diumenge, d’abril 26, 2009

Porno

. diumenge, d’abril 26, 2009

A Txetxu Barandiarán, amb admiració,
pels cinc anys de Convalor.


Torno a citar Homo Sampler: Tiempo y consumo en la Era Afterpop d’Eloy Fernández Porta perquè com a assaig-espectacle d’alta volada està ple d’intuïcions de gran exactitud:

El mercado va a rebufo del producto trash por excelencia: la pornografía. Pues el consumidor porno es quien dicta la última palabra en los protocolos de distribución y tenencia de los objetos.
Tot i que no aborda directament la profecia llargament anunciada del triomf del llibre electrònic que —malgrat les grans inversions de les grans empreses internacionals per crear un estat d’opinió favorable— triga força a acomplir-se, entre les pàgines 278 i 280 d’Homo Sampler potser hi ha la resposta a la diferència entre l’evolució tecnològica del llibre —com a concepte i com a objecte— i, sobretot, la indústria audiovisual.

En los años setenta no había un clamor colectivo de los espectadores de cine exigiendo que sustituyeran las proyecciones por grabaciones; fue la exigencia de los pornófilos la que hizo posible dar ese paso adelante. Y a partir de ahí todos los pasos sucesivos van en la misma línea: borrar el espacio social.
Esborrar l’espai social perquè la pornografia és una forma de consum generalment solitària, vergonyant i, paradoxalment, un dels motors més poderosos del desenvolupament d’internet. El pas de l’enregistrament analògic al digital ha anat associat, doncs, a les necessitats de l’intercanvi ràpid, gratuït i anònim de pornografia. No cal dir que la lectura de pornografia escrita resta fora d’aquest canvi tecnològic perquè mai no ha gaudit d’una demanda tan gran com la pornografia visual i el seu temps és el temps lent de la lectura —amb una o dues mans, o cap ni una— i no el de la voracitat audiovisual.

Últimos restos de socius: el soporte físico, con su carátula delatora (elimidada con la posibilidad de las descargas), el almacén de productos vergonzantes (sustituido por el disco duro), el número de tarjeta de crédito (innecesario, cuando el porno en internet pasa a ser casi totalmente gratuito, exquisiteces aparte). [ ... ] El acto de compra como crimen perfecto: sin sujeto, sin espacio, sin rastro.
Piratejar una pel·lícula porno és fàcil i ràpid perquè ara ja s’hi accedeix gairebé exclusivament en format digital. Piratejar un llibre de paper de vuit-centes pàgines és molt més complicat. De moment. Eloy Fernández Porta dóna, potser, la clau per desenvolupar el dispositiu de lectura definitiu, que serà multifuncional o no serà.

12 comentaris:

Txetxu ha dit...

¡Agradecido Llibreter!

Galderich ha dit...

Com sempre un molt bon comentari d'un llibre. Me'l compraré perquè sembla molt suggestiu i atinat. Molt intel·ligent el concepte de privat i públic en el desenvolupament de les tecnologies. És un tema en el que no hi havia pensat.
Quan fa un temps el disc dur se'm va espatllar amb molta feina feta (afortunadament bona part amb còpies!) el de la botiga d'informàtica en dir-me que no hi havia solució em va dir que havia de tornar a baixar totes les pel·lícules que hi tigués... com si internet només servís per a aquestes finalitats! No em vaig molestar de comentar-li que no en tenia ni una sinó que hi tenia feina...

Sobre el futur del llibre he vist aquest apunt ( http://errataseminentes.blogspot.com/2009/04/el-cajero-automatico-de-libros.html )que també m'ha semblat suggerent pel que fa a qualitat de la impressió (suposo que millorable amb el pas del temps). Malgrat tot hi ha el problema que remenar en una llibreria ens permet descobrir molts llibres que en un llistat ens és impossible de veure.

Unknown ha dit...

sospito que acaba de guanyar vostè el premi a la recerca de google enganyosa...
una abraçada!

el llibreter ha dit...

No, Txetxu, no: sóc jo qui ha de donar les gràcies per la teva generositat, per compartir projectes i descobertes.

Sempre he defensat, Galderich, que el e-reader que triomfi finalment serà multifuncional; la clau serà que permeti veure porno, a més a més a de llegir llibres. Sobre l'evolució del llibre electrònic, la veritat és que em trobo desconcertat davant la complexitat de la situació —i això que estem a les beceroles de la cosa—, però intento que sigui un desconcert encoratjador: l'ofici es pot reinventar de moltes maneres, i una seria traslladar les llibreries al ciberespai com a punt de trobada.

