diumenge, de maig 18, 2008

Nòmada

anota el llibreter a les 13:13 . diumenge, de maig 18, 2008
etiquetes: , ,

Llegia un apunt de Pierre Assouline titulat «Le livre des Patronymes nomades» on apareix la coberta de Prenez soin de vous de Sophie Calle, la narrartdora que protagonitza un text que cada cop que el llegeixo em fa feliç: «Porque ella no lo pidió», inclòs a Exploradores del abismo d’Enrique Vila-Matas. I llegia Assouline i esperava trobar la relació entre el llibre Changer le nom, un estudi sobre les peticions de canvi de nom a França entre 1917 i 1943, i el catàleg de l’obra que Sophie Calle va presentar a la biennal de Venècia de 2007, i que ara es pot veure a París, a la Bibliothèque nationale de France. Però la solució ha arribat en forma de nota al peu de l’apunt: «Ces couvertures ont été récemment distinguées au “Concours des plus beaux livres français” ».

3 comentaris:

A ha dit...

Com passa amb Vila-Matas, l'obra de Sophie Calle és esplèndida per tot allò que sura a les pàgines sense ser mai dit o retratat. A vegades escriure les coses les banalitza.

de maig 18, 2008 4:02 p. m.
Anònim ha dit...

Jo sóc fan de Sophie Calle des de que vaig veure una exposició seva a la Fundació La Caixa del Passeig de Sant Joan (molt abans del CaixaFòrum). Em va flipar tant que hi vaig anar tres vegades. Em sembla que era el 1997, però no n'estic segura. Em va encantar que es fes perseguir per un detectiu i, al seu torn, perseguís a un desconegut, que reproduís els espais en blanc de les obres robades al Isabella Stewart Gardner de Boston, la dieta monocromàtica, el fals casament, etc... És una expo que tinc molt viva a la memòria, com la del Warhol a la Miró, més o menys de la mateixa època.

Gomet

de maig 19, 2008 12:02 a. m.
el llibreter ha dit...

No sé, Albert, tinc la sensació que Sophie Calle està, en realitat, més a prop de César Aira que d’Enrique Vila-Matas; la part no escrita seria el procediment.

Per això m’he permès, gomet, la broma d’enllaçar una paraula inexistent: «narrartdora», que d’alguna manera vol definir aquest gust per explicar simulacres. La meva descoberta de Sophie Calle, però, deu fer un parell d’anys.

Salutacions cordials.

de maig 19, 2008 8:07 a. m.

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)