dijous, de novembre 22, 2007

Llibres al Saló

. dijous, de novembre 22, 2007

Les contribucions que encara no he llegit d’Entorn i vigència de l’obra de Fabra, el primer tast engrescador de Carrers de frontera, el magnífic La luz nueva de Vicente Luis Mora —autor de l’imprescindible Pangea—, la lectura també fragmentària a causa de la fascinació dels Cants Òrfics de Dino Campana en l’edició de Lleonard Muntaner, l’arribada a la taula de novetats de La noia del ball de Jordi Coca i l’exemplar amb dedicatòria autògrafa de Demà serà un altre dia del Gran Mestre Llibreter Guillem Terribas, que ha obert un blog sobre el seu llibre; tant de bo que el blog es converteixi en la prolongació virtual de les pàgines que a partir de demà podreu trobar a les llibreries. Massa desordre i massa llegiguera i finalment, potser per perllongar l’espera de l’instant de seure i triar, he fet cap al Saló del Llibre de Barcelona.


Enguany, els organitzadors han deixat estar els experiments agosarats i, tal com es pot comprovar al web, han optat per una imatge més seriosa. Sort que han prescindit de l’exotisme de recomanar blogs perquè, després d’un any, la catosfera literària ha crescut cosa de no dir i hauria estat realment difícil fer-ne una selecció representativa.

M’ha cridat l’atenció veure els passadissos buits però les conferències, taules rodones, lectures, etc. força concorregudes. De fet, em sap greu no assistir a la jornada dels llibreters, demà, amb dues propostes a priori molt interessants: una sobre la formació professional dels llibreters i una altra sobre l’experiència alemanya en la creació d’una central de compres conjunta de llibreries independents; però demà treballo. He aprofitat l’avinentesa per saludar alguns comercials i editors i, inevitablement, comptar algunes absències notables: RBA, Anagrama, Quaderns Crema, Acantilado, Tusquets... La sensació era contradictòria: d’una banda m’alegraria molt que el Saló de Llibre fos un èxit, perquè estic convençut que Catalunya es mereix un gran aparador de la indústria editorial; de l’altra, no m’agrada un Saló que no representa bé la bibliodiversitat del país: les institucions i els gran grups editorials ocupen la major part de l’espai. A més a més, l’exposició «Recuperació de la memòria històrica del llibre escolar a la Catalunya del primer terç del segle XX i alguns del segle XIX» confirmaria que el Saló no ha sabut guanyar-se la complicitat de bona part del món editorial: tot i que l'exposició és força interessant —malgrat el títol desafortunat—, sembla muntada amb un cert aire d’improvisació, com si hagués calgut tapar a corre-cuita alguna absència d’última hora; de fet, no apareix ni al web de l’esdeveniment.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Agosarat? Jo el vaig trobar ben innovador, aquell "experiment". És clar, que jo no sóc un aiatol·là...

Cuida't!

el llibreter ha dit...

Sí, va ser innovador però flor d'un dia. Els qui van cometre el nyap ja no s'encarreguen del web i els responsables del Saló han optat per una imatge més convencional. Això significa que les noves formes de difusió de la lectura no els interessen. És una reacció massa previsible amb la qual jo tampoc no estic d'acord.

En comptes de guanyar complicitats guanyen indiferència. Mentrestant el model actual grinyola i defrauda les expectatives. Segurament hauria esta millor no parlar-ne.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

No hi estàs d'acord? Vols dir que amagues la mà? La propera vegada, no llencis la pedra...

"Tot el que fas als altres, t'ho fas a tu mateix." Es troben a faltar referències sobre llibres d'ètica, aquesta branca fantàstica de la filosofia, al teu blog. A veure quan n'hi inclous.

Salutacions!

miq ha dit...

És llàstima que en certàmens com aquest encara hi hagi elements que pequen d'un cert aire d'improvisació. Com bé dius el saló hauria de representar la biodiversitat editorial del país. Ser-ne l'aparador. Per capelletes, polèmiques i baralles estèrils i, sovint també, per incompetències, a casa nostra desaprofitem oportunitats com aquesta.
Ànims amb la bona feina, llibreter!

el llibreter ha dit...

Benvolgut anònim: ¿vols dir que no confons l'ètica amb la criptografia? D'altra banda, t'agraeixo molt que m'indiquis quina mena de llibres hauria de comentar al blog. Tothom sap que l'ètica només es troba als llibres d'ètica.

Doncs sí, miq, el sentiment és ambivalent: voldria que fos un èxit però no m'agrada el model de saló. Per cert, entre Nova York i Buenos Aires, crec que em tocarà passar finalment les vacances d'estiu a Nova York...

Salutacions cordials

Esther Fabrellas ha dit...

Tot buscant informació per internet sobre Miquel de Palol he anat a parar el teu bloc, interessant...

Anònim ha dit...

Sempre he volgut tornar a NY! L'any passat vam estar a punt de fer un intercanvi de pisos amb una parella de Tribeca, però al final no va poder ser... Quina enveja!

la dels gomets

miq ha dit...

Òndia, veus, a mi m'agradaria visitar Buenos Aires. Encara que només sigui perquè Nova York és la meva rutina.

Tota ciutat és fascinant, per una cosa o per una altra.

Anònim ha dit...

Molt bé! Fantàstica la idea de fer un viatge, que aquest costum de romandre encadenat al blog divendres, dissabtes i diumenges no pot ser bo per a la salut de cap de les maneres. I molt ben triada la destinació! No comparis Buenos Aires amb Nova York. I ara! Nova York és una ciutat multilingüe, multicultural, multiconfessional i multiètnica, de gent oberta, lliurepensadora i tol•lerant, on el contacte entre persones diverses estableix una sinèrgia enriquidora, una mica com passa a la Barcelona real. Sens dubte és una oportunitat única per al teu creixement personal. Espero que tornis enriquit, havent assolit noves habilitats socials, havent obert la ment, sent més humà, havent fet, en resum, el teu particular viatge interior. Aleshores veuràs que l’ètica, o art de viure bé, no només és una cosa dels llibres. I els lectors i lectores del teu blog ho notaran, no tinguis cap mena de dubte, i ho agrairan.

j.t. ha dit...

trobo molt revelador que vostè defineixi l'ètica com l'art de viure bé. en alguns barris de nova york, de fet, s'hi viu de conya. mengen caviar i tot. i per nadal conviden un pobre a taula.

el llibreter ha dit...

La veritat és que m’atrau més Buenos Aires que Nova York, però sóc un mal negociador.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Doncs l'any que ve, Buenos Aires, és fantàstic veure món i eixamplar horitzons, avui aquí, demà allà. Gran idea!

Jo també trobo molt revelador que segons qui confongui hedonisme amb ètica. Ha passat a la història la carta en què Epicur, un dels pares de l'ètica i de la bona vida (en el sentit filosòfic del terme, és clar) demanava a un dels seus molts amics: "fes-me arribar quan puguis una mica d'aquell formatge de cabra, per tal que pugui fer un banquet amb una mica de pa". Bon profit!