Els catàlegs de novetats dels distribuïdors solen seguir unes pautes universals: fotografia de la coberta del llibre, dades bàsiques —isbn, preu, nombre de pàgines, data prevista de sortida i, si hi ha sort, codi de barres—, una breu descripció del contingut, un breu perfil biogràfic de l’autor, les cites promocionals previstes i els inefables arguments de venda: dos o tres frases que condensen els motius pels quals tothom hauria de tenir un determinat llibre.
Elaborar un catàleg implica planificar la distribució de novetats amb prou antelació perquè sigui útil. Normalment ens els presenten poc més d’un mes abans del primer servei, només Ramdom House Mondadori fa una previsió a l’estil alemany: ara mateix tenim el catàleg corresponent a juny i juliol. Però és més habitual rebre un butlletí setmanal de novetats, sovint poc abans de rebre la visita del comercial.
Als catàlegs i butlletins, cal sumar la informació que proporcionen directament les editorials: fitxes dels llibres, ressenyes i crítiques als diaris, entrevistes i aparicions als mitjans de comunicació, premis, etc. Cada dia accedim, doncs, a una quantitat immensa d’informació que cal gestionar sovint amb poc temps per poder determinar quins títols són els més adequats, segons l’orientació de la llibreria. Malauradament, la informació ha de ser —com se sol dir— impactant i és habitual recórrer a un repertori força reduït de clixés: “èxit de vendes internacional”, “l’autor és un reputat crític musical o periodista o cuiner o professor universitari”, “breu però intens”, “enganxa des de la primera línia o frase o pàgina”, “una història diferent, amb bones dosis d’humor, passió, erotisme i fantasia”, etc.
Redactar aquesta mena d’informació no deu ser una feina fàcil: cal seguir unes pautes predeterminades molt restrictives. De vegades, però, és possible intuir una veu que defuig els motlles preestablerts i es distingeix de la resta. Ahir vaig rebre la programació de novetats de l’editorial Siruela per al mes d’abril i una frase a propòsit de Fuera de la literatura de Joseph Conrad em va cridar l’atenció:
Ahora que la novela da síntomas de agotamiento, es el momento de recuperar la obra de no ficción de Joseph Conrad (1857-1924).Com argument de venda, és sensacional.
13 comentaris:
M'agrada!
M'he sentit molt identificada amb aquest post... quina bogeria...
em surt el sant jordi per les orelles... i quin serà el llibre?
Potser és per això que tinc moltes ganes de dedicar-me a llegir clàssics, pensava que es tractava d'un esgotament meu, no de la novel.la.
Doncs sí, un bon argument. Esperaré aquesta novel.la del Conrad amb impaciència.
Mai hauria dit que feu tantes coses!!! Jo que quan m'estresso em dic, Olga , t'hauries d'haver muntat una llibreria! I resulta que vosaltres també feu una feinada que nosaltres des de fora no veiem.
Sí, els arguments de venda són estratègies de les editorials per tal que els llibreters es fixin en les novetats i Siruela ho ha aconseguit! Felicitats
Jo tinc ganes d¡escriure una contra que digui; "aquesta novel·la és una merda però..."
Jo no sabia que els "comercials" us visitaven llibreter?
Ho havia vist en altres negocis (perruqueries etc), però pensava que vosaltres tiràveu de catàleg i prou!
Pel que fa al text de les contraportades , hi faig poooc de cas, em resumiran en deu línies l'argument, però no sabré COM escriu aquell escriptor/A, i el COM en literatura és més important que el QUÈ, almenys per mi.
El llibre serà, Espolsada, un que tindrem pocs exemplars, com sempre ;-)
Però també hi ha novetats de clàssics, Sílvia, com el Llibre de contemplació de Ramon Llull publicat a la Biblioteca Barcino i que es presenta avui, quan encara no s’ha distribuït. Una mica de coordinació entre editorials i distribuïdors, sisplau!
Apel•lar a la crisi de la novel•la per presentar un assaig és simplement sensacional, Kweilan: felicito a qui ha escrit aquesta frase, un detall lluminós enmig de tants arguments clònics i intercanviables.
Olga, al blog d’uns col•legues que malauradament han plegat de la blogocosa ho explicaven molt bé: algú entra a la llibreria i veu un llibreter davant l’ordinador, sembla que estigui passant l’estona navegant per internet, però segurament està gestionant comandes, reclamacions, albarans, estadístiques...
Sí, benvolgut anònim, m’agrada la literatura i una bona frase em pot fer picar l’ham, què hi farem!
Artista, picaré, segur, t’ho garanteixo.
Hi ha comercials que ens visiten cada setmana, que ens visiten un cop al mes, que es limiten a enviar-nos catàlegs... Per a mi és important que ens visitin, perquè un bon comercial és una ajuda molt important a l’hora de resoldre comandes de clients que s’endarrereixen, per exemple. Ho explico a Elogi del comercial. Sobre el text de les contratapes, tens raó: cada llibre és el millor del món, per això m’agrada quan se surten del clixé.
Salutacions cordials.
Potser sí que és un detall "lluminós", però tira pedres contra un altre gènere, i això és jugar una mica brut, no?
Vosté i l'Olga em van fer ganes de llegir Michon l'altre dia i el tinc en la "recàmera", a veure si avui acabo LA NOIA DEL BALL i m'hi poso.
M'he proposat fer unes sessions de relaxació i si em quedo sense el llibre en qüestió, somriuré i diré no en tinc però n'hi puc oferir algun altre que no estarà entre els més venuts, però que segur que li farà passar una bona estona. També m'he provist de tota mena de llibres per aquells que no els agrada llegir però els regalen un llibre... què en fan després?
Hola. L'atzar sempre ens ofereix sorpreses, i algues són bones, sobretot si ens permeten descobrir coses que surten de la convencionalitat.
Salutacions cordials.
Doncs a mi la frase de Siruela no em cau bé: detesto que considerin la novel·la com a morta, fatigada o en crisi, es deixen dur pel tòpic.
Precisament, Quimet: no és gens habitual trobar-se arguments d’aquesta mena a l’hora de cridar l’atenció sobre un llibre. Per això em resulta sorprenent. D’altra banda, Pierre Michon i Jordi Coca: ja saps que no puc ser imparcial!
Llibres per a nolectors? Entre els meus favorits, Espolsada, l’Animalari del professor Revillod, de Fondo de Cultura, per a grans i petits: una meravella!
Però l’atzar ens maltracta, Arlequí: cada dia ens assetja amb coses poc convencionals.
Jo no la detesto, Allau: directament no hi estic d’acord, però em sembla molt divertit i sorprenent que s’empri un judici sobre un gènere literari per convèncer el lector que s’ocupi d’un altre. És una mena d’argument que no havia llegit mai en un butlletí de novetats. Per això m'ha semblat oportú destacar-lo en un apunt sobre els arguments de venda.
Salutacions cordials.
Publica un comentari a l'entrada