dijous, d’octubre 14, 2010

E-Buchmesse

. dijous, d’octubre 14, 2010

Els anuncis de lectors de llibres digitals, o e-readers, eren molt abundants durant la Fira del Llibre de Frankfurt de l’any passat: a les vitrines dels passadissos, als fulletons que repartien arreu, a les conferències i debats o als cartells es podia trobar publicitat de tota mena de models. Enguany, en canvi, la presència dels e-readers era molt més discreta. Hi havia, evidentment, alguns dels fabricants asiàtics que proveeixen d’aparells a la majoria de les marques que es poden trobar al mercat europeu, però l’oferta era molt menor que uns mesos enrere. Suposo que ara es tracta d’oferir dispositius amb wifi i pantalla tàctil que s’assemblin tant com sigui possible als tablets. Els models amb aquestes característiques que he vist fins ara pateixen la poca versalitat de la tinta electrònica per navegar a través de la xarxa.

L’optimisme que els fabricants d’e-readers divulgaven arreu al tombant de l’any s’ha transformat en la discreció d’ara. Hi ha contribuït també, sens dubte, l’èxit de l’iPad i la difusió del Kindle. Ambdós són dispositius amb DRM propi, que captiven els continguts i no permeten accedir-hi des de cap altre aparell que no pertany a la gamma permesa. Es tracta d’un model de venda que conviu amb el DRM d’Adobe Digital Editions, més complicat a l’hora de comprar llibres digitals —AKA e-books— però que permet accedir-hi des de més aparells, si l’editorial ho permet. És l’opció que llibreries com Borders utilitzen des de fa anys o que també utilitzen plataformes com Edicat o 36L a casa nostra. En tots dos casos, la sensació és que es paga més l’accés a l’arxiu que la seva possessió. Amb aquests dos models de venda on-line hi conviuran alguns més en el futur: Google Editions, Blio, i els que vinguin després. Un altre factor que pot haver influït, doncs, en la discreció que esmentava és el dubte dels lectors a l’hora per decantar-se per una opció que garanteixi la formació d’una biblioteca digital personal que perduri, almenys, una dècada.

Probablement serà habitual que tinguem llibres digitals dispersos per dues o més biblioteques personals, segons la procedència dels arxius, i que alguns o molts esdevinguin obsolets o antiquats amb el temps. Totes aquestes preocupacions van estar presents al debat de luxe que vaig tenir l’oportunitat de seguir a la Fira del Llibre de Frankfurt. Hi intervenien:

Mike Shatzkin, gurú, que destaca com a percepció rellevant de la seva experiència a la Fira:

At the conclusion of another Frankfurt Book Fair — my thirty-somethingth — here is something I actually knew before but have taken on board in a whole new way: there is an enormous gap between the US and everyplace else in the Western world (at least) in consumer ebook takeup and acceptance.

Val la pena llegir l’apunt sencer i tafanejar el seu blog.


Victoria Barnsley, editora de HarperCollins, fugaçment cèlebre per les disculpes a propòsit dels errors en l’edició de Freedom de Jonathan Franzen, representava la indústria editorial que ha estat capaç d’assumir amb eficàcia els reptes de la digitalització.

Ronald Schild representava Libreka!, la plataforma digital impulsada pels editors i llibreters alemanys que també coordina el flux d’informació bibliogràfica —metadades, vista prèvia amb Google Books, col·laboració amb biblioteques digitals, etc.— de manera que l’accés als llibres —de paper i digitals— resulti més fàcil. Un fita important és que els e-books es venen sense DRM. No cal dir que Libreka! em fa molta molta enveja: una plataforma com aquesta permetria que moltes llibreries independents poguessin bastir el seu correlat digital més fàcilment, però el desori de la distribució a casa nostra tendeix a reproduir-se a internet i un instrument eficaç i senzill com Libreka! és un somni.

S’hi va parlar del paper de les llibreries en el futur, evidentment, i entre els cinc anys de vida que ens donen alguns i el pròsper futur que ens auguren uns altres crec que tenim prou marge per repensar l’ofici.

La qüestió de la pirateria va sortir al final, al torn de preguntes, i va ser Ronald Schild qui va donar la resposta més encertada. Es resumeix en tres punts: que tots els llibres siguin accessibles en format digital —molta gent pirateja perquè no troba encara la versió legal—, que el preu dels e-books sigui raonable —difícil, si es manté un IVA del 18 % a Europa— i que l’experiència de comprar sigui bona —amb el DRM d’Adobe Digital Editions resulta, si més no, complicada.

Vaig estar temptat d’intervenir-hi. Hauria volgut començar demanant disculpes, perquè com a llibreter m’arriscava a desaparèixer durant el plantejament de la pregunta. Però la timidesa em va impedir demanar-los quina relació podria haver entre l’anonimat i la pirateria. Accedir a un e-book pirata sempre resultarà més fàcil que accedir a un e-book legal: el lector s’estalvia de pagar i d’identificar-se. Comprar un e-book implica donar les dades personals i la targeta de crèdit. Les compres són registrades a la base de dades d’Amazon o Apple o qui sigui i serviran per dissenyar promocions i campanyes publicitàries. Però com ja vaig comentar a Porno, la preservació de l’anonimat és un dels motors de l’avenç tecnològic.

