dissabte, de gener 09, 2010

La plaga

. dissabte, de gener 09, 2010

Fa temps que aviso d’una amenaça que a poc a poc s’estén sobre les taules de novetat i als prestatges de les llibreries: les petites editorials. Segurament un dels factors ambientals que n’afavoreixen l’augment incontrolable sigui l’accés a les innovacions tecnològiques que faciliten el procés d’edició: de la tria de títols al disseny final del llibre. Una inversió petita i les dosis exactes de dedicació i de bon gust, tot ben mesclat amb l’inevitable esperit innovador, donen com a resultat un panorama aclaparador: serveis de novetat plens de llibres —com a mínim— interessants que, a més a més, apareixen amb la voluntat de perdurar al catàleg de l’editorial i al fons de llibreria. Un maldecap constant per mirar d’encabir-los amb dignitat al poc espai de què disposem.

L’èxit de la plaga en determinats ambients s’explica també per una tàctica infal·lible a l’hora de minar les defenses dels llibreters: la il·lusió. Els editors visiten les llibreries amb l’ànim de propagar els seus llibres i ho aconsegueixen implicant-nos-hi amb informació i lligant la relació entre la llibreria i l’editorial mitjançant les pèrfides eines d’internet: blogs, xarxes socials, butlletins i coses similars. En el moment que entens la importància del seu projecte, les raons que els han menat a triar uns determinats títols, les aventures que han viscut fins que el preuat objecte ha vist la llum del dia, en aquest precís instant estàs perdut: la plaga guanya una mica més de visibilitat.

L’exposició Petits editors, grans llibres, que es pot veure fins al 22 de gener al FAD, reflecteix molt bé la gravetat del problema. S’hi exhibeixen uns 500 llibres de 101 editorials, i el fet que faltin moltes que em semblen imprescindibles només subratlla l’extensió d’aquesta plaga. Malgrat que un dels principals criteris de selecció hagi estat polític —es tracta d’editorials espanyoles, tret d’algun cas internacional—, val a dir que és un fenomen d’abast mundial.

Una primera llambregada a l’exposició revela un espai aparentment avorrit, amb uns mòduls blancs muntats a partir de cadires apilades i perfectament alineats que podrien suggerir monotonia si no fos que aquesta repetició de contenidors és una bona estratègia per revelar els símptomes més perillosos del contingut, és a dir: de la bibliodiversitat. La identitat de cada editorial es percep així més clarament, de manera que es pot distingir, per exemple, entre les que dediquen una atenció especial al concepte de col·lecció i les que fan de cada llibre un objecte singular.

És el meu deure advertir que una sola visita a l’exposició pot modificar per sempre la percepció del món del llibre i afavorir el desenvolupament de la plaga.

24 comentaris:

Júlia ha dit...

Aquesta plaga com tu mateix dius era previsible, hi haurà moltes més plagues gràcies al tema digital. Bé, ens haurem d'acostumar a conviure amb l'inabastable i l'abundància. De fet, haurem de conviure amb 'la plaga' i el 'monopoli' car les grans s'han menjat moltes petites, al llarg del temps. Surar en aquest context és gairebé impossible, què hi farem.

Allau ha dit...

És que les petites editorials resulten tan simpàtiques! I es nota que s'estimen els seus llibres, cosa que rarament es pot dir de les grans.

Jo cada dia pico més sovint amb les seves propostes i, la veritat, m'han donat moltes satisfaccions.

Albert B. i R. ha dit...

Quantes més editorials hi hagi disposades a editar, més varietat trobarem. La xarxa, un cop més, un element important per a explicar un canvi com aquest.

el llibreter ha dit...

