Ni el nom de l’autor —a sota, en diagonal i en un blanc que no contrasta gaire amb el color de fons— ni el títol destaquen més que el logotip de la col·lecció: Lliçons de la Càtedra Ferrater Mora. Tot plegat em sembla massa confús i no afavoreix precisament la difusió del llibre. I una traducció de Mario Bunge al català em sembla, com a mínim, destacable.
M’he sentit temptat de relacionar aquesta falta de claredat amb el fet que es tracti d’una publicació acadèmica. Però enlloc no s’estableix que les publicacions acadèmiques hagin de tenir un aspecte, si més no, confús. Les editorials independents intenten contrarestar l’avantatge promocional de les grans editorials amb un disseny acurat dels llibres, la qual cosa no evita que trobem nyaps espectaculars, com a l'edició d'El bosque sagrado de T.S. Eliot de Cuadernos de Langre:
A una distància d’un metre, ja no es distingeixen les lletres de la portada coberta. Malgrat la simplicitat i la claredat en la disposició del nom de l’autor i del títol, simplement no es veu res.
23 comentaris:
Fantàstic article sobre el disseny de les portades. La primera que mostres té més delicte perquè té ínfules de disseny!
És com dissenyar una cadira amb punxes!
Una vegada més, dóna en el clau, sr llibreter.
darrerament m'han passat els dos casos: portades poc atractives que amagaven una novel·la immensa, i el cas contrari.
Amb tot, convé tenir clar que el màrqueting, sota el meu parer, no ens ha d'influenciar a l'hora de fer la tria de les lectures.
Hola Llibreter. És cert, a mi alguns llibres em sedueixen per la portada, si a més aquesta ens mostra el títol i l'autor ben clarament. Segurament, en aquest primer llibre de què parles, l'editorial tenia més interès de fer-se publicitat que de preocupar-se d'elaborar un bon disseny que no fos confús.
Salutacions ben cordials.
Tot depèn de les intencions, Galderich: si els responsables de l’editorial han encarregat un disseny que distingeixi la col•lecció de totes les altres i que mostri un cert dinamisme, el resultat dóna compte d’aquestes dues premisses. Ara bé, perquè això sigui possible cal que els lectors identifiquin el llibre. En aquests casos, copiar —vull dir: inspirar-se en— altres editorials no em sembla pas malament, la veritat.
És que no és una qüestió de màrqueting, Artur: simplement de facilitar l’accés a la informació bàsica que pot interessar els lectors. És un aspecte fonamental del disseny de llibres. Que hagin decidit sacrificar-lo per donar relleu a altres característiques pot ser també una forma de màrqueting, de seleccionar el públic potencial.
És que la portada, a més a més de donar clarament la informació mínima d’un llibre, pot originar l’impuls d’agafar-lo i llegir altres informacions —solapa, contraportada, pròleg, índex, etc.— que finalment decideixin si valla pena llegir-lo o no. En aquest sentit, jo també he triat molts llibres per la portada ;-)
Salutacions cordials.
A mí la portada m'ha d'agradar per comprar-me un llibre. Potser que si me l'han recomanada no m'hi fixi...però el que tu dius...la portada, la contraportada, el tipus de lletra, la impressió de la primera ratlla de la novel.la...tot ajuda a tenir unes sensacions -subjectives- que et decideixen a quedar-te amb el llibre o no. M'ha agradat molt el post, el del divendres, també.
Bones tardes Llibreter,
Molt encertada la teva entrada. Per a mi una de les portades més horribles que he vist darrerament, és la d’un llibre de l’editorial Algaida que per afegitó també té un títol espantós: ERES BELLA Y BRUTAL. Tot junt tira de cul. S’hi han lluït!!!
Adjunt enllaç a la portada:
http://www.anaya.es/jpg_g/algaida/AG00068301.jpg
Una abraçada
Hola Llibreter,
Realment sí que la portada d'en Calders incita a obrir el llibre: les ulleres rodones, els cabells esbullats, aquest somriure mig sarcàstic... Tot plegat crida l'atenció. Els de labutxaca la van encertar.
Salutacions,
S.
Ai el disseny! El tenim tan interioritzat que fins i tot a l'hora d'escollir un llibre és imprescindible. Hi ha portades que et farien sortir corrent, quin mal gust, en canvi d'altres només amb la portada, la tipografia, la contraportada... se t'emporten. És cert que darrera una portada bonica no sempre s'hi amaga un bon llibre però una bona imatge et garanteix una bona entrada. Per a mi, la col·lecció El cercle de Viena, Nórdica, Lumen i Lisbros del Asteroide entre d'altres han trobat un bon equilibri.
Just al costat tinc dos llibres de dues col·leccions que no crec que ningú compri per les portades: La Bernat Metge i la MOLC (és casualitat la semblança dels colors?), o potser sí; el món dels llibres i dels seus lectors i compradors continua sent un misteri per a mi.
I també, Kweilan, perquè amb la portada identifiques una editorial i una col•lecció, associades a una experiència com a lector; es tractaria, sobretot, d’eficàcia a l’hora de transmetre, a més a més, un valor afegir, tan intangible com seductor.
Si la intenció era crear desassossec, inquietud, l’han encertada, Fausto. No entenc , però, la barreja tipogràfica del títol, la veritat.
Si existís un premi a la millor portada de l’any, Sani, estic convençut de la de Calders estaria entre les finalistes. Una meravella.