4 comentaris:

SM ha dit...

Sempre que em tempta el llibre electrònic em faig enrera precisament pel que dius: l'oferta confusa d'e-readers, que encara estan evolucionant, i la incertesa del format, que recorda les guerres beta/VHS o blu-Ray/HD-DVD, de les quals sempre en surten perdedors els qui han apostat pel cavall equivocat. Seguiré esperant.

Alexandre ha dit...

Trobo que queden per conèixer moltes coses del futur del llibre digital i de com pot afectar-lo la pirateria. I és que, a hores d'ara, l'oferta de llibres pirates -em refereixo especialment a novetats o llibres moderns en catàleg- que hom pot descarregar de la xarxa és molt minvada comparada amb la dels discs o pel·lícules. I no sé si això es només perquè la seva difusió digital és encara inferior a la d'altres formats audiovisuals, si és perquè el tipus de públic interessat en la lectura té un perfil diferent i menys procliu a aquestes operacions que el consumidor de música o cinema o al fet que sigui força més feixuc i complicat escanejar amb bona qualitat un llibre que no pas pujar una pel·lícula o un disc crackejat (una persona avesada no triga ni mitja hora en tenir llesta la còpia pirata d'un DVD, que qui descarrega pot tenir en igual o menys temps al seu disc dur amb la mateixa qualitat que si l'hagués comprat a la botiga).

Per altre banda, desconec com afectarà que el mercat del llibre estigui molt més segmentat. M'explico: una pel·lícula normal i corrent d'estrena té un públic potencial i un ressó mediàtic molt elevat, cosa que comporta que també tingui molts més números perquè algú es molesti a penjar-ne una versió pirata que aconsegueixi posteriorment moltíssimes descàrregues i redistribució. En canvi, l'últim llibre de Jonathan Coe o de Coetzee (per posar exemples d'autors ben divulgats i venuts, però que suposen una certa especialització lectora)...quants lectors pot arribar tenir? Tots sabem que ens movem en xifres notablement més baixes. I d'aquests, quants que tinguin els coneixements i l'esma per preparar-ne una versió pirata?

Només ho plantejo com a pregunta, perquè certament pot ser que el perjudici econòmic sigui proporcional o superior. Perquè si sobre, posem, 4.000 possibles compradors d'un títol, 300 deixen de comprar-lo perquè se l'han baixat debades, el pes i significat d'aquesta pèrdua d'ingressos parlant d'un mercat petit i on cada comprador compta pot ser més gran que els que pateixen a la industria massiva del cinema o de la música (on a sobre compten amb la contrapartida del merxandatge o dels concerts).
Són coses que caldria estudiar i fer números per poder enunciar amb una mica de certesa.
Tot i que llegeixo amb molt d'interès el parer que en pugueu tenir els professionals, sobretot aquells disposats a expressar-vos amb franquesa i sense apriorismes.

Gràcies per aguantar aquest allau, formulat de manera una mica desordenada.

el llibreter ha dit...

Pel que fa als e-books, el tema del format ja es troba pràcticament resolt: ha guanyat l’EPUB d’Adobe. Als aparells els passarà com passa amb els ordinadors i els mòbils: que es tornaran vells al mateix moment d’obrir la caixa. Una altra qüestió és el tema de les biblioteques personals. Pel que he vist fins ara, cada cop estic més convençut que tindrem més d’una biblioteca digital junt amb la, diguem-ne, analògica, amb diferents formes d’accés als e-books i segurament sortirà alguna aplicació que permeti gestionar-les conjuntament. Com si tinguéssim milers de llibres distribuïts per diferents pisos d’un mateix edifici. Però ara mateix no tinc el tarot a l’abast i no sé si la predicció gaudeix del favor del arcans.

També crec que la diferència música i llibres és abismal, Alexandre: tothom escolta música o veu pel•lícules però no tothom llegeix llibres. El cas és que l’oferta de títols pirata en moltes llengües supera amb escreix l’oferta legal. A això es referia Ronald Schild: si algú vol un llibre concret per al seu e-reader però no el localitza a cap llibreria on-line no tindrà més remei que accedir a la versió pirata. Pel que fa als lectors potencials, Mike Shatzkin va afirmar que les xarxes socials faran més grans els grans best-sellers i que els altres quedaran més o menys com fins ara: la immediatesa farà que molta gent es descarregui ràpidament l’últim èxit internacional. La pèrdua econòmica en el cas dels escriptors —i no tan sols els literaris— seria pitjor que en el cas de la música: ningú paga per assistir a una conferència d’un autor minoritari —o indie, per dir-ho en argot musical. Tot i que no tinc resposta per a les teves preguntes, sí que estic d’acord que són pertinents i motiu de reflexió.

Salutacions cordials.

viu i llegeix ha dit...

si, jo també estic confosa amb tant de format i oferta d' aparells. Estic esperant que passi el vendaval de la novetat per veure cap on sedimenta el mercat i decidir-me