dilluns, de novembre 23, 2009

Contes catalans

. dilluns, de novembre 23, 2009

La rodalia de Saidivostok fotografiada per Tsiska Iosif Seresov


No és gens estrany que fins ara no s’hagi traduït res al català de Tsiska Iosif Seresov, el secret més ben guardat de la literatura russa. Nascut a la Vall de Voromir, més concretament a Saidivostok —General Pringleixvili durant l’era comunista—, la seva obra és una recerca constant en la representació de la relació entre individu i poder a la literatura; des del vessant més abstracte, on el poder seria un ens llunyà però aclaparador, fins a la percepció més íntima de la naturalesa humana i la fragilitat del cos. Les tres primeres novel·les, una torrentada de prosa magmàtica i fascinant, aplegades sota el títol significatiu de Fem marbres, van merèixer l’elogi de la crítica oficial malgrat que —com bé va observar la crítica més crítica amb les consignes del realisme socialista— en realitat es tracta de la desconstrucció i posterior reconstrucció, amb una fesomia poderosament personal, de l’herència literària russa i universal.

Amb Forces greus va començar a desconcertar l’oficialisme al mateix temps que es consolidava el prestigi de Seresov entre els amants de la literatura nua, sense receptes ideològiques ni de cap mena. El pas de la novel·la al conte, de fet, ja era tota una declaració de principis, atès que sol ser més habitual el camí invers. La primera matèria, un altre recull de relats i reportatges que aprofundeixen en l’ús de les tècniques de la crònica periodística, va demostrar que es pot fer alta literatura i, alhora, denunciar la situació del país, la falsa democràcia que amenaçava d’anihilar els somnis dels qui havien resistit les imposicions de la dictadura.

Les tres obres de teatre que formen el llibre Saltar avall: Nèstor, Sergi, Krasnyí representen apropiació dels clàssics medievals russos —Nèstor el Cronista, el monjo Sergi de Ràdonezh i el sarcàstic Jaume Krasnyí— entre el gust pel joc anacrònic i la crítica a la Rússia contemporània. La trilogia va implicar el divorci definitiu dels corrents literaris oficials, incapaços de comprendre aquesta obra excepcional que confirma el compromís constant entre la seva percepció del món i l’ambició formal; un compromís moral que l’empeny al risc estètic.

La recent publicació de Contes catalans, amb l’assessorament d'Anastàssia Maxímovna, representa una fita indiscutible en la trajectòria de Tsiska Iosif Seresov com a escriptor. L’atracció per Catalunya és una obsessió que va començar quan era un nen que escrivia cartes al Casal Català de Moscou i demanava informació sobre literatura, antropologia i art dels Països Catalans. Com demostren les carpetes trobades als arxius fins ara secrets, el KGB va fer un seguiment exhaustiu d’aquesta activitat innocent. La familiaritat amb la tradició cultural catalana li permet composar un recull d’autors possibles on ressonen arguments, motius i homenatges a la literatura de tots els temps. Olga Eugènia, Vera-Margarida Abansera, Vidal Crupí, Alexandre Vulcó i Josep Berger mereixen ocupar un lloc d’honor en la història de les lletres catalanes, quan algun traductor es decideixi a restituir-los la seva llengua i traslladi els contes del rus al català.

11 comentaris:

Llibreria L'Illa ha dit...

Sona molt i molt interessant, ho tindrem en compte.

el petit monjo budista ha dit...

Un Doppelgänger rus de Francesc Serés? Fascinant... ;-)

Ignasi Revés ha dit...

No sé de què em sona aquest Seresov...

Allau ha dit...

Llibreter, què t'has posat enigmístic? Regales llibres si endevinem títol i autor?

quim roig ha dit...

Llibreter, un post excel·lent. I sí, un llibre notable. Ara, no sé si és culpa dels autors, dels traductors o dels editors, però trobo que hi ha massa faltes d'ortografia, de sintaxi i de redacció: «De vegades penso que l'únic objectiu dels discursos que es feien a Berlín només tenien com a objectiu donar material als espies dobles, triples o quàdruples...» En fi, una llàstima. I em sap greu perquè ni de Seresov ni dels seus traductors ni de Quaderns Crema m'esperava tanta deixadesa.

el llibreter ha dit...

Moltes gràcies pels comentaris: efectivament, es tracta d’un petit homenatge a Francesc Serés i els seus Contes russos. Ara ja puc etiquetar l’apunt!

Veig, benvolgut Quim, que molt perspicaçment no esmentes els correctors... I fas bé de no esmentar-los, perquè difícilment podrien ser culpables de res si no hi han intervingut gaire, no trobes? Deu ser la crisi.

Salutacions cordials.

Jaume Vallcorba ha dit...

El llibre va ser corregit per una llicenciada en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona, que també ho és d'Història per la mateixa Universitat. Pel que sembla, amb força experiència professional, si més no pel seu curriculum. I, com és natural, cobrant. Salutacions cordials, Jaume Vallcorba, editor.

Francesc Serés ha dit...

Benvolgut Quim,

Gràcies per haver llegit el llibre. Espero que acceptis les meves disculpes per les errates que has trobat. L’autor sóc jo i a mi em correspon dir-te que em sap greu, a tu i a la resta de lectors. La meva adreça és fseres@yahoo.com. Estic a la teva disposició.

Cordialment,

Francesc Serés

el llibreter ha dit...

Benvolgut Jaume: no dubto de la competència lingüística de la correctora, de la mateixa manera que no poso en dubte la competència com a lector de Quim Roig. Haurem de concloure, per tant, que el problema rau en les condicions que han menat a aquesta situació. Potser si esmeno l’afirmació que els correctors difícilment podrien ser culpables de res si no hi han intervingut gaire i dic, en canvi, que difícilment podrien ser culpables de res si no han pogut intervenir-hi prou, potser llavors trobaríem el desllorigador de tot plegat. Val a dir que les errates a les quals al•ludeix Quim Roig no m’han semblat tan abundants com es podria deduir de tot plegat, ni més menys que a qualsevol editorial d’un gran grup, però crec que si parlem de Quaderns Crema és perquè la fama precedeix els títols. La publicació de Contes russos diu molt a favor del bon gust de l’editor, però una queixa raonable no hauria de ser menystinguda.

Benvolgut Francesc: agraeixo molt el teu gest però discrepo radicalment pel que fa al rerefons. Hi ha una editorial que assumeix el procés d’edició de Contes russos i, per tant, l’autor no pot ser l’únic responsable del resultat final. Sobretot perquè l’autor sol ser la persona que més difícilment pot adonar-se dels errors.

Salutacions cordials.

Manel Ollé ha dit...

Em sembla una exageració injusta i malaltissa (vist el panorama i com surten els llibres) parlar de tants errors i de tanta deixadesa. N'hi ha algun, però... bé: cadascú es fixa en el que vol.

Un post excel·lent, Llibreter.

el petit monjo budista ha dit...

El vaig llegir arran de l'entrevista a L'hora del lector i em sembla un llibre més que notable: excel·lent!