diumenge, de març 08, 2009

Setmana del Llibre en Català

. diumenge, de març 08, 2009

Edicions del Salobre ha rebut darrerament una certa atenció per part dels mitjans de comunicació i de les llibreries. Tot i que no es pot afirmar que s’hagi convertit en una editorial de moda, si és veritat que es pot percebre un merescut reconeixement a una trajectòria ascendent que ja compta amb molts títols valuosos. A la Setmana del Llibre en Català no he vist ni un sol llibre d’aquesta editorial. Això vol dir que aquest any tampoc s’ha resolt una de les més greus mancances d’aquest esdeveniment: que no dóna compte de la bibliodiversitat de les editorials catalanes.

El llibre de fons és com una herència, és el llegat de centenars de persones que han treballat al món de l’edició, tant si és fruit d’una producció apressada com si és el resultat de nits de vetlla per aconseguir una edició perdurable i acurada. Per això és tan important la bona salut de la Setmana del Llibre en Català, perquè és una ocasió excepcional de suspendre durant uns dies l’atenció en la successió incessant de novetats i permetre que els llibres de fons recuperin el protagonisme; els llibres que normalment detectem pel llom a les llibreries o que descansen als magatzems fins que algú els reclama gràcies a una bibliografia, un catàleg, una cita o una conversa.

Si una part important de l’activitat editorial del país no hi és present, les discussions sobre la ubicació de l’esdeveniment, sobre si el Gremi de Llibreters ha actuat malintencionadament quan ha anunciat pocs dies abans de la inauguració la decisió de no col·laborar-hi —una decisió que s’havia pres mesos abans—, sobre si no seria millor que se celebrés a l’estiu o a la tardor, sobre la implicació de gremis i cambres del llibre de tots els territoris de parla catalana, etc. em semblen secundàries.

Avui feia un dia esplèndid i els envelats estaven força concorreguts. Els lectors parlaven de llibres, comentaven algun dels títols que s’anaven trobant: si els havia agradat, qui els l’havia regalat, si l’havien deixat a mitges... La Setmana del Llibre en Català suscita molt interès, però tinc la sensació que any rere any es fa menys representativa, es fa més petita.


La bibliodiversitat a la Setmana del Llibre en Català

20 comentaris:

Anònim ha dit...

A part d'aquest cas concret de la Setmana del Llibre, algú sap quan acabarà el nefast camí que l'actual presidència fa fer al Gremi de llibreters?

3x3

Júlia ha dit...

Enyoro aquells temps de les Drassanes, trobaves curiositats, llibres de petites editorials, llibres descatalogats i tota mena de perles diverses. Ja fa temps que no és així.

el llibreter ha dit...

No ho sé, benvolgut anònim: trobo ben poques ocasions d'interessar-me per les coses del gremi, la veritat.

Si enguany hi vas, Júlia, veuràs que només hi ha llibres procedents de quatre distribuïdors —tres dels quals apleguen la major part de l'edició en català, és cert— i poca cosa més. Moltes lleixes buides i la sensació que l'esforç de moltes persones que es dediquen a l'edició ha quedat injustament desatès.

jaka ha dit...

Aquí a casa meva (Tarragona) va desapareixa per complet, va ser una llàstima, a banda dels llibres es feien moltes activitats i crec que tot plegat era una bona promoció.

:D

ea! ha dit...

enviant un mail amb l'EAN dels títols de l'editorial te'n feien comanda, tot i essent una cosa mini. potser la manca d'interès és per les dues bandesi no només dels organitzadors, no sé...

*e*

Olga ha dit...

Jo hi aniré llireter, però no crec que compri gaire: no he llegit VIDAS MINÚSCULAS (m'ho preguntaves a l'altre article), però ara matiex he de llegir-me BOTXAN (regal de la meva germana) i ULLS VERDS (recomanació del Llegidor pecador i el Quimet), així que aprofitaré per tenir el monedero quiet, ay, ay , ay seré capaç d'anar-hi i no "picar"??

Ramon ha dit...

