Una periodista llegeix a L'efecte Jauss o a La Segona Perifèria, o a Con Valor o a Tirant al Cap a Una temporada en el infierno, o aquí mateix, o en algun lloc que no sé, una notícia que li sembla escandalosa. També li sembla estrany que en quatre dies laborables no s’hagi corregit l’ara ja coneguda secció de blocs recomanats del Saló del Llibre de Barcelona. La periodista de Vilaweb Lletres fa bé la seva feina i es posa en contacte amb els organitzadors del Saló del llibre de Barcelona per demanar-los la seva versió dels fets. Els organitzadors s’adonen en aquell precís instant que hi havia uns correus electrònics de diumenge, de dilluns, de dimarts, de dimecres i de dijous, escrits per persones que potser havien llegit els blocs que s’hi referien, o no, on els internautes es queixaven de la notícia escandalosa. És llavors, i només llavors, que les coses comencen a solucionar-se. Montse, periodista de Vilaweb Lletres, redacta el seu article, el publica a Vilaweb i unes hores més tard es corregeix, ni que sigui a corre-cuita, el nyap. Si Vilaweb no fos un dels pocs mitjans de comunicació que mostren atenció a la blogosfera, continuaríem exactament igual.
Sobre el Saló del llibre de Barcelona, rescato això que vaig escriure l'any passat:
Espero que el Saló s’animi aquest cap de setmana. Crec que és necessari comptar amb un bon aparador de la indústria editorial catalana. Però el lloc és car i no totes les editorials poden llogar-hi un espai. Sort que hi ha els stands d’entitats que acullen editorials petites que d’una altra manera no hi serien. Són aquestes editorials les que m’interessen. Els llibreters ja tenim tota la informació que les grans editorials exhibeixen al Saló. Em vaig dedicar, per tant, a la informació més precària: a anotar títols d’editorials de les Illes, del País Valencià o de l’Asociación de Editoriales Universitarias Españolas, entre d’altres, que m’havien passat desapercebuts.
19 comentaris:
De tot plegat se'n poden extreure unes quantes conclusions:
1- El blog és una eina on el que compta és la immediatesa, la rapidesa (just in time), cosa que no és possible en els mitjans tradicionals (sobretot premsa escrita)
2- El blog és una eina útil en la mesura que els bloguers s'enllacen i es llegeixen els uns als altres, la qual cosa genera una comunitat virtual de creixement exponencial que pot arribar a tenir un poder (BlogPower) molt important de convocatòria i d'acció efectiva.
3- El blog és una arma carregada de futur que alguns encara no han descobert i que altres (ancorats en el segle passat) encara menyspreen.
4- El blog és, a hores d'ara, el mitjà més potent a través del qual la nostra llengua i la nostra cultura (CAT) es projecta en el món (www), superant altres mitjans en els que la presència del català és purament anecdòtica o cada cop més minsa. Sembla mentida que els responsables de la política cultural encara no se n'hagin adonat de la feina que estem fent a la CATOSFERA i que no recolzin i promocionin aquest àmbit com cal.
5- Les noves generacions que pugen són essencialment ciberlectores. Potser no llegeixen llibres de paper, però llegeixen blogs o són bloguers. Calen models de referència en els quals puguin emmirallar-se, blogs de qualitat on aprenguin totes les possibilitats que ofereix la llengua, l'ús de les noves tecnologies i, d'aquesta manera, agafin ofici tot practicant el bloguejar. Els blogs, en aquest sentit, són perfectes.
6- Finalment, somio que en un futur no gaire llunyà en comptes (o a més) de fer un Saló del Llibre, puguem fer un Saló del Blog. De la llista de blogs recomanats ja me n'encarregaré jo, amb el permís de Herr Buchhändler, esclar.
I finalment... Ressona!!!
P.D. Aquest any tenía "morbo" això del Premi LLibreter; alguna valoració?
El teu és "un dels webs més coneguts"? Ha,ha,ha! T'ho acabaràs creient, noi! Que infantil!
La idea de l’apunt és una altra, Toni: la catosfera hores d’ara no té gaire influencia i si no fos perquè a Vilaweb se’ls ha acudit de considerar l’afer com a noticia no hauria passat res.
Excepcionalment, Llegidor pecador. Com a valoració, m’alegro per Libros del Asteroide, que treballen molt bé. I em sap greu per la Imma Bellafont.
La frase a què al·ludeixes, skat, es refereix a blocs i no a webs en general. Aprèn primer a llegir, passa’t després per Technorati i després parlem d’infantilisme.
