El llibre, espai de creació

M’ha sorprès molt no trobar gaire informació sobre l’exposició El llibre, espai de creació quan preparava aquest apunt i ara em penedeixo de no haver anat a la Sala Capitular de la Biblioteca Valenciana durant el tres mesos que s’hi va mantenir. El catàleg m’ha agradat molt; està concebut de manera ambiciosa i respon amb escreix a les expectatives que m’havia creat quan el vaig veure al servei de novetats.

La conversa amb Christoph Keller que obre el volum és una bona oportunitat de recórrer l’evolució del llibre d’artista a partir de l’experiència d’aquest editor, que actualment dirigeix la col·lecció “Christof Keller Editions” en col·laboració amb l’editorial JRP—Ringier. Del llibre que adquireix valor com a objecte artístic fins a la teranyina de les subvencions institucionals al voltant dels catàlegs d’exposicions, del tràfic d’influències que s’hi estableix, passant pel col·leccionisme de vegades obsessiu d’exemplars rars, transcorre una vida d’editor a la recerca de la independència, de publicar els sis o vuit títols a l’any que realment li ve de gust publicar.

De «Parlant de llibres» amb Christoph Keller a «El llibre, espai creatiu» d’Antonio Alxaraz, hi ha, per tant, la voluntat de situar l’exposició en el context internacional. Llibres de Dieter Roth, Fluxus, Ed Ruscha, Daniel Spoerri i obres editades pel mateix Christoph Keller, al costat de llibres editats al País Valencià de l’Equipo Crónica, Francesc Torres, Pilar Dolz, Carlos Pazos, Alejandro Rodríguez León, etc. El llibre, espai de creació i Visualkulktur.cat són una acurada introducció a la història del llibre d’artista i de l’edició d’avantguarda a casa nostra.

L’article d’Antonio Alcaraz és una excel·lent guia per recórrer el catàleg, amb informacions breus i precises sobre els exemplars més destacats. Llibres d’artista amb tiratges limitats i materials exquisits, llibres on la tipografia esdevé el pretext principal, llibres amb forma de caixes, desplegables, amb materials inusuals, el llibre manipulat o intervingut, la revolució editorials dels anys seixanta, etc.

Fins a arribar a la part que més m’ha interessat, potser perquè es tracta de llibres més accessibles: «Disseny i creació en edició industrial: en la frontera entre el disseny gràfic i el llibre d’artista», amb obres com Libro de las preguntas de Pablo Neruda i Isidro Ferrer, publicat per Media Vaca o Anna la sargantana d’Irene Blasco, publicat per l’editorial Tàndem.

És una llàstima que el catàleg s’hagi distribuït a Catalunya quan l’exposició ja havia tancat. Probablement hi hauria anat si l’hagués pogut fullejar a temps.