De Lumen, Espolsada, m’agraden sobretot les portades de Virginia Woolf: extremades però sense descuidar-ne la informació bàsica. Les d’Edicions del Salobre també m’agraden molt, amb una elegància austera que s’adiu molt amb els llibres que publiquen.
Si parlem d’eficàcia a l’hora de donar la informació bàsica d’un llibre, tant la MOLC com la Bernat Metge són perfectes, Pere. A més a més, el disseny és prou singular: pots identificar ambdues col•leccions immediatament entre llibres d’altres editorials, de manera que —com dic a Kweilan— cada títol porta inscrit a la portada el valor que com a lector dónes a una determinada trajectòria editorial.
Salutacions cordials.
Felicitats pels seus articles, senyor Llibreter.
He treballat en moltes cobertes i quan sento que se'n parla ja tremolo. En el meu cas, he desenvolupat el gust per les cobertes en què el text és el previst, la imatge no surt pixelada i el número del codi de barres és el correcte! Li agraeixo el text d'avui perquè, de vegades, els que ens hi dediquem perdem de vista els lectors a causa, precisament, de coses tan accessòries com els codis de barres. I, de fet, jo també m'he comprat més d'un llibre perquè m'agradava per fora.
Salut.
Doncs a mi la portada de Elliot m'encanta... simple, obscura... molt acollidora. A més crec que és un llibre que no necessita promoció. D'altra banda, la de Calders no em crida gens l'atenció (si el pobre veiés la foto que han possat en portada... ).
El disseny és qüestió de gustos.
No saps els problemes que ens causa un codi de barres erroni, Fullet. Cada cop és més freqüent suprimir les etiquetes i posar lectors de codis de barres: imagina’t com és d’emprenyador que algú vulgui consultar el preu d’un llibre i surti un altre títol. Per sort, la immensa majoria de dissenyadors teniu en compte que cal facilitar la identificació dels llibres; els dos exemples que addueixo són excepcions.
Com he dit, benvolgut anònim, no es tracta tant de promoció com d’eficàcia a l’hora de transmetre una informació bàsica. És evident que a Eliot no li cal promoció. I és veritat que trobar-se una taca negra a la taula de novetats o als prestatges pot servir d’estímul per esbrinar quin llibre deu ser aquest, tan misteriós. Ara bé, sobre la portada de Calders sóc del tot intransigent: és fantàstica!
Salutacions cordials.
Ami sempre m'ha semblat que treballen molt bé el tema de les portades els valencians de Bromera. Quan vaig a la llibreria si hi ha llibres d'aquesta editorial a l'abast sempre hi faig una ullada.
És allò més divertit de la feina d'un editor i, també, allò més criticat.
Ara bé, com deia un dels moltíssims patrons que he tingut:
"Si vende más de diez mil ejemplares, la portada me gusta. Y si vende más de cincuenta mil ¡Me encanta!"
podria donar una llista tan llarga de llibres amb portades/cobertes suggeridores que despés m'han defraudat...
L'opció de Bromera amb l'Eclèctica no està gaire estesa a casa nostra, Olga: han optat per fer que cada títol sigui singular i no s'identifiqui fàcilment com a col·lecció. Cal reconèixer que és, si més no, un pèl arriscat.
No vull ni imaginar, Llegidor, la quantitat d'opcions que cal examinar abans de decidir quina serà la coberta final.
Sí, Miquel, un bon disseny no garanteix res. Però quan el llibre és interessant, és una pena que la gent no pugui identificar-lo fàcilment per manca de claredat en les dades bàsiques.
Salutacions cordials.
Potser sí que és arriscat, perquè no identifiques la col·lecció com un grup homogeni, però algunes d'elles (de l'Eclèctica, efectivament) estan molt i molt aconseguides. Jo n'he comprat dues sense saber-ne res ni de l'obra ni de l'autor.
És arriscat perquè no és gaire habitual a casa nostra, Olga. En canvi, a les editorials angleses i nord-americanes se sol treballar més així.
Salutacions cordials.
Com diu el llegidor pecador, quan es tracta de vendre, les bones cobertes són les dels llibres que venen, és a dir, que només valen o no a posteriori (i la resta sí que és literatura).
Però com es pot saber el veritable efecte de la coberta en les vendes? Caldria publicar el mateix llibre amb cobertes diferents per valorar quina funciona i quina no?
Salut
Jo no ho sé, la veritat. A l'apunt plantejo que les cobertes han de ser, com a mínim, clares a l'hora d'oferir la informació bàsica d'un llibre. Una coberta confusa segur que no ajuda gaire a identificar el llibre. Tret que cridi molt l'atenció, és clar.
Salutacions cordials.
Llibreter,
Molt bons els comentaris. Per cert no ser si t'has fixat en la semblança de les portades d'"El silenci" de Gaspar Hernandez i "El camí del son" D'Eduard Estivill.
Respecte la relació de la portada i el contingut del llibre, a mi el que m'agradat tant per un costat com per l'altre ha estat la novel·la curta "Hores prohibides" de Núria Martí.
Jordi
Jo crec que els llibres son com tot. Primer han d’entrar per la vista, per això es tant important el disseny de la coberta. Es millor una truita a la francesa en un plat de porcellana que una llagosta en un plat de cartró. Altre cosa es menjar-s’ho...
Alejandro H.
Publica un comentari a l'entrada