Sobre blogs en català, però, cal reconèixer que n'hi ha uns als quals la qualitat se'ls dóna per certa i altres molt interessants que no surten enlloc, malgrat ser força actius. Crec que sí que de vegades hi ha un cert infantilisme per part d'alguns blogs 'de culte'.
Una valoración desde la periferia del catalán.
Cuando yo fui a la página de blogs del saló mi lectura y me disconformidad no fue tanto desde la lengua sino desde la relevancia del soporte. La lectura de la lengua la hice después.
Me alegro por el parche que, desde luego, no ataca ala raiz.
Ai, molta vanitat en tot plegat, blogueros i blogueres, més enllà de la llengua, que és un orgue important. Amb això del blog passa com a l'escenari del musicall, hi ha ballarines bones que mai seran a primera fila i de mitjanetes que destaquen... com? per què? Una servidora, que no és lletrada, no ho acaba d'entendre, no fa? que ja ho cantava en Peret, si eres tan inteligente que nadie puede entenderte no sirve de na... i com a l'acudit 'si no estoy en las listas que me busquen en las tontas'.
Molinera: un dels secrets d’aquest bloc és que no jugo la carta de la propaganda. No jugo a mercadejar enllaços, per exemple. Per això m’enorgulleix que avui hi hagi vuitanta blocs que enllacen aquest bloc; una quantitat petita si la comparem amb els veritables blocs de referència, però per a mi és important perquè són blogaires que un dia van passar per aquí, els va agradar el bloc i el van enllaçar. Res de capelletes, doncs. Si és o no un bloc ‘de culte’ de la blogosfera catalana és irrellevant, a mi no em preocupa gens. Que ara, excepcionalment, Vilaweb m’hagi convertit en ciberactivista no significa res, i dilluns no se’n recordarà gairebé ningú.
És una pena, Txetxu, que el nyap del blocs hagi desviat l’atenció de qüestions més interessants.
No sé si coneixes gaires casos, vedette, d’artistes que més que pujar a l’escenari els han pujat, han cridat l’atenció una estona i després han tornat a la seva confortable decadència.
Salutacions cordials
Doncs des del blog del Jaqme sembla que se us critica bastant. I jo penso com ell. Ans al contrari no hagués deixat aquest comentari.
Sobre això de les llistes, cal, crec, demanar permís a l'autor o autora del blog quan es posa en alguna llista. No és el meu cas en el que fa referència al Saló, ja que no hi sóc, però sí en altres llistes, a vegades m'ho han comunicat o demanat però no ha estat així en altres ocasions. Ho han fet amb la del Saló? És un tema que no tinc massa clar. No sé quin dret de propietat existeix sobre els textos i els blogs o si pel fet que són a la xarxa es poden utilitzar pel que sigui (?)
El bloc del Jaqme, Miquel, es refereix als blocs pedants i jo no m'hi compto, evidentment. Parlo de llibres com un pastisser parla de pastissos. És la meva feina.
Tens raó júlia, caldria demanar permís fins i tot quan et critiquen sense esmentar-te i amb arguments de pati de col·legi. Però què hi farem: els blocs són cosa pública i reprodueixen els luxes i misèries de sempre.
En qualsevol cas, és curiós com es desvia l'atenció de l’objecte inicial, que em plau recordar:
1. El Saló del llibre de Barcelona encarrega un web.
2. Els autors del web saben que els blocs estan de moda i hi posen una pàgina de blocs recomanats, entre els quals recomanen el seu propi bloc.
3. El concepte de “bloc recomanat” dels autors del web és ben curiós: es limiten a copiar un wiki on només hi ha un bloc en català. I cobren per això.
4. Aquí va bé recordar que és el Saló del llibre de Barcelona i no, per exemple, de Segòvia.
5. La gent envia mails de protesta perquè el web ofereix unes adreces electròniques de contacte. Enlloc no s’avisa, però, que ningú no llegirà aquests mails.
6. L’efecte Jauss i després un servidor escrivim sobre la badada descomunal. A partir d’aquí, uns pocs blocs més comenten el nyap.
7. Però no és fins que a Vilaweb demanen explicacions que la cosa es resol. Amb un pedaç, d’acord. Que falten molts blocs, d’acord.
8. Si al web del Saló no haguessin posat la pàgina de blocs recomanats no hauria passat res.
9. Si Vilaweb no hagués publicat la notícia no hauria passat res
Doncs a mi m´emprenya que un bloc com aquest es autocensuri i no parli del tema principal. La queixa hi ha de ser, però l´atenció a l´objecte inicial també. Vós deieu: "M’hauria agradat molt parlar de l’estona que he dedicat a passejar avui pel Saló del llibre de Barcelona, com ja vaig fer l’any passat. Però no." I per què no? Aquest bloc sobre el món literàri català té molta tirada i és seriós.