M'ha entristit molt - i m'ha emprenyat encara més - que per primer cop la Setmana no s'hagi pogut celebrar a Barcelona. Hipòcritament ara es parla de "descapitalització", però és evident que el manteniment a Barcelona oferia unes possibilitats de representativitat molt més altes que no pas qualsevol altre indret. El canvi d'emplaçament és una prova definitiva del menyspreu del nostres polítics, especialment del nostre alcalde, que troba intolerable cedir un espai important de la ciutat un cop a l'any per a la promoció de la nostra literatura. Un cop més queda palès que els pitjors enemics són sempre els de dins i això és profundament lamentable sobretot tenint en compte els excel·lents resultats de les dues darreres edicions als cèntrics emplaçaments de Barcelona. Suposo que sentir-se decebut pel desinterès polític envers la cultura forma part del meu tarannà il·lús, perquè pressuposa compromisos i honestedats que no els han passat mai pel cap a moltes de les nostres autoritats. En fi, esperem que algun cop pugui tornar a Barcelona, malgrat l'absolut respecte que em mereix l'actitud, ben diferent, dels responsables polítics de Sant Cugat.

Ramon Surroca

El llegidor pecador ha dit...

M'he passat per 'La Setmana' i, tal com diu El Llibreter, hi ha un empetitiment notable del fons, també és cert que s'ha guanyat en amplada dels espais, força més cómodes, i en una visibilitat dels títols molt més agradable, però no veig perquè no es poden tenir ambdues coses.

Si 'La Setmana' suscita molt interès, aquest hauria de reflectir-se, sobretot, en els mateixos editors catalans i, tal com diu l'Ea, em sembla que no és així. Un editor que m'envia, per feina, una mitjana de cinc mails setmanals no m'ha enviat mai cap per tal de veure com tenim el tema de 'La Setmana', ni aquest any, ni el passat, ni l'anterior. Les culpes de la manca de bibliodiversitat de les editorials catalanes que vagin repartides.

Em sembla molt bé el canvi de ubicació, sempre que on vagi la rebin amb interés i dedicació com ha passat a Sant Cugat. Millor aquesta calidesa que la fredor d'aquells burócrates.

Al meu parer la durada de nou dies la trobo excessiva, apostaria per fer-la de quatre dies inaugurant-la un dijous a la tarda i acabant-la el següent diumenge, fent-la més concentrada i més sorollosa.
I, aprofitant de resquillada, us diria que potenciaria molt més el Sant Jordi -veritable festa del llibre català-, oferint el descompte els dies previs, muntant signatures a les tardes, presentacions a les llibreries, que sé jo! mirant d'expandir el bonic ambient de la diada.

I respecte al nou Gremi de Llibreters -que no té res d'envetjar a l'antic, malgrat tot-, l'excusa de que 'La Setmana' es converteixi en un 'festival' fa venir vergonya aliena i és un insult a la intel·ligència així com el canvi de ubicació no els molestava pel canvi sinó per les molèsties i la mandra. I jo, de la mandra, en sé molt.

el llibreter ha dit...

Doncs sí, Jaka, és evident que el llibre en català li manca visibilitat i que aquesta mena d’actes hauria de servir perquè destaqui.

Potser sí, ea!, i els d’Edicions del Salobre ja es troben bé a la Setmana del Llibre en Català de Palma i prou. Entre la manca d’ambició dels uns i dels altres, el cas és que el país també se’ns fa més petit cada dia.

Per la meva banda, Olga, les meves lectures d’ara són L’home d’origami de Joan Carreras, La zona de Serguei Dovlàtov i Ulls verds de Marc Pallarès. I no em desviaré de la ruta, no em desviaré de la ruta, no em desviaré de la ruta, no em desviaré de la ruta...

Sí, Ramon: és una qüestió d’ambició cultural, que Barcelona vulgui exercir de capital de la llengua. Tothom es lamenta de la fugida del Bread & Butter, els polítics s’afanyen a cercar alternatives perquè Barcelona compti amb una fira de la moda de renom internacional, però de la Setmana del Llibre en Català només alguna excusa apressada i per compromís. Decebedor.

Una diferència notable, Llegidor, és que fa uns anys els títols que oferien la coberta podien ser de l’any passat o de deu ans enrere; enguany, en canvi, s’ha privilegiat la novetat de l’any 2008. Si abans era tot el fons que rebia un tracte similar, enguany no ha estat així, de manera que un dels trets diferencials que, segons el meu parer particular i intransferible, distingia i justificava la Setmana es dissol. L’altre tret és la bibliodiversitat, i és simptomàtic que l’Editorial Moll, per exemple, malgrat que no pateix problemes de distribució, estigui infrarepresentada en comparació amb altres editorials similars. Que cada cop s’assembla més a la Setmana del Llibre del Principat, en definitiva. En qualsevol cas, una cosa és la fredor dels buròcrates i una altra ben diferent l’interès dels lectors: em sembla molt bé l’acollida que ha rebut a Sant Cugat, però no és menys cert que un esdeveniment com la Setmana no pot dependre de picabaralles entre uns i altres i que, agradi o no, Barcelona garanteix l’accés de més gent. Pel que fa al Gremi, després d’escoltar l’Imma Bellafont al seminari “Imprenta i llibreria a la Barcelona digital del 2010”, al maig de 2008, sé que no em poden interessar gaire les coses que faci: mandra, sí, molta mandra.

