dissabte, de desembre 30, 2006

Censura a BTV

. dissabte, de desembre 30, 2006

Subal em demanava als comentaris de l'apunt anterior a què em referia quan parlava de la gran bufetada que havia ventat l’equip de Saló de lectura a la direcció de BTV. Em referia llavors al programa de fa tres setmanes, quan Josep Maria Castellet, Valeria Bergali, Jordi Herralde i Jaume Vallcorba van assisir-hi com a convidats. L’excepcionalitat no era que els quatre editors participessin alhora en un programa de televisió sinó el context: llavors ja sabien que s’acabava, i anar-hi era donar suport a una fórmula que no està esgotada. La complicitat, la familiaritat amb què parlaven no era gens excepcional, però: així ha estat sempre. Després, altres editors van recomanar un llibre i molts van triar-ne un que havien descobert gràcies a Saló de lectura. Després, alguns llibreters van acomiadar-se també del programa. Aquí toca recordar la carta que els editors van enviar als mitjans de comunicació com a protesta quan la direcció de BTV va endarrerir una hora l’emissió habitual del programa. La gran bufetada, Subal, va ser precisament això: mostrar descaradament la complicitat i el respecte que s’havien guanyat a tots els àmbits del món del llibre. Ningú més pot fer aquesta exhibició.

Emili Manzano deixava ahir, als comentaris de l'apunt anterior, una carta que també podeu llegir als blocs de Biel Mesquida i a can Jauss, i que ha circulat també a través del correu electrònic. Avui no s’emetrà la repetició habitual dels dissabtes. Diria que ningú no s’esperava la gran bufetada que Marina Espasa s’havia reservat per al final. Entre la selecció dels millors moments del programa, a banda del breu però significatiu fragment de l’entrevista a César Aira, vull destacar el discurs d’agraïment que va dir Emilio Manzano quan rebia un dels molts premis que han guanyat. Parlava de televisió pública, d’audiència, de servei. Marina Espasa també va parlar d’això, però amb una ràbia inesperada que mostrava un gran desengany.

Els comentaris que molts internautes han deixat als apunts que alguns blogaires hem dedicat a Saló de Lectura demostren que la proesa més gran ha estat guanyar-se l’interès dels lectors.

7 comentaris:

Biel Barnils ha dit...

Trobarem a faltar el SALÓ DE LECTURA. La mediocritat i els focs d'artifici s'han imposat a les televisions privades i públiques.
És falsa la dicotomia televisió-literatura. Són perfectament compatibles, aquest programa ens ho ha demostrat durant tots aquests anys.

tonibanez ha dit...

Deixeu-vos de lamentacions inútils. Demaneu-vos QUI ha decidit això, qui hi ha darrere d'aquesta decisió POLÍTICA... i estareu al cap del carrer. I, després, actueu amb conseqüència, que ja sou grandets per anar pel món amb el lliri a la mà.

marta ha dit...

Discrepo amb l'últim comentari.

Espero que BTV es repensi la seva decisió i que torni aquest programa o un altre igual d'encantador i de la mateixa qualitat però, si us plau, no m'atabaleu amb qüestions polítiques ni endevinalles tendencioses que només porten a la queixa de sempre.

Matem la política. Revifem i difonguem la cultura amb el lliri a la mà o sense.

SU ha dit...

Quedo perplexa amb això de la censura de la redifusió del programa de dimecres!!! És una mica fort, no? Per sort, a casa el vam veure "en viu i en directe"!!!

Com ha escrit en Biel, "Saló de lectura" ha demostrat que es pot parlar de llibres a la tele i no avorrir... (és que hi ha passat tanta gent pel programa! i tan interessant! i hem pogut conèixer tants llibres! i tants autors! ai!).
Amb la desaparició de "De llibres" (es veu que el Villatoro i la Natza no cauen tan simpàtics), el que també queda clar és que les nostres televisions públiques estan fent figa...

SU

Anònim ha dit...

T'envio el link youtube on es recull el comiat censurat de l'últim Saló de Lectura.

http://www.youtube.com/watch?v=Uo2qn-KsIxY

Júlia ha dit...

Els mitjans, darrerament -potser ho han fet sempre- es passen pel folre les nostres inquietuds culturals, també ho fa la ràdio. Dono la raó a Toni Ibáñez quan diu que mirem qui hi ha al darrera, ara, això d'obrar en conseqüència és molt eteri i difícil, en aquests temps. No voldria mitificar el programa, també va tenir alts i baixos, però era el millor, perquè els altres han estat pitjors. El que em sobta també és la manca de resposta cívica, popular i de les elits intel·lectuals (si és que n'hi ha). No em refereixo a planys individuals blogaires sinó a planys col·lectius amb més incidència política i social.

el llibreter ha dit...

Sí, és un assumpte polític, però no té res a veure amb els partits sinó més aviat amb la manera d’entendre la política. El triomf dels tecnòcrates, dels “experts” no és exclusiu d’un sol partit. Si són els “experts” en programació televisiva els qui decideixen la política d’una cadena pública, per a què serveix un polític? El problema és molt seriós i el tancament de Saló de lectura és un símptoma més d’una malaltia que afecta a tots els partits.