Teclejo a Google “
parts mascles” i trobo a una antologia de
l'espai lletra un vers de «Jus lo front port vostra bella semblança», el meravellós poema de Jordi de Sant Jordi, tal com el va editar Martí de Riquer als anys cinquanta: “L'amor que us hai en totes les parts mascles”. Ara no disposo de cap transcripció diplomàtica del manuscrit que li va servir de base, però segurament devia trobar-se una cosa com “les part mascle”. Martí de Riquer va optar llavors per la lliçó fàcil, però un xic barroera perquè no feia sentit amb el conjunt del poema. Anys després, però, va tornar a editar les poesies de Jordi de Sant Jordi i va optar per la lliçó difícil: “L’amor que us hay en totes les part[s] m’ascla”, tal com la llegim al
repertori de poesia medieval Rialc.
Suposo que els traductors deuen enfrontar-se a problemes semblants a l’hora d’interpretar un text. L’aparició gairebé simultània de dues edicions illenques dels
Cants Òrfics de Dino Campana a finals del 2007 m’hi va fer pensar. L’interès pel llibre em ve del fet que Arnau Pons és traductor i deixeble de
Jean Bollack i, per tant, em refio molt del seu criteri a l’hora de triar un poeta i de la seva competència com a traductor. Es pot dir, per tant, que jo no podia ser imparcial a l’hora de triar una versió o una altra dels
Cants Òrfics. Però caldria afegir el
silenci inicial amb què va ser acollida l’edició de Lleonard Muntaner; tan sols perquè l’altra traducció, la de Susanna Rafart a l’editorial Moll, va sortir unes setmanes abans. I afegiré, encara, que les
comparacions crítiques entre ambdues traduccions han estat favorables —amb les matisacions calgui— en tots els casos a la versió d’Arnau Pons.
I m’hi ha fet pensar ara, que n’he reprès la lectura, la nota 7, a la pàgina 41 de l’edició de Lleonard Muntaner, a propòsit de l’expressió “strane teorie di regine”:
L’italià diu «strane teorie» («estranyes teories»), en l’accepció de «sèrie», «seguici», «enfilall» o «processó». Tot i que d’entrada podria presentar una certa ambigüitat, s’ha de dir que en els textos literaris de l’època romàntica i posterior el mot «teoria» pot tenir sovint aquest sentit. Vegeu infra el vers que diu «han travessat en llarga processó (teoria)» del poema “Imatges del viatge i de la muntanya” (p.88) o també la carta de Leonetta Cecchi: «l’enfilall» (p.18). La quarta accepció del mot «teoria» en el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana és ben bé aquesta.
De manera que la tradueix com “estranyes processons de reines”. Susanna Rafart la tradueix, però, amb un vaporós “estranyes meditacions de reines”. Arnau Pons opta per la lliçó difícil i Susanna Rafart per la lliçó fàcil. La crítica textual ens adverteix que no sempre les
lliçons difícils són les millors, però en aquest cas és evident que és Arnau Pons qui té raó, com es demostra al context:
agitada per gràcies infantils que renaixien amb l’esperança, mentre treia d’un joc de cartes llargues i greixoses estranyes processons de reines llangoroses, reis, sotes, armes i cavallers.
Fragment que Susanna Rafart tradueix així:
neguitosa pels seus rampells infantils que renaixien amb l’esperança d’extreure, d’un feix de papers inacabables i greixosos, estranyes meditacions de reines lànguides, fets d’armes i cavallers.
quan l’original diu, amb les negretes que m’he permès afegir:
agitata da grazie infantili che rinascevano colla speranza traendo essa da un mazzo di carte lunghe e untuose strane teorie di regine languenti re fanti armi e cavalieri.
[Addenda:
Cercava
debades la font de l'exemple de Google Book Search i m'he trobat, en canvi, amb un assaig de Costanzo di Girolamo a propòsit del vers de «Jus lo front port vostra bella semblança» al qual al·ludeixo, també, més amunt: «
Mascle. Una nota agli estramps di Jordi de Sant Jordi». ]
7 comentaris:
Jo, si fos Google, contractava un aiatol·là que ho pentinés tot ben pentinat i imposés assots als infractors. Ai, quins diumenges tan "xungos" que passes, llibre-ET!
Recordva una polèmica sobre les traduccions de Campana en un blog. Al final l'he trobada.
En rellegir-la m'he fixat sobretot en els comentaris i en els seus arguments. I...Déu n'hi do!
són aquests posts:
http://asolcolgant.blogspot.com/2007/11/campana-sobre-campana.html
http://asolcolgant.blogspot.com/2007/11/i-sobre-campana-una.html
3x3
Benvolgut anònim: havia enllaçat la primera però no la segona URL. Gràcies: un error, el pot tenir qualsevol. Sort que aquí és fàcil esmenar-lo.
Salutaciuons cordials.
Llibreter... Hauràs de convenir amb mi que això de deixeble sona una mica malament, com ja no es llegís i es fes "hermenéutica", "exègesi" i "interpretació" fins i tot de la paraula deixeble i digues que sona arnat, arnat, arnat...
¿Per què arnat, fill de déu? El fet és que Arnau Pons ha treballat amb Bollack en una relació de reflexió crítica i de transmissió de coneixement intensa i fructifera: amb resultats. No n'és un alumne ni un estudiant...La relació literària que es concreta en llibres i traduccions, assajos i diàlegs, és una relació de germinació del coneixement, de diàleg mestre-deixeble, o potser ¿és políticament incorrecte que el coneixement és transmeti amb intensitat i coneixement personal?, ¿ja no és de bon to que la gent que sap coses les transmeti a banda de dedicar-se a pontificar, excretar neologismes i pavonejar-se a la trona? Quanta niciesa: si no vols dir-ne deixeble, fill de déu, ¿com en direm? ¿Persona-intensament-influïda? ¿reformulador-receptor-del pensament-del-seu model-intel·lectual?
Arnau Pons és un luxe per a les lletres catalanes, apassionat, lúcid -potser de vegades massa apassionat i lúcid per a alguns-, independent, sempre arrelat en el cor de la literatura...¿deixeble? Mestre per a tots nosaltres...
Totalment d’acord, Manel.
Salutacions cordials.
Publica un comentari a l'entrada