Salutacions cordials.

Artur ha dit...

Sr llibreter, en aquest blog (amb data 5 de març)hi ha un article que parla de LA ZONA:

http://nauargos.blogspot.com/

Sílvia Tarragó ha dit...

Estem en un temps de majories, els que ens movem o ens atrau el minoritari ho tenim molt i molt magre.

Salutacions.

L'Espolsada llibres ha dit...

És per fer-nos-ho mirar tots plegats. El que hauria de ser normal i omplir-nos d'orgull com és celebrar La setmana del llibre en català, normal en qualsevol país normal, no hauria de comportar més problemes que els propis d'una fira... que aquestes alçades encara tinguem problemes de base, polítics, editorials... diu molt poc de tots nosaltres. El del llibre, però, és només un exemple del nostre comportament com a país.

el llibreter ha dit...

Nau Argos és un dels blogs que segueixo amb més atenció, Artur. Gràcies per esmentar-lo, Artur.

Evidentment, Sílvia, la Setmana del Llibre en Català no garanteix fotos de portada de la inauguració. Segurament això deu explicar moltes coses.

És que ni fires ni salons al voltant del llibre tenen la importància que haurien de tenir a una potència editorial com Catalunya. Sort que de lectors no en falten i que, malgrat tot, es desplacen on calgui per gaudir del plaer de descobrir llibres. Potser si es fes una Book Fashion Week les coses serien ben diferents, Espolsada.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Disculpa, però pel que jo sé, si no hi ha llibres de Salobre a la Setmana és perquè no està afiliada a l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, que és una condició diguem-ne oficial per poder tenir-hi lloc. A més, aquesta Setmana ha donat veu a moltes editorials sovint oblidades, que han estat encabides en una activitat diària anomenada "Petits Essencials". Fins i tot, demà divendres l'editorial Moll celebrarà una festa a la Setmana pel seu 75è aniversari. Tot això, a banda del fet que enguany s'han organitzat un munt d'activitats on escriptors i altres actors culturals del país han participat activament amb discursos, combats retòrics i taules rodones. No ho sé, jo crec que aquest any hi batega un esperit molt més enriquidor que abans.

virginia ha dit...

Doncs jo hi vaig anar dilluns a la tarda, i tot plegat era força penós. Vaig observar, amb decepció, que la meitat de la carpa dedicada a "narrativa i relacional" (algú pot explicar-me el sentit d'aquesta segona paraula?) estava dedicada a llibres publicats el 2008, amb un cartell ben gros a sobre indicant-ho, i que per tant, només l'altra meitat era per als llibres de fons, on les lleixes eren força més buides. Pel que fa a la "no ficció" (aquí el cartell és més normal), el panorama no era massa millor: llibres de cuina, de viatges i demés, tot força nou i, en conjunt, poc fons una altra vegada.
A més, hi vaig esmerçar uns 40 minuts per anar-hi i 40 més per tornar-ne, en ferrocarrils. Tot plegat, incòmode, poc útil i tristot, que diria en Tomàs Molina...
Resultat: l'any que ve no hi tornaré. I sóc de les militants, que consti!
Així no anem enlloc.

el llibreter ha dit...

Benvolgut anònim: que s’hagi de pertànyer o no a l’Associació d’Editors en Llengua Catalana em sembla anecdòtic. Si es vol defensar la bibliodiversitat tothom hauria d’esforçar-se en aquest sentit: organitzadors i editorials. No sé si l’absència d’Edicions del Salobre, entre d’altres, és deguda als organitzadors o a la mateixa editorial, però en qualsevol cas l’oferta del libres no em sembla prou representativa. Si Moll hi fa un acte ¿cal esperar a aquest acte perquè apareguin els llibres de l’editorial Moll? Perquè diumenge n’hi havia ben poquets, la veritat.