Si els organitzadors fan mal fet, almenys no els imiteu.
Això del català i el Saló s'ho han de fer mirar. A mitjans octubre vaig necessitar el logo del Saló i em van remetre al seu web. Només hi havia penjat el logo en castellà. Vaig haver de reclamar una vegada i una altra fins a aconseguir la versió catalana (ara ja els tenen penjats).
L'altre dia quan hi vaig anar per defecte em donaven el "Programa de actividades". Vaig demanar-lo en català i per sorpresa meva (o no) vaig veure com l'hostesa s'aixecava anava a darrera del taulell, obria una caixa de cartró i en treia els programes en català. Tota una declaració d'intencions, oi?
Per al.lusions. Jo vaig ser en part responsable de transmetre una llista amb uns quants blogs en català a l'organització del Saló. Això de demanar permís als bloggers per a ser citats no s'aguanta per enlloc; em vaig acollir al dret de cita. Si algun blogger no vol ser visitat, si no vol ser lincat, ho té fàcil; que faci un blog privat i que no el publiciti enlloc. Un blog és una cosa pública; un diari personal amb un candau a les solapes no.
D'altra banda; ja vaig explicar en el meu putu blog que no vaig tenir més que uns minuts per recollir el màxim de blogs en català que normalment parlen de literatura. És evident que no hi són tots els que en parlen, ja vaig demanar disculpes anticipades. Emperò, és evident que no hauria d'haver estat jo qui fes cap llista; era feina del Saló, i no pas d'un qualsevol com jo.
Aquestes polèmiques em fan venir uns pocs badalls. No massa badalls. Només uns pocs.
Estic completament d'acord amb El Llibreter: si no fóra per Vilaweb, segurament tot seguiria igual. Cal agrair a Vilaweb que estiga tan atenta al moviment blocaire.
Al remat, amb tanta polèmica, tampoc hem remarcat un fet que em sembla molt positiu, que és que aquesta web del Saló inclou un llistat de blocs recomanats. A hores d'ara, amb tot el que s'ha dit, semblarà una qüestió menor, però cal aplaudir la idea (la idea, no la resolució subcontractada) d'incloure un llistat de blocs literaris, com una manera més de fomentar la lectura i el debat al voltant del món del llibre i de l'edició.
Completo la informació: La periodista de Vilaweb és Montse Serra.
He recuperat un fragment de l’apunt de l’any passat, que he enllaçat, llegidor pecador, perquè em sembla perfectament aplicable al Saló d’enguany. Han repetit la fórmula i funciona a mig gas. L’estoneta que vaig passar dimarts al saló no dóna per gaire més. Si hagués disposat de més temps, potser sí que hauria escrit una crònica més detallada. Encara que també podries fer-la tu, que no publiques res des del juliol...
El català, benvolgut anònim, ja sabem que és la llengua ornamental del país.
A mi em van oferir, en la resposta al mail de diumenge, que donés algun llistat, Subal, però vaig optar per no fer-lo. La raó principal és que el meu coneixement de la catosfera no és exhaustiu; no sóc un blogòleg ni tinc un criteri que em permeti fer la selecció. Una altra raó és que si hi ha llibres de tot, perquè havien de ser sobretot blocs literaris: Xavi Caballé, Flaneuse o Barcelonetes, entre altres, també haurien de ser-hi.
No sé si després d’això repetiran l’any que ve, Joan Carles. O potser sí que fan alguna cosa sobre la rellevància o no dels blocs com a difusors del llibre i la lectura.
Gràcies, Quera.
Salutacions cordials.
Gràcies per llegir-me..............ARA JA EM PUC MORIR!...............ARA JA EM PUC MORIR!!.....................ARA JA EM PUC MORIR!!!
P.D. No t´enfadis home.
Tornant al Saló, més enllà dels blogs i per la part que em toca, l'escolar, crec que ha estat mancat d'un espai per 'remenar' llibres diversos amb tranquil·litat, que les diferents sales muntades, amb activitats diverses, tenien una acústica dolentíssima, se sentia tot d'un lloc a l'altre. Les activitats per a estudiants, fluixetes, molt. És cert que l'afer dels blogs -si arriba a ser afer- ha fet que es parlés poc de la resta (pels blogs). De tota manera, sembla que ha millorat, sé que l'any passat algunes escoles van enviar una protesta formal sobre l'organització, més aviat desorganització, de les visites escolars.
Publica un comentari a l'entrada