dijous, d’octubre 21, 2010

Amazones

. dijous, d’octubre 21, 2010

A la contracoberta hi ha l’avís que els dos contes més cèlebres d’El cobrador, de Rubem Fonseca, són «Pierrot de la caverna» i «El cobrador». I sí, són brutals. Però he perdut el compte de les vegades que he llegit «Trobada a l’Amazones» i encara em fascina la persecució espectral a través d’un Amazones ple de vida. Dos sicaris o policies persegueixen un desconegut —un malfactor? un heroi?— a través de Brasil.

«Qui és aquest paio que busques?, em va preguntar Maria de Lurdes de tornada al vaixell.
«Un vell amic.» Li podia dir així. Mai no l’havia vist, però ho sabia tot, d’ell, excepte el so de la seva veu. No hi era pas, en l’expedient. Vaig anotar mentalment aquesta llacuna.

Però els lectors tampoc no en sabrem gaire. Sabrem, però, que algú afirma que el fugitiu sembla un fantasma i que algú altre opina que sembla un ninot. Que s’atura al museus i pren notes. Que se’n va, de Belém cap a Macaus. No sabrem, però, perquè hi va. Sabem que sap que fuig, però sembla fer-ho amb calma. Els perseguidors apedacen el seu rastre; l'aprenent amb avió, el protagonista amb vaixell, a l’Amazones. El fil que els uneix a tots tres és molt prim; depèn de la successió de testimonis més o menys fiables de les persones que han encertat a trobar al llarg de milers de quilòmetres, travessant de nord a sud tot el país.

El conte oscil·la entre les al·lusions a la immensitat inabastable —Brasil, l’Amazones i els seus afluents, el temps que cal per anar d’un lloc a l’altre— i les vides minúscules dels personatges, principals i secundaris. La persecució, despullada deliberadament d’ornaments argumentals, esdevé la metàfora d’alguna cosa que se m’escapa, que tindria a veure probablement amb la insignificança però que sóc incapaç de traslladar a la pantalla. Caldrà perseguir-la de nou, llegir un altre cop «Trobada a l’Amazones».

8 comentaris:

L'Espolsada llibres ha dit...

En prenem bona nota...

Anònim ha dit...

Aquest llibre és fascinant. Feia molt de temps que una lectura no em colpia tan fort. El llenguatge sec, descarnat, de Fonseca ens regira els budells i alhora ens proporciona un gran plaer com a lectors.

Pere B.

el llibreter ha dit...

Desitjo que en gaudiu, Espolsada: és un llibre immens, com l'Amazones.

I a més amés en molts contes perdura, benvolgut Pere, la fascinació després d'haver-los llegit. M'alegra molt coincidir l'apreciació d'El cobrador.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

No he llegit res d'en Fonseca, faré una ullada per la xarxa a veure què en diuen.

Ja tinc l'últim Michon comprat, a veure si no decep.

Vaig fer una comanda aquesta setmana passada a la llibreria d'un grup de lectures comentades-recomanades en posts antics del seu blog, senyor llibreter, qui diu que jubilar-se és "depriment"? jo llegeixo i llegeixo (a més a més la meva dona encara treballa i puc dedicar-hi moltes hores), i començo a pensar que mai no podré llegir tot allò que m'agradaria.

Estic rellegint LA ZONA i, sota el meu parer, és una obra mestra poc reconeguda a nivell de crítica i difusió mediàtica, no li sembla?

darrerament també em té fascinat en Joan Francesc Mira, tot un "paleta-artista" de la narració.

Bé, ho deixo, que estic abusant!!!

Quimet

L'artista abans conegut com Subal Quinina ha dit...

Quimet, Pere, els de LaBreu us agraïm moltíssim les vostres lectures! Quan llegim comentaris com els vostres ens recorre una alegria!

Quimet, d'aquí a una setmana (potser una mica més), LaBreu publicarà "La maleta", un nou títol del nostre estimat Dovlàtov. Tan de bo t'agradi tant com "La zona".

Per altra banda, no podem estar massa d'acord amb això que dius que "La zona" no ha rebut atenció per part dels mitjans. En el seu moment, en va rebre, i molta!

Tal vegada, el llibre va patir problemes de distribució, ja que en aquells temps ens autodistribuíem, i tot era molt casolà. Ara, però, gaudim d'una distribució més que acceptable gràcies a la feina de les noies de Besai.

una abraçada a tots!

Anònim ha dit...

me n'alegro que LA ZONA tingués difusió, jo només l'havia vist ressenyat a l'avui.

Compraré doncs la nova traducció de Dovlatov, clar que si

Quimet

el llibreter ha dit...

Moltes gràcies, Quimet, per la teva confiança a l’hora de triar lectures. I quina enveja gaudir de tant de temps! Desitjo que en gaudeixis molt. Sovintejo els articles de JF Mira i tinc molt bon record d’Una biblioteca en el desert o Literatura, món, Literatures, i algun altre que més antic, però reconec que he llegit poca ficció d’ell; Quatre qúestions d’amor.
Jo també espero el proper Dovlàtov amb ganes de devorar-lo, senyor AACSQ.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

però en quin continent
es troben les amazones?