dimarts, d’abril 14, 2009

Simbolisme involuntari

. dimarts, d’abril 14, 2009

Quan vaig prendre la fotografia del monument a Josep Pla, a Girona, encara no sabia que seria una element important de la identitat virtual d’aquest blog. Em va atreure immediatament el repòs contundent i metàl·lic dels llibres i el desig fugaç de ser escultura també, per fullejar-los. Pia Crozet explica que la idea li va venir quan obria les caixes amb els quaranta volums de l’Obra completa de Josep Pla, i estic convençut que el temor i l'admiració que li van causar han impregnat per sempre la plaça on s’alcen.


Em va semblar natural incorporar la imatge a la nova capçalera del blog. Els llibres retallats contra el cel, entre dos edificis d’habitatges, poden suggerir un cert simbolisme involuntari, entre perdurables i accessibles, potser. No sabria, però, si aquesta va ser la impressió que em van causar quan vaig descobrir-los.


El poema enganxat a la part inferior del monument em va recordar un projecte frustrat de joventut. L’escriptura de sonets de J.V. Foix als caixers automàtics figura entre les proeses més destacables d’aquella barreja d'idealisme i literatura. Els terroristes literaris d’ara, que “actuen de nit i les seves operacions són deixar poemes escrits en petits papers a fanals, murs, parabrises del cotxes, cafeteries, centres culturals, etc.”, d’alguna manera recullen el testimoni d’escamots poètics anteriors, de denses conspiracions d’avantguarda, entre la desmesura i el riure, i qui sap si aquest paperet efímer, absent de la imatge final, que destaca impertinent entre la monumentalitat de l’obra consagrada de Josep Pla, va ser la raó per la qual vaig triar la fotografia.

8 comentaris:

L'Espolsada llibres ha dit...

L'haurem d'anar a veure aquest monument!

el llibreter ha dit...

Qualsevol pretext és bo per visitar Girona!

Salutacions cordials.

kweilan ha dit...

Hi vaig estar fent turisme fa un parell d'anys...ara hi hauré de tornar perquè m'encantaria veure aquest record al Josep Pla.

ea! ha dit...

les cobertes haurien de tenir un color vermellós per a ser l'obra completa, no? sempre m'ha agradat l'apilonament de llibres i si mai perd l'equilibri millor que millor.

*e*

el llibreter ha dit...

A mi m'agrada anar-hi ni que sigui un cap de setmana a l'any. A més, tinc pendent de visitar una llibreria que encara no conec i que me n'han parlat molt i molt bé. Pura deformació professional.

Potser és que em va recordar l'estat habitual del meu estudi, ea!

Salutacions cordials.

Arlequí ha dit...

Hola. En aquesta setmana tant atrafegada pels llibreters, i encara tens temps d'escriure els apunts!
Per cert, aquesta escultura a mi també m'agrada. Ja se sap, la literatura precedent inspira noves creacions artístiques.

Salutacions cordials.

el llibreter ha dit...

Els apunts d'aquesta setmana els tenia mig fets fa temps, Arlequí. M'he limitat a enllestir-los.

Salutacions cordials.

anna gonzález batlle ha dit...

Jo l'he descobert aquest agost. He passat uns dies a Girona i... allà estava!

http://miradordones.blogspot.com/2010/09/les-notis-de-la-manolita-setembre-10.html