Nació.cat

La primera part de Nació.cat demostra que és possible conquerir parcel·les de visibilitat en àmbits on els estats-nació encara no han perfeccionat els instrument de coacció —o de violència legítima, que dirien alguns. I això sense haver de treure la parafernàlia retòrica i el victimisme amb què sovint ens distraiem i que normalment acaba en no-res. En comptes de competir a veure qui deia més fort les consignes de sempre o lluïa les senyeres més grosses , els promotors del domini .cat es van dedicar a sospesar amb enginy les possibilitats reals de treure endavant la iniciativa, van trucar a les portes adequades en el moment oportú i se’n van sortir. Malgrat les crítiques fonamentades que ha rebut la gestió del domini, estic convençut que és un pas endavant molt important. Un cop assolit l’objectiu sí que es pot desplegar la retòrica èpica i, en aquest sentit, Saül Gordillo fa molt bé de no voler ser imparcial. L’exposició dels fets com si fos una trama conspiradora, incloent-hi alguns cops d’efecte narratius gràcies a José Montilla o ‘la Caixa’, fa que moltes pàgines de Nació.cat es llegeixin com una novel·la i que el llibre mantingui l’interès fins al final.

Després d’una entrevista molt estratègica a Jordi Bosch, a la segona part —«La catosfera»— hi ha una breu història de la presència del català a internet. M’ha menat a recordar les primeres notícies sobre una cosa que permetia comunicar ordinadors que ningú no sabia ben bé com anava però que era el futur. Així ho explica Mercè Molist, que ens porta a l’any 1995:

Veia que parlaven molt d’una cosa anomenada Internet, que semblava que era la pera. Me’n llegia tots els articles i ja abans de tenir accés a Internet en vaig fer un reportatge per a la revista del Col·legi de Periodistes.

Una de les virtuts del llibre és, doncs, que m’ha evocat molts records que jo tenia dispersos i, tot llegint-lo, és inevitable contrastar el relat que explica Saül Gordillo amb la percepció que tenia llavors dels fets i amb el moment actual de la lectura. Així, a «L’explosió dels blocs» fa una síntesi del creixement d’una eina que cada dia és més difícil de definir per la quantitat i la diversitat de blogaires que la fan servir. Per això, el decàleg de Vicent Partal que clou el llibre és alhora resum d’alguns motius recurrents que trobem al llarg de Nació.cat i una proposta engrescadora.