dimecres, de maig 13, 2009

Twistanschauung

. dimecres, de maig 13, 2009


A «Empantanegar», a Twistanschauung, de Víctor García Tur, llegim el viatge d’una família cap a un poblet per enterrar les cendres de l’avi. Sembla una excursió, com si fos un ritual modern per amagar la mort, per no haver de parlar-ne. No com abans, que hi havia un codi precís per viure la pèrdua; si algú no recordava algun gest o alguna expressió que permetés manifestar el dol, llavors la iaia, o la mare, o la tieta s’encarregaven de recordar-lo discretament. A «Empantanegar», però, el dol és absent de l’excursió, i no és fins un temps després, amb el to de la confidència, que es manifesta, en privat, el dol, les últimes paraules que s’haurien volgut dir.

Twistanschauung tracta de la dificultat de dir determinades coses i de com això pot condicionar, i fins i tot enverinar, la vida dels personatges. El llibre, de fet, ofereix un correlat sorprenent d’aquesta dificultat. Cada narració comença a la página 13, la majoria va precedida d’un reguitzell de cites amb un cert aire de nonsense, inclou jocs —les 7 diferències, definicions d’encreuats, criptogrames amb Wingdings, etc.— i reflexions sobre el joc —«Apunts per a un elogi de Quiying Zhou», p.13—, cada narració acaba amb la icona d’unes tisores —la coberta també llueix una icona d’unes tisores—, són quinze narracions segons l’índex, però també tretze perquè dues es repeteixen, hi ha fotografies, etc.

A «Elspuntsvermells.doc» el protagonista detecta uns punts vermells als testicles. El diàleg amb la dermatòloga:

—No et preocupis.


—No?


—Són punts robí.


—...?


—Punts robí, oi que és bonic el terme?


—No és un fong?


—Són capil·lars, simplement. És genètic. Segurament el teu pare també en té.


Vaig callar.

A partir d’aquí. Boi, el protagonista, troba tot de punts vermells a edificis, llibres, animals, plantes, pintures i, més tard, a altres zones del seu cos, que fotografia i documenta, al temps que explica la seva vida a Barcelona, amb el seu amant, la seva rutina, la seva feina, a Esgarre, amb els tiets i la cosina i els seus records, anant i tornant del present al passat. Els punts robí són una herència que es manifesta en la part més íntima de cos. Els punts vermells que documenta i que li serveixen de pretext per explicar-se són, alhora, la manera d’al·ludir a la dificultat d’escriure, parlar i pensar la relació amb els pares, morts en un accident de trànsit —un punt negre—, a la part més íntima de la seva vida.

El joc paratextual i enigmístic de Twistanschauung s’assembla molt als punts vermells que documenta Boi, i seria pertinent perquè al·ludeix a una altra cosa. Potser a la dificultat d’escriure un primer llibre, de manera que la dificultat que pateixen els personatges de dir —i dir-se— determinades coses seria la manera d’al·ludir a la dificultat d’escriure, de trobar un estil i uns temes.

I crec que els ha trobat: feia dies que intentava escriure aquest apunt, però el llibre m’ha atrapat cada cop que pretenia triar un fragment, comprovar les relacions entre determinats contes o recordar una escena.

«Elspuntsvermells.doc», «Empantanegar», «El conte de fons i figura», «Les 7 diferències» / «Las 7 diferencias», «Els ocells de Hitchcock»... cada narració comença a la pàgina tretze, com si cadascuna fos un començar el llibre, esplèndid.

12 comentaris:

L'Espolsada llibres ha dit...

Mmmmmm! Sona molt interessant.

Agnes_llocs ha dit...

Si que és cert això del dol i de les dificultats de relació i de dir les coses pel seu nom que tenim en un món hipercomunicat, que aquests contes expressen amb lucidesa.

Però també m'he petat de riure amb l'humor que es riu de si mateix, i un estil ràpid com una partida de ping-pong.

Francament bo.

kweilan ha dit...

Té molt bona pinta i crec que el buscaré per llegir-lo.

el llibreter ha dit...

Tens raó, Agnes_llocs: la mania de destacar algun detall que em sembla rellevant fa que de vegades oblidi explicar el to del llibre, i és veritat que sovint és divertit, irònic i molt fresc.

Kweilan, Espolsada: al final de l'apunt enllaço 4 pdfs amb narracions del llibre, per fer-ne un primer tast...

