dimecres, de novembre 28, 2007

El llibre dels noms

. dimecres, de novembre 28, 2007

Demà serà un altre dia té 153 pàgines i fins a la pàgina 83 Guillem Terribas no comença a explicar la història de la Llibreria 22. Reconec que a mida que passava les pàgines m’anava impacientant. Serà la deformació professional, però esperava que el Gran Mestre Llibreter em revelés els secrets més amagats de l’ofici. I un dels secrets deu ser que la 22 no es podria explicar sense les 82 pàgines de vida que la precedeixen. De la infantesa a Salt a la mili, l’afició de Guillem Terribas a l’art, al teatre, al periodisme, als viatges o a l’associacionisme, teixeix al seu voltant una xarxa de complicitats immensa i càlida. Per això molts paràgrafs són el record amb noms i cognoms dels qui han compartit alguna de les moltes aventures —agosarades o modestes— que ens explica, sovint amb una breu pinzellada sobre quines coses han fet després, quan i com s’han tornat a veure; detalls que mostren un veritable interès per les persones.

El projecte de la 22 no va tirar endavant, doncs, per casualitat. No mataré l’entrellat, així que només diré que va ser possible gràcies a la capacitat de Guillem Terribas i d’un grup d’amics d’engrescar gent diversa i de trobar els socis per finançar l’aventura. Els col·legues que han assistit a algun dels cursets que imparteix gràcies al Gremi de Llibreters coincideixen a destacar-ne, precisament, l’habilitat per engrescar els alumnes. De manera que un altre dels secrets a crits ha estat convertir la 22 en el centre de tota mena d’activitats, des de les presentacions de llibres quan els editors no veien gaire clar que calgués “pujar” a Girona fins a participar en l’organització d’entitats com el Gremi de Llibreters, tant a Girona com a Catalunya. Després de la inauguració de la 22, per tant, els paràgrafs amb noms i cognoms recullen noves complicitats, entre les quals ara també editors, autors, polítics i, lògicament, llibreters.

Àlvar Masllorens, a Mutacions d’una crisi, escriu:

[durant la transició] l’entramat llibreter de Catalunya tenia molt poca relació amb el que trobàvem a la resta de l’Estat. Hem tingut sempre una xarxa de llibreries més espessa, més nombrosa i més activa. Bona mostra del que dic és la quantitat de llibreries sorgides arreu del territori durant els anys setanta que, avui, són les de referència obligada en cada una de les poblacions que les acullen.

Demà serà un altre dia és un llibre important perquè mostra l’experiència particular d’un llibreter que no s’ha limitat a vendre llibres; perquè demostra la generositat d’unes persones que van saber donar una forma concreta a unes inquietuds: la llibreria.

10 comentaris:

SU ha dit...

Ara ja ho tenim clar! El proper projecte del tàndem serà muntar una llibreria, no?

Confiem que ens voldràs fer de padrí!

Et llegim, Llibreter, com sempre...

Les de Llegeixes o què?!

Anònim ha dit...

Mira en la página 16: http://www.paperdevidre.net/pdf_pdv/n45.pdf

L'Espolsada llibres ha dit...

A mi m'ha passat el mateix volia arribar al naixement de la llibreria però no hi havia manera. M'imagino que la 22 no seria el mateix sense la vida prèvia d'en Guillem Terribas. I és que l'ofici no deixa de ser una part important de qui som.

el llibreter ha dit...

No sé, SU; si totes les lletraferides o què muntessin una llibreria, no sé si seria bon negoci...

És molt gratificant, benvolgut anònim. Molts dels blogs que esmenta ja els coneixia —i alguns de fet els he linkat en alguna ocasió— però ha estat una sorpresa saber que Guillermo Fadanelli en mantingui un.

Cal mantenir ben activa la xarxa de llibreries del país. El teu blog n'és un bon exemple.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Hola bloguers i blogueres

Aquests dies és parla molt de Paco Candel, malauradament, i vull llegir-me alguna cosa d'ell. Em pudrieu recomanar algun dels seus llibres, no se, el més interessant o representatiu. Gràcies

Petons!

J

(Ah, us deixo una web linkada per si aneu sobrats de llibres per intercambiar)

Anònim ha dit...

Està demostrat que el senyor Terribas té una perseverança digna d'admiració. Només així ha pogut alçar la 22. Ara bé, quan escriu és un nyap: no sap expressar-se, és un analfabet funcional. Només cal llegir les seves crítiques cinematogràfiques per al Cinema Truffaut de Girona, i això que pertany al Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona!!
Només l'ajuda del periodista Xevi Planas ha salvat "Demà serà un altre dia" (el títol també és invenció del senyor Terribas?).
Segur que no tenim millors representants de la cultura gironina??? Jo diria que sí.
Salut.

el llibreter ha dit...

Això de Llibre viu em sembla una iniciativa formidable.

Sobre Paco Candel, em sap greu però no et sabria recomanar res. Com deus saber, el títol més conegut és Els altres catalans, però diria que ara mateix es troba en procés de reimpressió urgent. Té molta part de la seva obra descatalogada i l'únic llibre que diria que es pot trobar arreu ara mateix és Primera història, primera memòria, sobre la seva infantesa i joventut.

Sobre l'analfabetisme funcional: no sé d'on treus que la meva intenció sigui parlar de "cultura gironina" o de Guillem Terribas com a màxim representant de la "cultura gironina". Segur que hi ha millors representats de la "cultura gironina"; molts els trobaràs esmentats i elogiats al llibre de Guillem Terribas, un home certament generós.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Jo et recomanaria “Donde la ciudad cambia su nombre”, com a novel•la, i “Els altres catalans”, com a assaig sociològic. Aquest segon títol, sobretot, t’ajudarà a entendre tot el que Candel va fer per la convivència entre els catalans de soca-rel i els nouvinguts. Paco va ser un mestre, un humanista, un home compromès, una persona bona. No m’extranya que tothom se l’estimés, fins i tot els que no hi comulgaven políticament. Per sort encara es troben al nostre voltant persones exemplars, mogudes per l’ètica (que no és únicament una cosa dels llibres de filosofia, OI, LLIBRETER?). Crec que també ho demostren cada dia els voluntaris de Llibreviu. Moltes gràcies pel link, maca!!!!

Anònim ha dit...

En Terribas ha fet una feina indiscutible, però el seu afany de protagonisme -fins i tot quan fa de "secretari sense vot" del Just Casero o del premi teatral- és insuportable i, a vegades, imperdonable.

guillem Terribas ha dit...

No entenc perquè la gent escriu opinions, bé es un dir, sota un pseudònim.De que tenen por?. Que tenen vergonya del que diuent?.
A disposar.
Guillem Terribas