dilluns, de maig 19, 2008

Escoltar, llegir, entendre i recordar

. dilluns, de maig 19, 2008



Llegeixes de nou Acrollam i el tu amb què Biel Mesquida s’adreça sovint als personatges obre una escletxa al paper o a la pantalla perquè l'autor penetri dins l’espai de la ficció, i amb unes poques paraules et mostri, tasti, olori, digui, toqui els detalls d’un món escrit amb paraules drogades de vida. I tu t’acostes a l’escletxa i l’acompanyes amb una mirada que s'eixampla més enllà del paper o la pantalla, que no poden contenir l’esclat d’històries, suggerides amb una sola frase o revelades de sobte o entrellaçades amb altres històries o explicades des del cim d’un moment decisiu, que imposen una lectura lenta en veu alta.

13 comentaris:

arlequí ha dit...

Hola Llibreter. Les escletxes sempre ens duen a un món infinit de possibilitats ficcionals.

Salutacions cordials i felicitats per LCL ;)

el llibreter ha dit...

Però pocs són capaços d'aconseguir la profunditat de Biel Mesquida, amb la brutal generositat literària de les seves paraules.

Salutacions cordials.

Quimet ha dit...

Biel mesquida és d'aquells que tinc pendents des de fa temps. a veure si aviat m'hi poso.

arlequí ha dit...

Hola. No he llegit Biel Mesquida, però suposo que cadas escriptor té aquella peculiaritat que el fa especial, no?

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Gràcies Llibreter

Gomet

Anònim ha dit...

A mi aquest "tu" amb el que sovint s'adreça als personatges no m'agrada gens. Em resulta paternalista i pedant(d'una prepotència capellanesca). Tampoc m'agradava -salvant les diferències- als articles diaris d'Alfred Bosch a l'AVUI i a La força de la gravetat de Francesc Serés.

el llibreter ha dit...

Pots trobar una primera versió d'Acrollam al blog de Biel Mesquida, Quimet.

Biel Mesquida és un luxe!

Paternalista? Em sorprèn, benvolgut anònim: no se m'hauria acudit mai. Pedant? M'has de perdonar, però em fa molta gràcia: quan es pedant? Quan parla d'un metge d'un Centre d'Assistència Primària, de les manifestacions contra l'especulació urbanística o d'una dona amb càncer? Potser es pedant perquè parla sovint de llibres, música, teatre i art amb una sensualitat que no té res d'acadèmica. Capellanesc? Evidentment és molt capellanesc escriure sobre un sogre que s'enrotlla amb el gendre. Vols dir que parlem del mateix escriptor?

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

“Els llibres que llegia i els escrits que redactava de manera inhàbil només eren una excusa per poder estar absolutament sol. [...] El plaer sorgia quan podia trobar un tret que el diferenciés de qualsevol altra persona que hi hagués al poble, i així, saber de l’Ariosto o de Dante —sobretot d’italians, no sabia per què— tenia més de llibre que es posava sota els peus per mirar els altres des d’una mica més amunt, que de llibre que es posava dins del cap per mirar-se el món d’una altra manera. [...] La fuga que li proporcionaven els llibres [...] només es podia comparar amb la fugida que els viatges i les multituds li donaven de tant en tant. Estratègies de dissolució, llegir i viatjar, que el transeünt practicava constantment.”

Llegir et fa més petit, no creus?

Millora't. (Si pots)

Un altre anònim ha dit...

Vas aprovar la prova d'accés a la universitat del curs 2006-2007? És l'únic que has llegit de Francesc Serés?

http://www10.gencat.cat/dursi/pdf/un/pau_llca07jl.pdf

la cita continua, perquè Serés no és un moralista:

"Seríem injustos, però, amb el nostre transeünt si diguéssim que totes aquelles lectures no li van fer cap altre servei; si bé el separaven dels altres —per aquella forma adolescent de voler situar-se en el món—, també és cert que d’una altra manera anava configurant un univers propi en el qual els personatges es mostraven més fidels i comprensius que qualsevol persona del poble, i, a més, podia decidir què donava i què no donava a aquells protagonistes amb qui tantes coses compartia."

Llibreter: enhorabona, ara el anònims ja no esgrimim cites rebregades. Millorem tots.

el llibreter ha dit...

Tant Serés com Mesquida són escriptors admirables perquè tots dos, entre d'altres mèrits i a la seva manera particular, han vençut en la batalla contra el clixé. Segons el meu parer, el pitjor enemic de la bona entesa entre les persones és precisament el clixé, el tòpic, el prejudici o la cita rebregada o com vulgueu anomenar-ho.

Salutacions cordials.

Jaume Puig ha dit...

Vaig tenir la sort d'escoltar a Biel Mesquida i Màrius Sampere junts, fa poc, en un recital de poesia i crec que puc dir que el Biel Mesquida és tot ell poesia antropomòrfica. Esprem no només el llenguatge sinó el seu propi cos per expressar. Tan si et recita un fragment de la seva obra, ballant i declamant, com si et parla del seu blog i s'ajup o agita els braços per reforçar les seves paraules.

Xenofílic ha dit...

Caram! A Mesquida no l'havia sentit mai de viva veu fins avui...té una musicalitat immensa!
Segurament em compri Acrollam, llàstima que no hi vagi amb l'audio incorporat ;-)

Gràcies Llibreter per la labor de divulgació que fa!

el llibreter ha dit...

Mesquida "en directe", com diu Jaume Puig, és immens.

La gràcia dels blogs és que tots podem fer divulgació de les coses que ens apassionen.

Salutacions cordials.