Tens raó, Júlia: d’alguna manera el “fenomen” Asteroide ha estimulat la creació o revitalització d’altres editorials que tenen com a tret comú un cert grau d’especialització adreçat a captivar un públic més o menys fidel. Si visites l’exposició, veuràs que hi ha des d’editorials amb un o dos llibres al catàleg a d’altres que tenen una llarga trajectòria i un reputació ben sòlida. Hi ha també casos que podríem anomenar híbrids, com Caballo de Troya —equiparable a Periférica, per exemple—,que es comporta exactament com una petita editorial independent, gràcies a l’excel•lent feina de l’editor Constantino Bértolo, i que treu una dotzena de títols a l’any, però que pertany a un gran grup editorial com Random House Mondadori; és a dir: gaudeix dels avantatges d’una bona distribució i d’una bona publicitat però pateix de les exigències de resultats dels grans grups. Com bé dius, cal acostumar-se a conviure amb l’abundància, i no tan sols de llibres: també de música, cinema, teatre...

Veig, Allau, que tu també has caigut sota símptomes de la plaga. Haurem de crear una associació de damnificats, o millor un club ;-)

El cas de Blackie Books és espectacular, Albert. Precisament els organitzadors de l’exposició el destaquen perquè mostra un ús molt eficaç de les eines de difusió d’internet.

Salutacions cordials.

Ignasi Revés ha dit...

Sort en tinc (en tenim una bona colla d'escriptors), de les editorials petites. La llàstima és que, en segons quins àmbits, són invisibles.

Clidice ha dit...

Qualsevol iniciativa que lluiti contra els monopolis i els gegants em sembla una bona cosa. El mal que li veig al món de l'edició, ara mateix, és la sobresaturació. Dóna per tant el mercat? jo ja no puc comprar més Billys a l'Ikea! ;)

palumbuscolumbus ha dit...

A mi tot plegat em recorda les companyies discogràfiques independents dels 80. Esperem que no s'acabi ben bé igual (ni Cobain ni Oasis), però em recorda allò. Tot i que no sé si s'han arribat a signar contractes amb sang, com el de Joy Division amb Factory...

el llibreter ha dit...

Efectivament, Ignasi, tal com estan la selva de la distribució i la saturació del mercat, hi ha àmbits —sobretot els grans hipermercats de l’oci, que són paradoxalment els que disposen de més espai— on les petites editorials no resulten prou visibles. Tot i que hi ha excepcions, és clar.

Malauradament, Clídice, els grans grups editorials també publiquen bons llibres! D’on l’angoixa de triar, perquè triar un llibre implica quins altres bons llibres ens estem perdent.

Pitjor encara, Palumbus: si algun petit editor es ven l’editorial, amb els calés normalment munta un altra, amb la qual cosa la plaga s’agreuja encara més.

Salutacions cordials.

Jaume Puig ha dit...

Penso que tots ens apuntem a la plaga. Tot i que algunes petites editorials també juguen al mateix joc mediocre i comercial de les grans (l'escala no els fa millors). Per a mi la plaga veritable estaria en aquelles que cerquen l'excel·lència (la majoria diria). Aquí si que quedem infectats!

Martí ha dit...

Ah! Qui no ha pensat mai que seria fantàstic tenir una editorial pròpia? La idea és molt llaminera, i ja se sap, si hi ha les facilitats tecnològiques que ho permeten, el fenomen no hi ha qui l'aturi.

L'Espolsada llibres ha dit...

Totes les plagues fossin com aquesta :)
A l'exposició del FAD em vaig deixar encomanar encantada de la vida... tot i que vaig trobar-hi a faltar alguna editorial de casa i en català, tu no?

el llibreter ha dit...

És veritat, Jaume, que l’especialització sovint vol dir llibres lliures de drets d’autors més o menys coneguts i que, la veritat, cansa una mica tant d’austrohongarès mort. Hi ha qui munta l’editorial amb objectius ambiciosos i hi ha qui ho fa perquè hi veu un nínxol de mercat.

De fet, Martí, n’hi ha més d’una que gairebé només tenen això: un petit despatx i una o dues persones que s’ocupen de tot... Ara bé, l’esforç que implica tirar endavant aquestes editorials sovint no és recompensat per una rendibilitat proporcional i malauradament no duren gaire.

