La llibreria La Hune fotografiada des del Café de Flore
Com que descriure la tardor a París és un exercici d’estil que depassa les meves capacitats, em limitaré a agrair a Juan Pedro Quiñonero el suggeriment de visitar l’exposició De Superman au chat du rabin, que em va recordar com tenia d’oblidat Will Eisner. Un altre descobriment, en aquest cas fruit del'atzar —vam anar massa d'hora al Palais deTokyo—, va ser el Musée d'Art moderne de la Ville de Paris.
De retorn a casa, dissabte al vespre vaig trobar-me amb la sorpresa que el blog de la revista Trama & Texturas havia publicat el breu qüestionari que Un que passava m’havia convidat a respondre. M'he permès la complicitat de convidar Saragatona, La segona perifèria i L'efecte Jauss a participar-hi també. Avui, a més a més, comprovo amb alegria que han publicat també les respostes de Llegeixes o què?!
La festa del lliurament del Premi Herralde de Novel·la d’enguany va marcar el punt més alt de saturació llibresca de la temporada. Quan vam fer les reserves per viatjar a París, a començaments de setembre, jo no sabia que una bona dosi de turisme flâneur em serviria per desintoxicar-me de l’experiència frankfurtiana i de l’allau de novetats i d’informació que gairebé em va sepultar durant el mes d’octubre. Potser per això només he afegit una llibreria a la meva col·lecció: A tout livre, on vaig comprar Ce qui alarma Paul Celan d’Yves Bonnefoy.
Com que descriure la tardor a París és un exercici d’estil que depassa les meves capacitats, em limitaré a agrair a Juan Pedro Quiñonero el suggeriment de visitar l’exposició De Superman au chat du rabin, que em va recordar com tenia d’oblidat Will Eisner. Un altre descobriment, en aquest cas fruit del'atzar —vam anar massa d'hora al Palais deTokyo—, va ser el Musée d'Art moderne de la Ville de Paris.
De retorn a casa, dissabte al vespre vaig trobar-me amb la sorpresa que el blog de la revista Trama & Texturas havia publicat el breu qüestionari que Un que passava m’havia convidat a respondre. M'he permès la complicitat de convidar Saragatona, La segona perifèria i L'efecte Jauss a participar-hi també. Avui, a més a més, comprovo amb alegria que han publicat també les respostes de Llegeixes o què?!
4 comentaris:
Hola..
Compramos el mismo libro, con pocos días de diferencia.
Yo vivo a 895 m. de donde tú tomaste esa foto. En verdad, la mejor librería es la que tenías a la derecha, saliendo al bulevar, desde donde estabas sentado.
Saludos..
Q.-
Entre La Hune i l'Ecume des pages no sabria per quina decidir-me; així que sempre visito totes dues llibreries. Armat de boli i de llibreta, perquè no és igual saber dels llibres a través de pantalles i catàlegs que fullejant-los.
Però l'Ecume des pages no es pot fotografiar bé des del Flore ;-)
Salutacions cordials.
Gr�cies pel convit, llibreter. Si arriba des de T&T -perqu� entenc que finalment ha de ser aix�- espero que no els faci res el meu catal� o que tinguin un traductor.
Gr�cies tamb� per la publicitat subliminal de "transformacions"; em temo que avui et toca a tu, i desitjo que ja en tinguis alguna altra en pantalla o en el pensament.
Llibreter,
Ets un encant i estàs en tot!!! Per quan un club de fans?
Anem atrafegades -no ens preguntis en què, perquè evidentment no ho sabem ni nosaltres!- i encara no hem pogut fer-nos la promoció de "Tramas y texturas"!!!
Et llegim, incondicionalment,
Les incorregibles de Llegeixes o què?!
Publica un comentari a l'entrada