dimecres, d’octubre 06, 2010

Si un matí de tardor un llibreter

. dimecres, d’octubre 06, 2010

Si ara jo fos a Frankfurt estaria a punt d’entrar a la Fira Internacional del Llibre per córrer a tocar i fullejar llibres argentins durant uns noranta minuts i parlar —si s’escaigués— amb lectors i editors i distribuïdors i potser, fins i tot, amb escriptors i després aniria a un parell de cites dos pavellons més enllà i després escoltaria una conferència un pavelló més ençà i després visitaria ràpidament algun altre pavelló i després assistiria a una recepció amb copes i canapès fora del recinte firal i entre una cosa i l’altra conversaria sobre llibres, sobre el present i el futur de la cosa digital, i no tindria temps d’escriure aquestes paraules. Sort que les puc programar.

7 comentaris:

L'Espolsada llibres ha dit...

Ja ens faràs 5 cèntims!

Anònim ha dit...

Ahir vaig veure els llibres metàl·lics de la Plaça Josep Pla.
Vaig veure un llibreter, el de demà serà un altre dia, parlar sota les mateixes estrelles amb la seva autora.
Ell no era a Frankfurt.
Passeig per Girona.

Biel Barnils Carrera ha dit...

Ostres, a mi també m'agradaria ser-hi! Un any m'hi haig d'escapar :)
Bona lectura de blogs i de llibres a tothom!

L'Espolsada llibres ha dit...

Ja ens en faràs 5 cèntims, volia dir!

Puigmalet ha dit...

Tu programes les paraules i les paraules potser et programaran a tu. ¿Aquest relat condicionarà el teu viatge, no deixant que t'escapis ni una coma d'allò escrit? Ja ho sabrem...

ea! ha dit...

tingui els ulls i la càmera ben oberta. i al tanto amb els argentins i les debilitats zombies!

el llibreter ha dit...

Més que cinc cèntims, Espolsada: sis fotos… de moment

Girona és una ciutat molt llibresca, benvolgut anònim, però costa d’entendre s’hagi deixat tancar La Llibreteria.

Val la pena Biel, el meu primer Frankfurt va ser al·lucinant.

Malauradament, Puigmalet, enguany he tingut molta feina a Frankfurt i no he pogut passejar a pleret pels meus recons favorits. D’altra banda, ja m’agradaria que les paraules em programessin a mi, però tenen la mania de desaparèixer quan creus que les tens a tocar.

Els ulls ben oberts sempre, ea!, però la càmera ha descansat molt. Ara que he penjat algunes fotos me’n penedeixo, però és massa tard: em cal descansar.

Salutacions cordials.