dilluns, de setembre 21, 2009

Coses que passen

. dilluns, de setembre 21, 2009

Grégoire Bouillier va trencar amb Sophie Calle amb un correu electrònic que tancava amb les paraules “prenez soin de vous”: cuidi’s. Sophie Calle va enviar el correu electrònic a desenes de dones perquè l’interpretessin i li trobessin una explicació. El resultat va ser l’exposició que va presentar a la Biennal de Venècia de 2007 amb les 107 respostes i, sobretot, el catàleg que l’acompanyava: Prenez soin vous, un llibre esplèndid. Si Grégoire Bouillier no hagués escrit el cèlebre comiat, no sé si jo hauria llegit mai Coses que passen, autoficció estranya, punyent i sensual.

El títol original, Rapport sur moi —o Informe sobre mi—, que ara és el subtítol de la traducció catalana d’Isabel Olid Báez, semblava anunciar una autobiografia més o menys convencional. Per sort, les expectatives es van frustrar ben aviat perquè la composició de l’obra s'organitza al voltant de fets significatius que permeten al narrador anar i venir constantment de la infantesa o l’adolescència a la maduresa. I la tria i la naturalesa dels fets sol ser sorprenent, fins i tot pertorbadora: la manera com va contraure una malaltia —de petit, llepant probablement la finestra d’un tren, segons li deien els seus pares—, per exemple, va desencadenar l’amor tortuós de Laurence.

Sembla voler comprendre els fets cabdals de la seva vida aplicant-hi una causalitat estranya, que sovint assoleix una rara bellesa, com el capítol que comença a la pàgina 125. Assisteix a un espectacle de dansa i a l’entreacte una ballarina resta immòbil al mig de l’escenari. Malgrat que sap que aquesta acció forma part d’una mena de provocació tolerada, es commou en veure-la plorar. Puja a l’escenari i s’agafen les mans fins que l’obra es reprèn. Llavors llegim els retrets de la dona que l’acompanyava i

Com li hauria pogut explicar que no era el primer cop que veia aquella ballarina? En aquell moment, no ho sabia ni jo. I, tanmateix, deu anys abans era ella que, en aquella època, tenia vint anys de més i errava, magnífica amargor, en la nit.
Aquest breu paràgraf és la frontissa que uneix el desconsol teatral però autèntic de la ballarina amb el desconsol autèntic però teatral de la dona madura que va rebre sobtadament el desig vehement i desordenat i finalment frustrat d’un noi de setze anys, i a més a més és el pretext per evocar el desconcert i la ràbia de sostenir una opinió rebel o l'escalf i la desorientació de la primera relació sexual consumada. Una meravella.

El narrador desvela aspectes molt íntims de la recerca del desig de l’autor, no tan sols de caràcter eròtic, com el breu incest amb el germà gran, sinó també d’una intimitat més difícil de confessar, més brutal, com la capacitat de desencadenar una violència tan fulgurant i efectiva com inconscient. De vegades m’ha incomodat sorprendre’m com una mena de voyeur d’un joc inesperat que m’ha resultat impossible abandonar. No sé fins a quin punt l’actitud de desvelar aquesta intimitat respon a una estratègia literària o a un autèntic caràcter impúdic. Arran d’haver perdut el sentit de l’olfacte, escriu:
Si és que sóc intel·ligent, m’hi vaig tornar enganyant el món. Havia d’estudiar molt les aparences per donar-hi un sentit que havia perdut. És així que vaig saber ben aviat que la versemblança no equival a la veritat, ni el real a la seva representació, i això em va allunyar ràpidament de la meva època. D’altra banda, em vaig tornar solitari molt d’hora, perquè no només havia de mantenir en secret la meva anòsmia, sinó que a més a més ho feia entre gent que no em creava cap interès, si els podia enganyar tan fàcilment.

9 comentaris:

Biel Barnils ha dit...

Hola Llibreter, només pel paràgraf que cites al final ja val la pena llegir el llibre.
Els llibres de memòries, les autobiografies, els dietaris, un gènere que m'apassiona i que amb la teva entrada m'hi has fet pensar.
Bones i profitoses lectures!

Allau ha dit...

A mi també m'agraden molt les autoficcions (que segurament és un terme més exacte que memòries o autobiografies). Pel que cites,pinta molt bé.

el llibreter ha dit...

A la web d'Accent editorial podeu fer un tast de les primeres pàgines. Sospito que poden alimentar la curiositat pel llibre. Bon profit!

Salutacions cordials.

Gomet ha dit...

Ultra fan de Sophie Calle! She rocks!

Olga ha dit...

Sí que convida a la lectura aquest tastet, sí !

Llibreter, intento comprar un llibre que em dieuen a la llibreria que està descatalogat (de l'editorial EMECÉ), quina pàgina de llibres de segona mà em recomanes?

el llibreter ha dit...

Una artista esplèndida, sens dubte. De manera que no et pots perdre a més a més El invitado sorpresa, on Grégoire Bouillier narra com va conèixer Sophie Calle, amb un estil entre Thomas Bernhard i Virginia Woolf.

el llibreter ha dit...

Olga, veig que hem publicat un comentari gairebé alhora ;-) www.iberlibro.com és la millor.

Salutacions cordials.

Artur ha dit...

Per comprar llibres de segona mà una altra bona opció és www.vialibri.net

rierada ha dit...

Us convidem al II Festival de Poesia de Les Borges del Camp: http://rierada09.blogspot.com