Si a Virgínia li costa 40 minuts d’anada i 40 de tornada a mi em costa gairebé hora i mitja d’anada i hora i mitja de tornada. Ja poden ser engrescadors els actes que s’hi celebren: entre setmana, no hi puc anar. Si abans hi anava més d’un cop, enguany només he gaudit de l’esperit enriquidor a què al•ludeixes una vegada, i prou.

Virgínia: recordo quan se celebrava a les Drassanes i em sembla que l’exposició bibliogràfica era llavors incomparablement millor.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

No hauria de ser possible tornar a les Drassanes amb aquest nou model "relacional" ?
(Relacional: adj Relatiu o pertanyent a la relació o a una relació)
D'altra banda, hauré de donar la raó als llibreters, perquè tinc entès que s'han oposat precisament a la pobresa representativa del fons en català i a la organització de la llibreria.
El gremi de llibreters va decidir la seva retirada un mes llarg abans de la inauguració, ja que la seva representació dins la Cambra del Llibre es veu superada per la dels editors i distribuïdors, amb uns interessos divergents.
També tinc entès que el Gremi no ha estat en contra de l'estètica, si no de la ètica dels organitzadors. Ben mirat la Setmana deu tenir dos objectius: la visibilitat del fons i el màxim retorn possible dels diners públics invertits (val a dir vendes)i Sant Cugat i el nou model no garanteixen ni una cosa ni l'altra.
L’esperit descentralitzador de l'ajuntament de Barcelona és un insult a la intel•ligència, de fins i tot els del Tibidabo ençà, però la força centrípeta dels mitjans de comunicació és francament preocupant: m'he adonat que per seguir l’evolució de la Setmana m'he hagut de referir a Ràdio Sant Cugat, que queda Tibidabo enllà. Ni sent un país normal faríem Setmanes de llibres de fons com qui fa mercats medievals, per tant, potser toca volar més ras.

el llibreter ha dit...

Benvolgut anònim, acabo de penjar una foto que crec que il·lustra prou bé les teves reflexions.

Salutacions cordials.

Ramon Surroca ha dit...

Ahir dissabte vaig ser a la Setmana. Com ja sospitava, el nou emplaçament l'ha perjudicada enormement a nivell d'afluència, malgrat que a les persones de Sant Cugat amb les que vaig poder parlar els feia l'efecte que havia estat tot un èxit. Potser, des de la perspectiva local, l'esdeveniment hagi estat prou exitós, però si més no el que vaig poder constatar ahir no té res a veure a nivell de públic amb el que vàrem poder observar l'any passat a la plaça de la Catedral. Per si això no fos suficient, la nova orientació organitzativa ha fet desaparèixer bona part dels fons editorials que capitalitzaven el més interessant d'aquesta cita anual.S'hi ha fet una promoció intensa de les novetats editorials, les mateixes que podem trobar a qualsevol llibreria. S'ha reduït, a més, ostensiblement, l'espai d'exposició. Els més fidels hi hem anat, molt menys, és clar, que quan la teníem a Barcelona. Però el públic de pas, que acabava trobant-s'ho i participant-hi com a públic consumidor als emplaçaments cèntrics de Barcelona als darrers anys...aquest públic l'hem perdut potser per sempre. Crec que estem assistin a una perillosa desactivació de la Setmana, a la seva paulatina dissolució i que tard o d'hora algú en suggerirà la fi adduint la seva absoluta falta d'eficàcia, que potser llavors estarà més que justificada, si seguim així. L'única cosa bona ha estat somniar, en veure la Setmana al bonic emplaçament d'enguany, en un futur amb noves seus afegides a la de Barcelona...ja veieu que sóc del gènere somniatruiter. Fóra bo que la Setmana es descentralitzés en noves seus afegides, no en noves seus que reemplacessin, any rere any, la Seu de Barcelona, l'única capaç de garantir una difusió veritablement potent. Veient el que ha passat enguany, costa creure que el que ha perpetrat aquest acte de menyspreu s'anomeni Hereu. Davant de fets com aquest sembla que ens trobem sota el mandat de Francisco Camps. Molt bé Hereu, molt bé.
Seguirem apostant per la cultura en solitari.

Ramon Surroca

Anònim ha dit...

El millor de la Setmana va ser el reconeixement a l'Isabel-Clara Simó.
El Premi Trajectòria ha ajudat a fer-la més present als mitjans aquests dies: el mateix recorregut que ella fa al seu últim llibre (Els racons de la memòria: els últims 30 anys de la vida literària catalana passats pel seu sedàs) ja explica per què es mereixia aquest premi a tot el seu camí professional...