diumenge, d’abril 02, 2006

Aventura

. diumenge, d’abril 02, 2006

Pugen uns joves troglodites al tren, o a l'autobús, o al metro, i criden amb l’estridència pròpia de la construcció adolescent de la identitat. O bé les senyores del darrera, sordes, repeteixen tantes vegades com calgui malalties, medicaments i metges. O també l’home constipat que ha oblidat el mocador i pateix i fa patir. Hi ha una gran diversitat de situacions que fan de la lectura una autèntica aventura, que posen a prova el meu ensinistrament com a lector: em concentro, però, amb totes les forces i maldo per no distreure’m. Llegeixo i rellegeixo com a revenja contra l’hostilitat sonora i gairebé sempre aconsegueixo sortir-me’n. Però el plaer dura ben poc. M’enorgulleix tant el triomf que la victòria esdevé motiu de fantasieig i llavors sí que passo pel damunt de les paraules fins que m’adono que he perdut el fil. Toca, doncs, tornar enrera i començar un altre cop la batalla contra el soroll.

Recordava això, i les tortures que imaginava, a l’exposició Llegim del Palau Moja. Una exposició senzilla, que afortunadament defuig els grans discursos sobre els poderosos beneficis il·limitats de la lectura. Uns cascos d'insonorització que proporcionen un profund silenci són la millor troballa. La voluntat de servei públic que aquest bloc enlaira m’obliga a suggerir que podrien posar-los al transport públic. De la mateixa manera que hi ha seients reservats a la gent gran o a les dones embarassades, els lectors rebrien un tracte semblant amb alguns seients equipats amb aquest meravellós invent. Així, si algun sense-llibres gosés seure-hi, només caldria mostrar un llibre qualsevol perquè cedís el lloc. En el cas que això incités la gent a llegir, o a fer veure que llegeix, la solució per determinar qui mereix seure seria molt fàcil: s’establiria un cànon. Si algú seu amb un llibre de, per exemple, Maria de la Pau Janer però jo porto un llibre de Shakespeare, per exemple també, m’hauria de cedir el lloc a mi. Sospito que la falta d’acord conduiria inexorablement a la proliferació de cànons literaris, cosa que provocaria enceses discussions filològiques. Tot plegat, de pas, resultaria beneficiós perquè s’elevaria el nivell intel·lectual de la població en general.

Llegim és una exposició heroica. M’agrada perquè va adreçada a la gent que ja acostuma a llegir llibres. No vol convèncer els nolectors perquè llegeixin. Davant de les diverses formes de lectura que proporciona la tecnologia, és molt agosarat limitar l’exposició a la lectura de llibres: els comissaris de l’excel·lència, amb una capacitat provada per elaborar infinitat de pensaments complexos i profunds, poden assenyalar moltes coses que ells haurien fet millor. Jo, en canvi, destacaré que és una exposició senzilla, tranquil·la, sense grans pretensions. Demà, quan obri la bossa per agafar la meva lectura, enyoraré els cascos. Per sort, el soroll sol ser suportable al matí i podré gaudir sense gaire hostilitat sonora del plaer inútil de la lectura.


[Al final he aconseguit il·lustrar l'apunt amb la foto dels cascos, dimarts 4 d'abril]

21 comentaris:

Toni Ros ha dit...

Tots els plaers són inútils
Si els perpetrem, perquè són perpetrats i es fonen
Si no reïxen, perquè se'ns podreixen a dins
Tots els plaers són inútils
Desitjos satisfets i insatisfets
naturals i necessaris
articials i prescindibles
Epicur menjant un bocinet de formatge sota la figuera del seu Jardí
O l'amic Llibreter llegint el seu llibre entre energúmens
Tots els plaers són inútils
Inútil és viure per a morir

Anònim ha dit...

KAMAKU: Inutil tu, trosde koniek: quanta retòrica recreativa i pseudotransdcendent: "...inútil és viure per a morir" (i llavors...¿què és el que és útil? ¿o fútil? o ¿ridícul?

subal ha dit...

i jo encara diria més, LLibreter; que el Clos posi carrils-lectors, per a la gent que caminem llegint.

