dimecres, de desembre 09, 2009

Errrata

. dimecres, de desembre 09, 2009

L’edició crítica i facsimilar de Dios deseado y deseante (Animal de fondo) de Juan Ramón Jiménez, a cura de Rocío Bejarano i Joaquín Llansó, és un magnífic exemple del rigor que cal aplicar a l’estudi de les variants textuals en l’obra laberíntica de Juan Ramón Jiménez. Un primer examen superficial de les més de mil pàgines de volum és suficient per adonar-se de la dificultat que representa tenir en compte les diferents versions d’un mateix poema i alhora les diferents ordenacions de l’obra en curs. Si bé és possible llegir Animal de fondo en l’edició de 1949, sense aparell aparat crític, un recorregut per les diferents reescriptures que assajava Juan Ramón Jiménez es converteix en una autèntica aventura poètica.

El prefaci està encapçalat per tres cites de JRJ, de les quals la primera sembla una advertència adreçada especialment a la crítica textual i la segona un gest indulgent envers les errates:

Malditos los que, en lo futuro, hagan de mi obra unos libros feos, sucios o recargados, superficialmente lujosos; los que no respeten mi orden y mi selección, los que los alteren en una coma voluntaria.

(Ideolojía, I, 1713)

¡Bendito el llamado defecto, que no lo es, y que nos salva de la odiosa perfección! […] Y he pensado muchas veces que me gustaría que toda mi obra fuese como un defecto de un andaluz.

(Carta a Amado Alonso, Washington, marzo de 1946)

És prou coneguda l’aversió per les errates de Juan Ramón Jiménez. I no hauria volgut estar a prop d’ell si n'hagués vist una com aquesta:




No llegim lletra a lletra, sinó que copsem de cop fragments de frase i anem saltant de l’un a l’altre, focalitzant una part de cada fragment i deduint l’entorn pel context tot avançant en la lectura. Per això, la major part de les errates passen desapercebudes, perquè no llegim efectivament cadascuna de les lletres sinó que creiem percebre les que hi haurien de ser. La correcció de textos és un art minuciós que demana una atenció extraordinària a les lletres. I resulta difícil, a més a més, determinar en quin moment del procés d’edició d’aquest llibre es pot haver produït aquesta badada.


Una errata al bell mig d’un paràgraf interminable sembla menys rellevant que una errata a la sobrecoberta o a la portada, però tots dos tipus d’errata en general són insuficients per invalidar una edició determinada, si es tracta —com ara— de casos aïllats. Les errates a les parts més visibles d’un llibre, però, semblen tenir un cert valor per la raresa amb què es produeixen. Un altre exemple recent:



I fins i tot n’hi ha de més subtils:


8 comentaris:

Silvia Senz ha dit...

Segur que al Juan Ramón Jiménez no li hauria fet goa de gràcia tenir una edició relacionada amb el "fascio"...
Bon ull!

Toni Ros ha dit...

Una bona mostra d'errates en obra pròpia: ERRATES

Allau ha dit...

Això mostra la cura amb la qual s'editen alguns llibres. Ara, el cas de JRJ gairebé sembla fet exprés. No sé si manllevar-lo pel meu bloc de pocasoltades.

kweilan ha dit...

Molt ben vist. Segur que el poeta els hagués fet tornar a editar el llibre.

el llibreter ha dit...

Estic convençut, Sílvia, que s'hauria enemistat fins i tot amb els becaris de l'editorial, per sempre, malgrat l'aparent indulgència de la cita. Per cert, he posat el teu apunt sobre la RAE al blogroll d'apunts admirables.

Els cas, Toni, és que sovint és difícil determinar d'on surt l'errata, fins i tot si s'envia un text impecable a l'editorial.

La paradoxa, Allau, és el llibre està molt ben editat! Deu ser una revenja dels follets d'impremta contra JRJ, que els va perseguir sense descans. L'errata a la sobrecoberta pot donar una idea equivocada del contingut. No he examinat els altres dos títols, però Aurora Egido és una especialista reconeguda i la curiosa errata tipogràfica no hauria de ser un obstacle per, almenys, fer-hi un cop d'ull. Evidentment, pots manllevar el que vulguis.

És més senzill: només caldria haver reeditat la sobrecoberta, Kweilan. A la coberta i la portada està correctament escrit. Potser podria seguir l'exemple de la filatèlia amb els segells rars, amb errors d'impressió, i apujar el preu del llibre ;-)

Salutacions cordials.

El zombi de JRJ ha dit...

Me parece haber encontrado una errata conceptual en su post. Aparell debiera ser aparat. Puede que usted tenga un "aparell crític" que le diga si un libro es bueno o no, pero me parece que lo que mejor funciona es un "aparat".

"Si bé és possible llegir Animal de fondo en l’edició de 1949, sense aparell crític, un recorregut per les diferents reescriptures que assajava Juan Ramón Jiménez es converteix en una autèntica aventura poètica."


Y ya puestos, encuentre, joven, las errata de la frase anterior.

"La paradoxa, Allau, és el llibre està molt ben editat!"

Como decía el bueno de d'Ors: qui no vulgui la pols de les errates que no vagi a la pols de les impremtes. O, como dice la Biblia: aquellos que estén libres de pecado, que tiren la primera piedra.

Bueno, me vuelvo al sarcófago. No me hagan que se me remuevan los huesos, porfa.

el llibreter ha dit...

Benvolgut Zombi: no és una errata ni una errata conceptual, sinó un error gramatical, simplement. Agraeixo l'esmena.

Salutacions cordials

Anònim ha dit...

¿Y de la fe de erratas, qué se fizo en nuestros tiempos descreídos y con prisas? La solución de confiar la enmienda a una hoja frágil, desatada y descosida del libro, que no había de esperar otoños para caer y perderse y dar muestras de una fe a la deriva, sin la cercanía de los errores que la propiciaron inicialmente? Y así pascalianamente van los errores por un lado y la fe por otro, buscándose en la noche en un juego sin fin...

Creo que nunca se ha referido usted por aquí a ese humilde siervo de la llamada "secta sic", y le quería hacer un homenaje
saludos, Llibreter i endavant...