A l’hivern, amb l’abric, la bufanda i la bossa, és encara més difícil tafanejar a Un regard moderne, la llibreria que vaig descobrir l’any passat gràcies a una recomanació molt oportuna. Està atapeïda fins al sostre de llibres, còmics, fanzines i revistes al voltant l’underground i les rareses; cal desplaçar-se amb compte, sempre a frec de les piles de publicacions de tota mena, però l’inconvenient d’anar amb compte per eludir un probable terrabastall es veu compensat per tot de títols inesperats. Sort que durant aquella estona només érem dos visitants, perquè un tercer ens hauria obligat a improvisar maniobres complicades per accedir a recons sorprenents.
Vaig comentar a Jacques Noël, el llibreter de tan singular llibreria, que era com estar, alhora, al cel i a l’infern dels llibres. En la seva resposta, el mot passion rebia una rara il·luminació, un mot que havia d’emergir entre les paraules d’una entrevista que he tingut la sort de trobar: “C’est ça qui est vraiment important : la passion”. El desordre aparent, l’estratificació dels llibres per èpoques, com a un jaciment arqueològic, semblava un malson. Però la tria, la temptació constant, els títols que jo anotava per demanar-me’ls a la tornada, com un espia, tot això mostrava, precisament, la passió per l’ofici. Tret d’un, que vaig comprar per afegir Un regard moderne a la meva col·lecció.
15 comentaris:
Passió? I tanta passió per trobar-hi un llibre en aquest caos tan entranyable! Mare meva, a mi que amb la llibreria endreçada a vegades em costa trobar el que em demanen... segur que era ple de petites joies...
Un malson: fer inventari.
Uf!
Totalment d'accord amb L'Espolsada. Prefereixo una linia més zen, no només en els llibres, en tot, poc i ben escollit.
Salutacions.
Sílvia Tarragó
Per això, Espolsada, croce e delizia al cor: una llibreria per trobar sense previsions, més que per anar a buscar-hi resconcret!
Uf! i reuf! E.: que aviat ens tocarà a nosaltres i ja fa dies que preparem l'inventari.
Així, potser, Sïlvia, t'agradaria més la petita llibreria minimalista que ha muntat Alessandro Baricco a Torí: només hi ha vint-i-vuit títols, dels quals deu es renoven cada mes...
Salutacions cordials.
I jo que creia que Strand Bookstore era desendreçada! Ai mare!
Vint-i-vuit títols només? Aleshores es perd la gràcia de passejar una bona estona per la llibreria aprofitant que al carrer fa fred, amb el pretext de no saber què triar, clar.
Hola Llibreter! Deu ser agradable perdre's en aquest món caòtic de llibres i llibres per tafanejar amb el neguit de no provocar cap terrabastall llibresc.
Salutacions ben cordials :) com sempre!
Per les fotos que trobat de l'Strand Bookstore, em sembla que no s'hi pateixen gaires problemes de circulació. A Un regard modern és ellloc on he estat més a prop de morir colgat per una allau de llibres.
Bé, Artur, s'ha de dir que cada títol ve acompanyat de la recomanació enregistrada d'un lector i que gaudeixen d'una atenció que d'una altra manera seria impossible. No em sembla mala idea, la veritat.
Doncs sí, Arlequí; de fet, en aquesta ocasió ha estat l'única llibreria que he col·leccionat a París.
Salutacions cordials.
Això és el que ens passaria en una sola setmana si no ens deixessin fer devolucions...
Llibreter, ens podria dir el nom de la llibreria d'en Baricco?
Tot el que surt de la ment d'aquest senyor té un punt de genialitat i d'innovació.
Doncs sí llibreter, m'agradaria conèixer aquesta llibreria, gràcies per la informació!!!
Sílvia
La llibreria d'Alessandro Baricco va plegar, finalment. Hi ha un article de Mario Vargas Llosa sobre la llibreria, però no surt el nom que tenia. Malgrat això, Baricco manté la idea que cada llibre anés acompanyat del comentari d'un lector a una pàgina de la Scuola Holden.
Salutacions cordials.
Strand té dies i dies; i pel que n'expliquen els vells del lloc, darrerament passa per una molt bona època pel que fa a l'ordre.
Llibreter, m'ha agradat això de "morir colgat per una allau de llibres".
Oooooooh, mira que sóc ingenua que pensava que podria existir una llibreria així, i és que no es pot anar contracorrent....
Sílvia Tarragó
Ramon Solsona té un conte titulat «La tomba del llibreter» que hi té molt a veure ;-)
És que més que una llibreria semblaria una "boutique" de llibres. Ara bé, la rotació, per pocs llibres que s'hi venguessin, devia ser brutal!
Salutacions cordials.
Publica un comentari a l'entrada