Anònim ha dit...

Sembla li toca el rebre a la Janer. Ja li estic agafant simpatia!

el llibreter ha dit...

Encara que ens vulguin vendre que la lectura serveix per ampliar vocabulari, ser més lliures, guanyar arguments, comprendre el món i coses per l’estil, les lectures millors són les que no serveixen per a res, el pur plaer que s’esvaeix quan tanquem el llibre. Tens raó, Toni.

No l’has entès, veïna global: saber que la vida no mena enlloc la fa inútil des del punt de vista dels grans relats ideològics; sense propòsit transcendental, doncs, i això fa que pagui la pena viure-la, com un valor en ella mateixa, gratuït.

Gràcies, Subal, per subratllar la vocació de servei públic d’aquest bloc. Carril-lector, quina gran idea! Malauradament, jo no el faria servir gaire. Quan camino m’agrada mirar, ni que siguin els mateixos carrers que recorro cada dia.

Benvolgut anònim: no tinc absolutament res en contra de la Maria de la Pau Janer. Convindràs que hi ha un bon grapat d’escriptors que no resistirien la comparació amb Shakespeare, oi? D’altra banda, crec que és la primera vegada que l’esmento al bloc, així que dubto molt que li hagi tocat de rebre res.

Anònim ha dit...

Efectivament: no l'havia entès (o potser és que no sé entendre missatges massa engolats). Limitacions pròpies.

Anònim ha dit...

A mi també m'ha agradat, l'exposició.

Per cert, podríem obrir la juguesca demanant-nos quin manifest sortirà aquest Sant Jordi, per començar. O quina polèmica ridícula faran servir alguns escriptors per fer-se la foto.

1. Prou enquardenacions de tapa tova. La cultura catalana va malament per culpa de les tapes dels llibres.

2. No anem bé perquè no tenim una editora nacional que publiqui les obres completes del GRAN ESCRIPTOR ........ (el nom que convingui).

3. Sant Jordi no és el mateix d'ençà que no llegim les llistetes d'escriptors que Sam Abrams feia a l'Avui.

4. ¿Cal un Manifest Imperdible? ¿I un de l'Excrecè·ència literària?

LLETRAFERITS CATALANS, NO DEIXEU UN SANT JORDI SENSE POLÈMICA!!!!

NOMÉS FALTEN 20 DIES I ENCARA NINGÚ NO HA FET EL RIDÍCUL. IMPEDIM QUE AQUEST SANT JORDI PASSI SENSE CAGADA!!!!!!!!

Anònim ha dit...

És un tòpic de la cultureta i els entesos carregar-se la Maria de la Pau Janer, i més d'ençà del Planeta. Si són tants els que no poden comparar-se a Shakespeare, per què no busqueu un altre boc expiatori? Amb perdó.

Lord of Erewhon ha dit...

«un bocinet de formatge»... é o bastante! Porque o prazer, para o epicurista, não é um fim, mas sim o meio - natural e simples - para alcançar o repouso de todos os prazeres!

«Feliz viveu aquele que viveu oculto.»

Anònim ha dit...

Viatjar amb el transport públic sempre m'ha agradat sobretot si el viatge és llarg aprofito per llegir.

El meu preferit és el tren. És un magnífic saló de lectura. I encara més si el viatge et porta pels paisatges empordanesos. A la dreta tens els Pirineus nevats i a la esquerra el mar. Vista ideal per aixecar el cap del llibre i no haver-te de despertar de cop amb la ensopida realitat.

Anònim ha dit...

Nowhere man: la barreja de formatge, look gòtic, epicur i portuguès és total: mola més que el trosde... Paolo Coelho

Anònim ha dit...

¿I lo Coca, enguany no ens convidarà a lo seu salonet a signar llibres, prop lo Bailen 22?

