dimarts, de juny 29, 2010

L'estil Quaderns Crema

. dimarts, de juny 29, 2010

Em crida l’atenció que el catàleg L’estil Quaderns Crema no sembli un llibre de Quaderns Crema. Angel Uzkiano —que a la seva web destaca els treballs realitzats per al Sònar o Proposta— evita una imitació que resultaria potser massa òbvia. A la coberta, rebutja la Garamond que tant estima Jaume Vallcorba i opta per una font que no he sabut identificar però que s’assembla molt a la Futura. La coberta és un homenatge al logotip de l’editorial: l’atzavara —que sol ocupar un lloc discret al llom, a la portada, al colofó i a les solapes— s’ensenyoreix de la coberta, que manté l’aire de simplicitat i sofisticació característics de l’editorial.

Inauguració exposició "L'estil Quaderns Crema" de Quaderns Crema a Vimeo.


Els escrits de Jordi Martí, Julià Guillamon —comissari de l’exposició i editor del catàleg—, Juli Capella, Òscar Tusquets Blanca, Jordi Llovet i Anton M. Espadaler coincideixen a l’hora d’assenyalar dues grans constants en la llarga trajectòria de Quaderns Crema: la cura en el disseny i el rigor filològic en l’edició. De fet, quan algú es queixa dels errors i errates d’algun títol concret és perquè hi ha el sobreentès que la norma és l’excel·lència en tot el procés d’edició. Un procés que no s’entendria sense la intervenció directa de Jaume Vallcorba, que pot presumir amb raó d’haver influït en l’evolució de la cultura catalana de les darreres dècades, com deixa ben clar un ditiràmbic Jordi Llovet.

Faig un cop d’ull als meus llibres i no resulta difícil localitzar moltes atzavares que m’han obsequiat amb incomptables pàgines de plaer i mestria, tot manllevant paraules d'Anton M. Espadaler i que em donen el pretext per començar amb Una reina per a Curial i continuar amb l’inevitable Romanç de Tristany i Isolda en l’edició de Joseph Bédier, traduït per Cales Riba i presentat per Martí de Riquer, fins a arribar als llibres que esperen el seu torn per al descobriment, com El manuscrit trobat a Saragossa de Jan Potocki editat per François Rosset i Dominique Triaire, traduït per Anna Casassas i presentat per Marc Fumaroli, passant per Quim Monzó, Francesc Serés, Francesc Pujols, Gabriel Ferrater, Joan Ferraté, J.V. Foix, Sergi Pàmies, W.H. Auden, C.P. Cavafis, Josep Carner...

6 comentaris:

kweilan ha dit...

L'altre dia vaig veure el Jaume Vallcorba a l'hora del lector. Sempre m'agrada escoltar-lo.Bona ressenya!

Anònim ha dit...

Efectivament, la font de la imatge que has penjat és la Futura, i m'arriscaria a dir que és la Futura Lt Book.

No tinc tan clar, però, la font dels llibres editats per Quadern Crema, i m'agradaria que em confirmares si és la Garamond o la Sylfaen...

Salutacions

el llibreter ha dit...

És cert, Kweilan: és molt agradable escoltar-lo o llegir-lo, sempre entre l’elegància i la sorpresa.

La veritat, benvolgut anònim, és que he dedicat força estona a comparar fonts amb la Q i la M com a referència, entre la selva tipogràfica i agraeixo la teva precisió. Pel que fa a la tipografia usual de Quaderns Crema, m’ha resultat més fàcil: Jaume Vallcorba n’ha parlat en més d’una ocasió —una vegada, de fet, va manifestar el seu rebuig a les lligadures que tant agraden a alguns editors francesos— i el catàleg ho confirma.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Moltes gràcies, llibreter.

Tenia ganes de saber quina era la font dels llibres de Quaderns Crema, que tan a gust he llegit tota la vida. De fet, fa un temps vaig estar escanejant unes quantes pàgines de Contes russos i el Word em deia unes vegades que era la Sylfaen i d'altres la Times New Roman o la Garamond.

David ha dit...

Jo també vaig veure i escoltar en Vallcorba a L'Hora del lector. Em va agradar molt la seva manera d'explicar la importància del més petit detall a l'hora d'editar un llibre. Salutacions!

Anònim ha dit...

Es tracta de la Simoncini Garamond.

Pel que fa a les lligadures, sembla que JV és un home volàtil. Vaig treballar-hi un temps, a can Quaderns Crema, i les lligadures eren norma.