Porno

A Txetxu Barandiarán, amb admiració,

pels cinc anys de Convalor.

Torno a citar Homo Sampler: Tiempo y consumo en la Era Afterpop d’Eloy Fernández Porta perquè com a assaig-espectacle d’alta volada està ple d’intuïcions de gran exactitud:

El mercado va a rebufo del producto trash por excelencia: la pornografía. Pues el consumidor porno es quien dicta la última palabra en los protocolos de distribución y tenencia de los objetos.

Tot i que no aborda directament la profecia llargament anunciada del triomf del llibre electrònic que —malgrat les grans inversions de les grans empreses internacionals per crear un estat d’opinió favorable— triga força a acomplir-se, entre les pàgines 278 i 280 d’Homo Sampler potser hi ha la resposta a la diferència entre l’evolució tecnològica del llibre —com a concepte i com a objecte— i, sobretot, la indústria audiovisual.

En los años setenta no había un clamor colectivo de los espectadores de cine exigiendo que sustituyeran las proyecciones por grabaciones; fue la exigencia de los pornófilos la que hizo posible dar ese paso adelante. Y a partir de ahí todos los pasos sucesivos van en la misma línea: borrar el espacio social.

Esborrar l’espai social perquè la pornografia és una forma de consum generalment solitària, vergonyant i, paradoxalment, un dels motors més poderosos del desenvolupament d’internet. El pas de l’enregistrament analògic al digital ha anat associat, doncs, a les necessitats de l’intercanvi ràpid, gratuït i anònim de pornografia. No cal dir que la lectura de pornografia escrita resta fora d’aquest canvi tecnològic perquè mai no ha gaudit d’una demanda tan gran com la pornografia visual i el seu temps és el temps lent de la lectura —amb una o dues mans, o cap ni una— i no el de la voracitat audiovisual.

Últimos restos de socius: el soporte físico, con su carátula delatora (elimidada con la posibilidad de las descargas), el almacén de productos vergonzantes (sustituido por el disco duro), el número de tarjeta de crédito (innecesario, cuando el porno en internet pasa a ser casi totalmente gratuito, exquisiteces aparte). [ ... ] El acto de compra como crimen perfecto: sin sujeto, sin espacio, sin rastro.

Piratejar una pel·lícula porno és fàcil i ràpid perquè ara ja s’hi accedeix gairebé exclusivament en format digital. Piratejar un llibre de paper de vuit-centes pàgines és molt més complicat. De moment. Eloy Fernández Porta dóna, potser, la clau per desenvolupar el dispositiu de lectura definitiu, que serà multifuncional o no serà.