Benvolgut Joan: dubto molt que el meu discret pagerank serveixi per atreure gaires visites de 0:00 segons al blog.

Salutacions cordials.

kweilan ha dit...

Esperem que l'evolució del tema del e-reader sigui encoratjadora com tu dius...jo tinc un amic superlector que n'és un entusiasta però jo no ho veig tan clar i estic a l'expectativa.

Allau ha dit...

Efectivament, el tema dels e-books necessita una empenta definitiva que l'actual públic lector no sembla demanar.

Jo, encara que només sigui per problemes d'espai, estic obert a solucions virtuals. No sé perquè triguen tant a arribar, potser sí que caldrà que la literatura s'alii amb la pornografia o els videojocs.

¡Sant Jordi pornoorgásmico! ha dit...

Las ventas en castellano han sido estupendas. Muchas gracias por tu inestimable colaboración, Llibre.E.T. "catalanista"...

el llibreter ha dit...

Si fos només cosa de dispositius de lectura, Kweilan, segurament seria força més avorrit. Hi ha també altres qüestions que fan que tot plegat sigui engrescador: formes de difusió del coneixement que ja no parteixen del llibre com a concepte, quin lloc ocuparà el llibre com a concepte més que com a objecte —o arxiu— en la investigació o la literatura, els hàbits de lectura desenvolupats a partir de la pantalla que poden condicionar la lectura en paper, etc. Complex, complicat, però força engrescador.

Suposo que triguen a arribar, Allau, perquè estan concebuts com a substituts del llibre i no com a aparells que tinguin un valor en si. El punt constant de comparació és sempre el llibre de paper, però potser fins que no ofereixin alguna cosa que no sigui imitar o desenvolupar coses que ja trobem en els llibres tradicionals, no es desempallegaran de la idea de ser un simple substitutiu. Per això crec que el dispositiu definitiu serà multifucional o no serà: s’haurà de poder connectar a internet per veure-hi, també, porno.

Salutacions cordials.

Martí ha dit...

És evident que el llibre electrònic que triomfarà serà aquell que permeti connexió a internet, perquè bo i llegint, puguis consultar l'enciclopèdia, els diccionaris, sentir una cançó a la qual es faci referència o veure un quadre o un edifici descrit, així com poder prendre les teves pròpies notes. Les possibilitats que s'obren són moltes.
La veritat és que ja tinc ganes que realment això de l'e-book tiri endavant. Poder portar tota la llibreria a sobre ha de ser genial. Però jo tinc uns quants dubtes.
Espero que amb el format electrònic, allò de què un llibre està descatalogat ja no ho haurem de sentir mai més. Espero poder anar a una llibreria, virtual o no, i poder aconseguir qualsevol llibre de qualsevol autor. D'això sí que en tinc realment ganes.
Però a quin preu es vendran els arxius de text? Suposo i espero que més barats que els llibres de paper (tot i que jo ja he defensat aquí que els llibres de paper són barats).

Olga ha dit...

Quan he llegit el títol del post m'he espantat!!

Bé, aprofito la intervenció per reivindicar la compra de llibres (tot i la crisi) durant tot l'any, que es veu que maig i juny (època post-Sant Jordi) són ben fumuts pels llibreters!

el llibreter ha dit...

Estic d’acord amb els avantatges que representaria aquesta mena de dispositiu de lectura, Martí. Per això, més que la batalla dels formats —com si es reproduís simplement la guerra entre VHS i Beta, a veure qui guanya al final—, com dic, m’interessa els canvis en la manera de llegir, perquè estic convençut que el resultat s’assemblarà més a la lectura en pantalla que a la lectura en paper, amb una recepció textual diferent. Evidentment, es podrà llegir en pantalla com si es llegís en paper, dedicant un esforç constant a oblidar les opcions que donaria l’aparell per interrompre la lectura i navegar-la a través de les eines que ofereixi, però seria com llegir un pdf a l’ordinador. Si la forma de llegir és diferent, el concepte de llibre com a forma de difusió del coneixement pot canviar a favor d’altres formes, cosa que ja s’esdevé en molts àmbits, sobretot de les ciències pures. Per això, la incertesa em sembla engrescadora: hi ha molts interrogants i res no es concloent.

En sap greu l’ensurt, Olga: no era pas la meva intenció, de debò. Maig i juny poden ser fumuts ara que hi ha crisi —tot i que hi ha gent del sector del llibre que deu viure en una altra galàxia i no se n’ha adonat. Això vol dir que cal treballar més i millor per mirar de superar-la.

Salutacions cordials.

ea! ha dit...

lletra de cançó de Love of Lesbian "el porno es poesia..."

*e*