Amb Espriu, sempre

La primera vegada que vaig comprar un llibre d’un autor català pel simple gust de llegir-lo, sense la llosa sovint dissuasòria de la prescripció escolar, va ser l’Antologia lírica de l’editorial Càtedra, una edició bilingüe a cura de José Batlló que tinc al davant mentre escric aquestes línies. Ara mateix m’agradaria fer un viatge en el temps i veure’m en el moment de comprar el llibre; potser gosaria, si l’emoció m’ho permetés, preguntar al meu jo adolescent de llavors per què vaig triar precisament aquell llibre que m’ha acompanyat durant tants anys. Que fos una edició bilingüe em sembla natural: tot just començava a utilitzar el català fora de l’escola i, més enllà de l’atracció per la poesia d’Espriu, segurament hi havia el desig d’acumular paraules. És per això que avui, quan tantes persones commemorem la mort del poeta, em resulta impossible separar els seus versos de l’aprenentatge de la llengua que ara escric. Un procés sense gaire mèrit perquè no m’ha demanat massa esforç, simplement una mica de perseverança i prou, gràcies a la complicitat de les persones que escoltaven el meu català maldestre i gràcies a la companyia d'Espriu i dels que van venir després.