Els futurs de la lletra

Un dels principals estímuls de Trama & Texturas és que cal llegir-la al costat de l’ordinador. Els tres articles que més m’han interessat en un primer cop d’ull van plens de referències a llocs d’internet ben llaminers. Per sort, però, la revista està publicada en paper i per això puc controlar millor la temptació de teclejar una adreça URL que si fos una edició digital, on un simple clic segurament menaria a un altre clic, i aquest clic a un altre clic, etc., i probablement hauria de fer un esforç addicional per reprendre el fil de la lectura.

El «Manifiesto de una editora para el siglo XXI» de Sara Lloyd —disponible en pdf: «A book publisher’s manifesto for the 21st century»— aborda de manera molt lúcida la situació dels editors davant les noves formes de publicació i difusió de textos digitals. L’autora analitza les qüestions més pertinents, com el futur dels dispositius de lectura —que ella també preveu multifuncionals i connectats a la xarxa, com un microordinador o un iPhone amb unes pantalla capaces d’emular el paper digital—, els drets d’autor, les textualitats que discorren als marges del concepte “llibre”, els problemes que planteja el domini de Google Book Search en la digitalització del fons editorial, etc., però m’agradaria destacar la referència al canvi d’actitud de molts lectors que no s’acontenten amb la lectura solitària sinó que esdevenen productors de continguts a partir de la seva experiència com a lectors, però afegint-hi a més a més altres recursos que s’han desenvolupat a partir del creixement del web 2.0. Els “prosumidors” serien, doncs, els internautes que consumeixen i produeixen alhora, els qui practiquen el pas de la “generació Download” a la “generació Upload”.

Joaquín Rodríguez planteja «Diez preguntas al Observatorio de la Lectura» que contribueixen tant a desmuntar conclusions triomfalistes a partir de dades, si més no, mal interpretades com a proposar eines d’anàlisi que tinguin en compte la diversitat social. Per exemple:

Cuando algunos trabajos de campo demuestran, además, de manera fehaciente e incontestable, una férrea relación estadística entre capital cultural y educativo heredado y éxito escolar, entre consecución académica y hábitos de lectura adquiridos en el contexto familiar, y se encarna esa correlación sobre el territorio, arrojando un mapa de diferencias sociológicas irrebatible, nadie parece caer en la cuenta de que los planes de fomento de la lectura no pueden ser indiscriminados, sino que necesitan aplicaciones contextualizadas.

També m’ha semblat molt rellevant aquesta observació:

Es urgente que comprendamos qué está ocurriendo con los jóvenes lectores que, en gran medida, leen casi exclusicamente en pantalla, fragmentariamente, siguiendo rastros dispersos y descoyuntados. ¿A qué tipo de cerebro y de comprensión, de capacidades cognitivas, está dando lugar este tipo de lectura?

Als qui encara pensen que això de la lectura en pantalla és una simple qüestió de formats, una mena de batalla entre el llibre i els nous dispositius de lectura, els recomano la lectura del blog Los futuros del libro o dels lliblogs Edición 2.0: Los futuros del libro i Edición 2.0: Sócrates en el Hiperespacio, que apareixerà pròximament.

Herederos de Juan Palomo proposen sis cartells, cadascun dels quals està dedicat a una font tipogràfica: Helvètica, Bodoni, Gill Sans, Cooper Black, Trochut i Ibarra Real. Una manera atractiva i eficaç de reivindicar un aspecte sovint descuidat a internet.

Com a propina, la secció «07_Picadura» m’ha permès descobrir el blog de la llibreria TodoLibros de Cáceres, ¿Qué me cuenta mi librero?, que ja he afegit a la meva col·lecció virtual de llibreters del món.