dimarts, de juliol 05, 2005

Terra ignota

. dimarts, de juliol 05, 2005

Al juliol arriben menys novetats i la guerra de les taules baixa d’intensitat. La darrera batalla per la visibilitat s’ha desfermat arran de la Feria del Libro de Madrid: les editorials han llançat les hosts a la conquesta de l’últim botí de la temporada. La crueltat dels combats a la secció de poesia per uns centímetres de taula ha estat èpica. Malgrat les nombroses baixes, cal destacar la fortuna dels llibres que han rebut una segona oportunitat per defensar-se als prestatges. Més vulnerables, però, perquè només poden lluitar amb el llom, entaforats a pressió entre una competència ferotge.

Els títols que han aconseguit col·locar una pila d’exemplars en una posició estratègica poden restar tranquils fins a mitjans de setembre, i fins i tot perllongar l’estada en llocs de privilegi cap als primers dies d’octubre. Si el llibre ha defensat la plaça, posem per cas, des de l’abril, aconseguiria mantenir-se a les taules de novetats durant uns set mesos. Una autèntica heroïcitat. La mitjana de permanència a les taules de novetats sol ser de més de dos mesos —i no les tres setmanes que apunten alguns— encara que cal tenir en compte que hi ha diferències significatives entre, posem per cas, els llibres de poesia —amb una inflació de títols aclaparadora—i els d’assaig, amb totes les subdivisions que calguin.

Que baixi l’entrada de novetats no implica, però, que minvi la feina. Comencen els torns de vacances —a mi no em tocarà fins a l’agost— i això vol dir que ens hem de repartir les tasques dels companys absents. Aquesta situació és una oportunitat per explorar seccions de la llibreria que conec superficialment. Un risc força perillós: el nombre de temptacions es multiplica, i cal dominar l’angoixa de no poder tastar-les totes. Amb el temps he après que llegiré una part ínfima dels llibres que m’han atret en alguna ocasió; que gaudir dels llibres demana deixar-se endur per l’atzar: un llibre crida a un altre, una observació d’un client fa que em fixi en un títol, un company afirma que això o allò és brutal, una crítica desfà un malentès respecte a una novel·la i decideixo, almenys, començar-la... La lectura d’un llibre no s’ha d’enterbolir per l’ombra dels llibres que no llegiré mai. Tinc al meu favor que no puc saber quins seran aquests llibres.

2 comentaris:

Markk ha dit...

Si també es fessin llistats dels llibres més poc venuts tindria la seva gràcia, personalment, m'estimularia haver de llegir un llibre que gairebé ningú no ha adquirit, ja saps per allò de ser elitista i seguir el consell de Petrarca: segueix els pocs i no el capteniment del vulgus, i viuràs eternament un breu espai.

El llibreter ha dit...

El de Tabarovsky es pot considerar un "llibre secret" a Barcelona. En qualsevol cas, prenc nota. Potser més endavant toco alguna de les qüestions que planteges.

Salutacions.