divendres, de juliol 06, 2007

Dir el vers

. divendres, de juliol 06, 2007

David Figueres ens proposa un tast dels poemes que presentarà a la Setmana de la Poesia de 2008. M’han sorprès la seva veu i la seva manera de dir el vers, d’una naturalitat o, potser millor, d’una franquesa que s'adiu amb l’experiència del poema. És molt gratificant comprovar com, de vegades, escoltar el poema l’enlaira. També sol passar al contrari, que la xerrameca del poeta esdevé un llast que ens allunya dels poemes. Sort que casos com el de David Figueres ens reconcilien amb la veu de la poesia.

Escric això acompanyat, finalment, d’Uh! d’Enric Casasses en la reedició que acaba de publicar Pagès editors. Ja n’havia escoltat i llegit alguns fragments. Per exemple, en una ocasió als dimarts de juliol de les jornades de Poesia a Torres Muntadas, que ha començat aquesta setmana i que, com sempre, mostra les moltes maneres de dir el vers.

7 comentaris:

boladefuegobcn ha dit...

Gràcies Llibreter per donar-me a conèixer el poema, el poeta, la veu, del David Figueres.Una preciosa troballa que ha encès el meu cor d´estiu.

miquel (valència) ha dit...

gràcies, també, des de valència llibreter.

Anònim ha dit...

Algu consell sobre relats curts. Sóc lectora d'"abans d'anar al llit" i necessito literatura intermitent (a tongades). Vinga, estic oberta a consells.

Quimet ha dit...

Jo sóc poc amic de les recomnacions, m'estimo més fer cas a la meva intuïció, però com que darrerament el blog es troba molt fluix de participació et deixo un títol : "el cafè de la granota", J Moncada és una assegurança de vida.

Miquel (valència) ha dit...

Boma recomanació, Quimet. Però si la dona no és massa avesada a llegir tal vegada un poc "dens", Moncada.
Seria millor començar per cosetes més llaugeres.
sobre la mort tens "Cementiri de Butxaca" (Columna), facilet i molt entretingut.
si t'agrada el gènre fantàstic en l'editorial Brosquil hi trbaraàs un ampli ventall: "històries de la frontera" i algun títol que ara no recorde d'un català que es diu Emili Gil.
Si en vols un que és una crítica a molts dels defectes que tenim els ésser humans de hui (i d'ahir i de sempre) "El pes mosca" (també de Brosquil) és molt i molt recomanable.
Espere haver-te ajudat

el llibreter ha dit...

El cafè de la granota em sebla adequat per llegir-lo en qualsevol moment. Cementiri de butxaca em sembla una lectura lleugera que permet passar l'estona de manera agradable.

Emili Gil ha publicat dos títols a Bròsquil edicions: Perfum de tenebres i Misteris fascinants. Li seguirem la pista ;-)

La veritat és que si una cosa abunda a la literatura catalana és la bona narrativa breu. Labutxaca abaca de reeditar un llibre magnífic de Mercè Rodoreda: Viatges i flors, que segur que et desvetlla i no et deixa dormir fins que l'acabis. No pateixis: és molt breu.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Moltes gracies a tots. com que no em ve gens ni mica de gust el tema de la mort, començaré pel C de la Granota. és que l'editorial Brosquil aquesta que esmentes no la conec.