divendres, de novembre 11, 2005

Saló

. divendres, de novembre 11, 2005

Dimecres plovia. Potser per això no hi havia gaires adults al Saló del Llibre de Barcelona. Pocs obstacles, per tant, perquè el xivarri del nens s’expandís lliurement a través de la immensitat del palau núm.1 de la Fira de Barcelona. Tothom semblava avorrit a les casetes, tret de l’estona que passaven els escolars i arreplegaven fulletons que després els pares llançaran a les escombraries davant la indiferència dels fills recol·lectors, entretinguts potser amb la lectura d’un llibre.

Espero que el Saló s’animi aquest cap de setmana. Crec que és necessari comptar amb un bon aparador de la indústria editorial catalana. Però el lloc és car i no totes les editorials poden llogar-hi un espai. Sort que hi ha els stands d’entitats que acullen editorials petites que d’una altra manera no hi serien. Són aquestes editorials les que m’interessen. Els llibreters ja tenim tota la informació que les grans editorials exhibeixen al Saló. Em vaig dedicar, per tant, a la informació més precària: a anotar títols d’editorials de les Illes, del País Valencià o de l’Asociación de Editoriales Universitarias Españolas, entre d’altres, que m’havien passat desapercebuts.

La distribució és un tema recurrent a les converses amb les persones que miren de mantenir editorials petites i mitjanes. Seria interessant que les distribuïdores també participessin al Saló; d’aquesta manera, les editorials descontentes podrien conèixer millor quines opcions estan més a prop de la seva línia editorial i les distribuïdores haurien de tenir més cura del servei. N’hi ha que ja treballen molt bé, evidentment.

També hi havia llibreries, però hi assisteixen sota l’aixopluc d’algunes editorials i només tenen els llibres d’aquestes editorials. Una limitació i un contrasentit, doncs, perquè llibreries excel·lents ofereixen al Saló un fons limitat que no té res a veure amb la diversitat, amb l’esforç quotidià que les distingeix dels hipermercats de l’oci.

Vaig dinar amb un futur gran editor que em va il·lustrar amb algunes tafaneries de l’ofici. És un plaer xerrar de llibres amb gent que s’hi dedica. Com un llibreter de Buenos Aires —ciutat amb una elevada densitat de Grans Mestres Llibreters— que té cura d’una paradeta especialment llaminera: editorials argentines i mexicanes. Us animo a descobrir-la.

Per a un llibreter, doncs, el Saló té poca utilitat. Vaig passar una bona estona gràcies a les converses imprevistes que van sorgir. Per als lectors, en canvi, sí pot representar l’oportunitat de trobar editorials i llibres que a la llibreria no destaquen tant o que no acostumem a tenir perquè, simplement, no podem tenir-ho tot. El fet més rellevant és que hi ha molts llibres de fons a la venda. Això m’agrada.

I poc abans d'anar-me'n, la gran sorpresa: El somriure de l’atzar, el segon volum dels dietaris de Feliu Formosa que publica Perifèric Edicions i que arribarà a les llibreries a partir de dilluns. M’alegra molt veure que a la contraportada hi ha això:

L’home descentrat pel desig, una angoixa que ens toca molt a prop. Un gran llibre.
(El Llibreter, bloc)

No sé si és la primera vegada que citen un bloc d’aquesta manera, en un llibre tan important al costat de crítics de debò. Per a mi és un honor, Xulio.

6 comentaris:

Pedro ha dit...

Suposo que deu ser millor que la repetitiva setmana del llibre.

subal ha dit...

Ei senyor llibreter, si a vostè el fa feliç que el citin en un llibre, a mi em fa MOLT feliç que em citin en un blog com el seu. També m'agrada que em citi TdQ, què vol.

Vol que li expliqui les ultimes notícies que corren per les clavegueres del Saló?

Que Planeta només va vendre setanta llibres, ahir. Avui a mitja tarda en duien uns quaranta. Gairebé tot Zafones.

Amb tot, li he de dir que cada cop hi ha més públic. Potser na Caterina tenia raó quan va venir EXPRESSAMENT a saludar-me i em va dir amb veu tremolosa i trista; què tal, com va la cosa? Jo em vaig reverenciar davant seu i li vaig respondre un lacònic tres llibres, senyora consellera. Ella em va assegurar que el cap de setmana seria millor. Amén.

I per finalitzar; gràcies, és vosté hiperbòlic.

Vah, vinga, una altra anècdota pels seus lectors, senyor llibreter. Estava jo fent un vol, quan entro a l'stand d'una llibreria que plega dos mesos (el que no va fer Franco, ho farà una inmobiliaria) quan m'agafen i em presenten a un senyor. Hola què tal. L'home parlava amb la llibretera sobre els Tintín. I jo, per fer la gracieta, dic; Ah, els de l'autor filonazi!

L'home al qui li feia la brometa era editor de Juventud. Per sort, s'ho ha prés molt bé i ens hem fumat uns cigarrets junts. No sé amb qui cony ha dinat, vosté, senyor llibreter.

un visitant de la fira ha dit...

Dimarts, ni déu.

Diumenge: de n'hi do. Els actes, pocs.

Anònim ha dit...

Amic Llibreter: L'honor és per a mi i per a Perifèric Edicions. Ja ho he dit altres vegades. No importa el vehicle, importa la intensitat i la intenció de l'escriptura. Una abraçada.

Xulio Ricardo Trigo
(Director de la col·lecció "Escriptures", Perifèric Edicions)

mar ha dit...

jo vaig anar-hi dissabte i perquè em van donar moltes invitacions...
(però diumenge vaig anar a la festa dels súpers, a l'aire lliure i plovent, i va estar molt millor)

Em dóna la sensació que aquesta fira només és interessant per a llibreters i editors...(?)
la veritat és que jo no hi vaig trobar res que no trobi a internet o passejant per una bona llibreria (que sempre és molt més acollidor)

no ho sé, noi, a mi m'agraden més les llibreries

El llibreter ha dit...

Em sembla que la fira ha estat més interessant per als lectors que no per als editors i llibreters. Poca informació nova i poc negoci. Els lectors, en canvi, es poden trobar llibres que habitualment passen desapercebuts a les llibreries, sobretot d’editorials petites. Als stands dels editors de les Illes o del País Valencià, per exemple, hi havia bona part del catàleg d’editorials petites que o bé tenen una distribució precària o bé passen desapercebudes entre les marques editorials més conegudes. Vaig anotar uns deu títols i vaig encarregar directament uns quants més. També vaig descobrir dues editorials. El visitant, en cavi, podia examinar el catàleg íntegre d’editorials com Perifèric Edicions, que a les llibreries es troba incomplet i dispers per temes i autors.

Diumenge vaig passar una estoneta pel Saló per anotar alguns títols que se m’havien escapat dimecres, i sí que hi havia força públic. A les presentacions de llibres, però, no hi havia gairebé ningú. Vaig tenir el plaer de saludar Biel Mesquida: estem condemnats a trobar-nos per les fires.

Salutacions cordials.