Sí, com dic a l’apunt, moltes, Espolsada: March Editor, Edicions del Salobre, Trabucaire, Accent Editorial, Arola... Suposo que hauria calgut molt més espai. El cas d’Accent Editorial, per exemple, és inexplicable: publiquen en edició digital i representa, per tant, un cas paradigmàtic d’un bon ús de la tecnologia.

Salutacions cordials.

David ha dit...

Benvinguda plaga!!! I, ho sento, però a mi mai no em cansarà tant austrohongarès mort (de fet, encara se'n podrien publicar molts més).

ea! ha dit...

contractes amb sang no sisplau, suar sang una micai no tota digital, abans, durant i després del llibre;)

Quimet ha dit...

Doncs tan de bo fos una pràctica molt estesa. Però malauradament no és així, i no és que costi trobar llibres de les petites editorials sinó que alguns de les "macroeditorials" també desapareixden aviat. A mi fins i tot m'ha passat d'anar a la llibreria, veure un llibre que m'interessa d'Edicons 62(i no poder-lo comprar perquè portava poc de bitllet -sóc tradicional i no disposo de targeta-), emportar-me el que havia anat a comprar i tornar al cap de dues setmanes i que em diguin "ah! aquell llibre, el vam tenir només dues setmanetes i ja l'hem totnat!!"
Parlant d'editorials petites, he rellegit LA ZONA= brutal, magnífic!!!

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Crec que la plaga és un efecte més de la societat que ens ha tocat viure: la de molt de tot i temps per a res. Ara cal activar les defenses del criteri.

Galderich ha dit...

Jo no ho anomenaria plaga perquè té un caràcter negatiu (d'aquí el doble sentit) però realment és una benedicció divina... suposo!

Max Besora ha dit...

hello, senyor llibreter. No dubto que, pels qui trafiquen amb llibres diàriament, sigui un maldecap terrible la multiplicació d'editorials prô el problema no es que n'hi hagin moltes, sinó què coi publiquen. Quan hi ha barra lliure sovint el sentit comú s'anorrea o es difumina en una nebulosa d'èter cognitiu.

defak ha dit...

Jo de petit, en comptes de futbolista, volia ser un virus i ara amb Tria llibres he abastat el meu somni :-)

el llibreter ha dit...

Crec que estarem d’acord, David, que cal que aquests projectes editorials perdurin perquè els austrohongaresos morts estiguin sempre disponibles.

Que no es posi de moda, ea!, això del pacte de sang, ni que sigui virtual...

Malauradament, Quimet, l’espai d’una llibreria és limitat. Ara bé, entre nosaltres i que no surti d’aquí, a un llibre d’una petita editorial li solc donar més temps a les taules de novetat perquè l’editorial trigarà més a treure un altre.

És que triar sovint esdevé una mica angoixós, Sílvia. Per cert, desitjo que gaudeixis molt amb la presentació d’avui.

Veig, Galderich, que tots dos som víctimes irrecuperables de la plaga. Sospito que no ens guarirem.

Benvingut a la blogocosa, Max! És un maldecap, sí, però una temptació constant també. I sovint, gràcies a la impenetrable selva de la distribució, un repte aconseguir segons quins llibres.

Molta sort, Guillem, amb el vostre projecte.

Salutacions cordials.

Olga ha dit...

Doncs parlant de petites editorials que me'n dius de TRIA LLIBRES llibreter? He visitat el seu qeb i sembla una nova editorial amb ganes de fer coses, no?

el llibreter ha dit...

sí, tens raó, Olga. Fa molt bona fila, la veritat. A veure si trobem la manera de treballar-hi.

Salutacions cordials.

Puigmalet ha dit...

Coincideixo amb tu que l'exposició sembla freda a l'inici però millora quan vas tafanejant els exemplars.

Jo he trobat a faltar, però, una mica d'informació sobre les editorials: any de creació, volums publicats, lloc de la seu... Quatre dades de context, vaja.

Jeremias Soler ha dit...

Desitjo que aquesta plaga s'estengui, i que les grans editorials siguin substituïdes progressivament per petites editorials que triïn els llibres de petits autors per la qualitat de les obres i no per la tirada que pugui tenir el nom i el cognom de l'autor.