Anònim ha dit...

prou molestar la Janer: que faci el programa de llibres de BTV conjuntament amb el seu marit, el gran doctor Corbella, i que en comptes del noi aquest que ara té el Manzano a la tertulia final, que es queda empanat i parla de marcianos i no sap pronunciar ni una paraula en la llengua del país on va néixer tot i que es fa l'immigrant, que hi posin el mossen tronxo, que és molt nostrat, i que no hi faltin les lectoes acomplexades i desacomplexades

Anònim ha dit...

Ja em perdonareu aquesta depressió pre-Sant Jordi, però és que ahir em van regalar el darrer viatge a peu de Josep-Maria Espinàs.

Anava a buscar els nens (els meus i els d'una amiga) i quan li vaig deixar el paquet a casa, em va allargar l'altre paquet.

Em va baixar la regla de cop. Si us plau, que algú li faci la traveta a l'Espinàs, això és horrorós. La barreja d'excursionisme cumbaià, de sociologia de cafè i de ganes de descobrir la sopa d'all és increïblement dolenta.

A peu pel... Conductors del món, arrambeu-vos bé al voral!!!!

Anònim ha dit...

No hauria de ser "A peu pel..." sino "A pèl pel..." això així que faria sucoses les converses al pedrís de la plaça del poble amb els aborigens de torn: volem un Espinàs naturista!!! proposta inicial: A pèl pel baix llobregat!!!!

Anònim ha dit...

Seria molt bona idea que BTV contractés en Jordi Llavina i el Gaspar Hernàndez per fer el programa de llibres: a tvres en Vilatoro i la seva amiga bavejant es fan més que avorrits, bovins; i quan hi ha algú una mica bo es tornen xulescos i agressius, exhibidors de la pròpia estultícia i incapacitat de gaudir de res que no sigui massa amorfa emocional o de relats obvis historicistes o psicologistes: el Llavina i l'Hernàndez són ultrapedants, cursis i llepadets,

Entre els uns i els altres acabarien deficitivament amb el vici local de la lectura.

Toni Ros ha dit...

Tots els plaers són útils
Si els perpetrem, perquè són perpetrats i al·lucines
Si no reïxen, perquè se'ns podreixen a dins i es reciclen
Tots els plaers són útils
Desitjos satisfets i insatisfets
naturals i innecessaris
articials i imprescindibles
Aspàsia fotent-li una mamada a Epicur sota la figuera del seu Jardí
O l'amic Llibreter fotent l'energumen entre selectes lletraferits
Tots els plaers són útils
Útil és morir per a viure
I deixar-se d'hòsties consagrades

Anònim ha dit...

Ara m'agrades, trosde koniek! Ets com va lava cega del Pere IV: la vaca de la mala llet!

Anònim ha dit...

Com enyorem el teu blog, Tros, ara no sabem de riure.

el llibreter ha dit...

M'ha arribat pel correu electrònic un comentari que no m'estic de reproduir:

"Alzar la mirada desde las páginas del libro cuando oyes una risa, un grito o una
frase puede ser, a veces, tan sugestivo como la propia lectura."

Una altra cosa ben diferent és la música, de vegades estrident, que ens tortura sovint als trens de rodalies.

Salutacions cordials.

Marinetix ha dit...

Llibreter,
els plaers són encantadorament inútils, sí, però tots tenen un racó i un moment. I el tren no és el racó ideal per llegir. El tren és un recipient mòbil carregat d'energúmens, entre els quals ens hi hem d'incloure els que intentem llegir sense èxit. Som els pitjors! (a banda dels que porten els reproductors de MP3 a tota pastilla convertint la seva música en un soroll enfadós per als que els envolten).
Els lectors viatgers mostrem manifestament el nostre enuig pel soroll dels altres. Ens molesta tot. No tolerem res ni ningú quan intentem llegir...
Per tot això, és millor trobar un altre moment i un altre racó per gaudir del nostre plaer inútil.
Encantada d'haver-te descobert, Llibreter! Tornaré.