dissabte, de juliol 23, 2005

Temps robat

. dissabte, de juliol 23, 2005

Si algú hagués robat l’exemplar d’Excelsior o el temps escrit de la biblioteca potser hauria trigat molt de temps a descobrir Biel Mesquida. Però ningú se’l va endur, i encara hi és. “Quien por placer no lea / que no me lea” afirma Jaime Gil de Biedma, i per plaer no he deixat mai de visitar la biblioteca. Ni tan sols ara que tinc milers de llibres a l’abast. La calor d’ara, de fet, em recorda les tardes d’estiu que satisfet de ser fatiga, després del joc, arribava al foc fresc de la biblioteca on anava descobrint les lletres del món. Ara no seria capaç d’explicar la mena de sotrac que em va causar Excelsior, un garbuix exaltat d’idees no em deixa precisar la seducció o l’encanteri que va acabar d’esclatar més tard amb La mort i la primavera de Mercè Rodoreda, així que m’acontentaré de parlar d’un llibre robat, que no és de Xècspir.

Entre els autors que també em van fascinar llavors hi havia Juan-Eduardo Cirlot. El vaig descobrir a Poesia de J.E. Cirlot 1966-1972 a cura de Leopoldo Azancot. Un llibre que vaig demanar en préstec, amb les pròrrogues pertinents, en moltes ocasions. Oblidat amb els anys, vaig voler recuperar-lo però ja no hi era. Ni tan sols no vaig gosar preguntar si l’havien robat. El fet que no estigués a la biblioteca m’inquietava. Tant se val que tingués a casa altres llibres de Cirlot, incloent-hi Bronwyn; aquella edició era la que jo havia llegit, la que formava part de les lectures que em lligaven als meus estius. La vaig buscar i ara la tinc. No puc, però, evitar de vegades pensar en l’altre exemplar. Tot i que sé que mai no es llegeix el mateix llibre dues vegades, el llibre era l’altre exemplar.

Y encender una hoguera de palabras
en un idioma abierto a la caricia
de las manos insomnes que recorren
estratos de color inmemorial.



Juan Eduardo Cirlot: "Oda a Montserrat Gudiol"

5 comentaris:

Juan Pedro Quiñonero ha dit...

Cirlot merece un respeto, ça va de soie, como dicen los franceses.
Dicho esto, el responsable de aquella primera edición de su poesía completa (la que él seleccionó para aquella primera edición), prologada por LAzancot, fue mi modesta persona, que por entonces ejercía de director editorial de una casa sin duda difunta, tiempo ha. Y fui yo quien elegí a Leopoldo, de acuerdo con Cirlot. Cosa que el mismo LA puede confirmar lo más amistosamente del mundo.
Sorry por tan inmodestas pedantería. Life ist life.
Saludos,

JPQ

Anònim ha dit...

Sí, llegir o l'acte de llegir és robar temps. De Cirlot em qued amb els seus diccionaris que són travessats per una fletxa creativa, ensems, les seves creacions literàries són un permanent circumloqui contra el retorn.

Anònim ha dit...

¿Ha llegit, senyor Llibreter, el darrer text publicat per Biel Mesquida, "Com passes d'ocell en l'aire"? (Cafè Central, Els ulls de Tirèsies núm. 6)
L'hi ben recomano!

el llibreter ha dit...

JPQ: moltes gràcies, doncs, per haver participat de manera decisiva en la publicació d’un llibre mític de la meva joventut, un dels que encara llegeixo amb molt de gust.

Zizou, Ícaro: tinc l’edició de la desapareguda Labor del Diccionario de símbolos. Fetitxisme: no goso comprar l’edició de Siruela. Un llibre imprescindible, sens dubte. Ícaro: què n’has fet, del teu bloc, que tot just començaves?

Anonymous: ja vaig tenir el plaer de recomanar-lo fa uns mesos, i encara l’esmento als comentaris del post anterior: Lletrafogueres. Mai no és sobrer recordar-lo, però.

Juan Pedro Quiñonero ha dit...

Estimado Llibreter..
Creo con fundamento que uno de tus lectores ha visitado mi blog, dejandome unos comentarios en un catalán harto rudimentario.
Como sospecho que no volverá nunca por mis lares, y no deseo dejar pasar ese tono de voz ----insultante, sobre todo, para la alta cultura catalana---- me permitirás que le responda en este tu blog que leo y respeto.
Sorry.
Ahí va la respuesta para Anonimous...

¿Porqué se es más “valiente” ocultándose tras el anonimato?

[ .. ]

Mi madre ya me lo decía cuando íbamos a Barcelona, siendo yo niño: “Nene, no nos quieren, porque somos murcianos”.

[ .. ]

Desprecio plurilingüe: “Murcianos, gitanos y gente de mal vivir...”

[ .. ]

No sé si LLLach apreciará ser comparado con Ernesto Che Guevara. El Che despreciaba a los homosexuales. Y en sus memorias cuenta como consideraba imprescindible “curarlos”, encerrándolos en cárceles especiales. Hay una excelente película de Nestor Almendros, imprescindible para quienes se interesen por el tema de la homosexualidad en la Cuba del Che y Fidel.

[ .. ]

Sobre mis relaciones con Pla, ver: http://lletres.net/pla/jp_academies.html
Escrito en castellano, ese texto (del que guardo preciosamente su primera edición en el semanario Destino, del que fui cronista durante una temporada; sorry por el recuerdo), necesita UNA minúscula matización: Delibes no tenía nada que ver con la campaña que solo yo lancé en Informaciones. Cosa que Delibes puede confirmar directamente.

[ .. ]

Last but not least: sobre lo que yo pienso de Cataluña, recomiendo mi ensayo De la inexistencia de España (1978), mi conferencia del mismo título en el Ateneu barcelonés de finales de abril pasado; y el epílogo de la edición catalana de mi libro, de próxima aparición, traducido por Jaume Pomar.

[ .. ]

Un amigo, oiga. De Totana, Murcia, residente en París. Matones, no por favor. Ni siquiera en catalán.