Salutacions cordials.

SM ha dit...

Vaig sentint coses bones sobre aquest llibre i els "tasts" han estat interessants. Sembla que val la pena comprar-lo.

el llibreter ha dit...

M'alegra que t'hagin intessat els tasts, Salvador. I és veritat, està molt bé això de fullejar els llibres a internet abans de prendre una decisió.

Salutacions cordials.

Allau ha dit...

A la vida no sóc gens d'apostes i altres ludopaties, però en matèria estètica prefereixo llençar-me de cap a la piscina. El teu post m'ha fet atractiu el llibre i penso llegir-lo sense necessitat d'un tast. Ja hi diré la meva.

Agnes_llocs ha dit...

d'acord, però si no t'agrada no valen reclamacions!

I si us agrada en podem parlar en profunditat (que allò dels comentaris de text de COU els enyoro moltíssim)

Aquí queda la proposta.

el llibreter ha dit...

Sospito —és pura intuïció, Allau— que t'gradarà.

La veritat, Agnes, és que m’estranya molt que no s’hagi parlat gaire del llibre. I si algú li ha dedicat una mica d’atenció, ha comès errors incomprensibles. Per exemple, Jordi Rourera, a propòsit de joc paratextual, afirma “No s’ha de buscar en aquests recursos, diria, un afegit de significació per als relats, sinó més aviat entendre’ls com una sofisticació del producte”, cosa que és mentida. Els “recursos” són plenament significatius, Twistanschauung no és un conjunt de relats amb ornaments: està concebut integralment com a llibre, i cada element —les cites, que cada narració comenci a la pàgina tretze, les tisores, etc.— és significatiu.

Per exemple, les cites que obren el llibre són:
1. Un fragment de la tornada de Twist & Shout en la versió dels Beatles
2. Una cita de Guy Debord sobre la repoducció audiovisual i l’espectacle on surt la paraula Weltanschauung: Twist & Shout + Weltanschauung = Twistanschauung
3. Una cita de Berkeley que resumeix la seva filosofia: les coses només existeixen si són percebudes.
4. La del Ministerio del Interior, que val la pena reproduir sencera: “La fotocopia del DNI no tiene valor si no va acompanyada del original”. Brutal.
5. Ausiàs March, també sobre la percepció: “Car desamor us enfosqueix la vista”.
6. Un cita d’una sèrie de televisió sobre la reproductibilitat en l’art audiovisual: “Esto es como aquella vez que volvimos a ver El sexto sentido.
7. Un fragment de la tornada de Twist & Shout en l’ORIGINAL de The Top Notes, que ara no coneix ningú!

Les set cites són coherents, tenen a veure amb l’originalitat, la repetició, la reproducció i la percepció. I la literatura es pot definir com a repetició amb variacions de temes i recursos. Si ho lliguem amb la meva percepció dels recursos —que serien la manera d’al•ludir a la dificultat d’escriure, de trobar un estil i uns temes—, aquest conjunt de cites al•ludirien directament a allò que Harold Bloom va definir com “l’angoixa de les influències”, tema essencial a l’hora de publicar un primer llibre.

Contra l’opinió de Jordi Rourera, crec que amb aquest exemple queda demostrat que els “recursos” són plenament significatius. A favor de l’opinió de Jordi Rourera, estic d’acord que afegeixen sofisticació al llibre, cosa que em sembla del tot positiva.

Salutacions cordials.

j. podrit ha dit...

Tot llegint el Postpoesía d'A. Fdez Mayo, he pensat en aquest Twist... De llegir el primer, direu si ens trobem davant un cas de postnarrativa catalana?

(De postpoesia catalana, diria que ja en tenim des dels 70's, però això és un altre tema)

Allau ha dit...

Llibreter, tenies raó, m'ha agradat. Vaig escriure l'autor per comunicar-li el meu plaer i aquesta tarda hem xerrat a una tranquil·la terrassa d'Enric Granados. És un noi molt agradable i saludablement humil amb el que fa. Crec que cal continuar-lo recomanat.

el llibreter ha dit...

He llegit les primeres pàgines de Postpoesia i no n'acabo de treure l'entrellat. A veure si més endavant...

Quina enveja, Allau! M'alegra molt que la lectura t'hagi menat a la conversa.

Salutacions cordials.