Revolució gràfica

Obra gràfica i activitat política segueixen una mateixa evolució en l’obra d’Helios Gómez: de l’anarquisme al comunisme estalinista, passant pel trotskisme, les ideologies no aconseguien amagar del tot la naturalesa singular del seu compromís; de la mateixa manera, el pas d’un estil avantguardista —fortament influït pel cubisme i el futurisme— a la seva adaptació de les convencions de la propaganda soviètica no aconsegueix esborrar una força expressiva que Helios Gómez: La Revolución gràfica m’ha permès recuperar.

Il·lustració de Desastres de la guerra, 1939

Quan l’art es posa al servei de la propaganda, el perill és que caigui sota el pes del tòpic, que pateixi el desgast dels eslògans i produeixi una desconfiança que sovint es resol en indiferència o apatia. Si bé els dibuixos de la Guerra Civil podrien semblar més convencionals, Helios Gómez va mantenir l’empenta del seu estil amb una composició sempre arriscada que contribueix eficaçment a transmetre tot l’horror de la guerra: violència, mort, misèria...

La denúncia política es troba als orígens de la seva activitat, i entre els seus referents hi ha el bo i millor dels il·lustradors. Llegim al pròleg:

Sus carpetas de dibujos lo relacionan directamente con los artistas que iniciaron el género de la novela gráfica, a principios del siglo XX, entre ellos el Belga Frans Masereel, el estadounidense Lynd Ward, el italiano emigrado a América del Norte Gioacomo Patri, el canadiense Laurence Hyde o el húngaro István Dési Huber. Casi desconocidos hasta hace poco y reeditados desde la perspectiva del cómic, reflejan en imágenes las luchas de clases.

Il·lustració de Días de ira, 1930

El llibre, editat pel seu fill Gabriel Gómez i Caroline Mignot, és una acurada antologia de la l’obra d’Helios Gómez i una bona manera d’acostar-se a la comprensió del compromís polític en una època turbulenta. Com també fullejar algunes pàgines d’Helios Gómez: Artista de corbata roja, d’Ursula Tjaden.

Gabriel Gómez parla del seu pare, Helios Gómez