Potser el dossier que la revista Quimera dedica a la narrativa argentina actual, coordinat per Jorge Carrión i amb els articles, molt recomanables, de Beatriz Sarlo i Jimena Niéspolo. Entre d’altres, òbviament. Noms nous, noms coneguts inscrits en relacions noves: una comarca més en el mapa de les lectures del futur.
Per exemple, Los pichiciegos de Fogwill. Devorat.
Per exemple, el nou lliurament de César Aira que arriba gràcies a Mondadori: un llibre que aplega tres novel·les breus: Las curas milagrosas del Doctor Aira, El tilo i Fragmentos de un diario en los Alpes, entre les quals només em faltava per llegir El tilo. Al febrer, Canto castrato i Las noches de Flores en edició de butxaca.
Potser Pere Guixà i No pots no sentir-ho després que Julià Guillamon i Ponç Puigdevall, amb els tics inevitables de cadascun d’ells, l’hagin elogiat amb arguments literaris incontestables. Amb tota justícia: dues lectures i encara meravella.
Google books com a eina digital que depèn massa de l’imaginari del llibre de paper. La digitalització com a forma excepcional de difusió de llibres de difícil accés. Però també la dificultat de pensar una digitalització que inauguri noves formes de lectura pensades des de la pròpia cosa digital.
Des de lletra ja s’anuncia l’Anatomia 06/07. Millor que triar els millors, fer balanç des de posicions diverses dins de la bibliosfera.
Però si els millors els trien a can Subal, cal parar atenció: I Premi Espectacular de l'Assumpte.
Després d’Els llibres, la curiositat em va menar a Los papeles de K. de Manuel António Pina. O la credulitat com tema literari. Més aviat, la necessitat de creure.
Potser una broma filològica a propòsit de L’autoajuda al descobert, de Francesc Miralles. Una lectura lleugera. I força divertida.
Sebastià Alzamora també ravaleja. I fa cara de mussol. Lògicament, tot és cultura.
També, l’autoajuda i Montaigne, amb autors més nostrats com Francesc Eiximenis o Joanot Martorell.
La revista Qué leer com a model de diversitat, contra el simulacre homogeni de revistes i suplements aparentment més cosmopolites.
Més feina, menys temps. Entre llegir i escriure, és fàcil triar.
Per exemple, Los pichiciegos de Fogwill. Devorat.
Per exemple, el nou lliurament de César Aira que arriba gràcies a Mondadori: un llibre que aplega tres novel·les breus: Las curas milagrosas del Doctor Aira, El tilo i Fragmentos de un diario en los Alpes, entre les quals només em faltava per llegir El tilo. Al febrer, Canto castrato i Las noches de Flores en edició de butxaca.
Potser Pere Guixà i No pots no sentir-ho després que Julià Guillamon i Ponç Puigdevall, amb els tics inevitables de cadascun d’ells, l’hagin elogiat amb arguments literaris incontestables. Amb tota justícia: dues lectures i encara meravella.
Google books com a eina digital que depèn massa de l’imaginari del llibre de paper. La digitalització com a forma excepcional de difusió de llibres de difícil accés. Però també la dificultat de pensar una digitalització que inauguri noves formes de lectura pensades des de la pròpia cosa digital.
Des de lletra ja s’anuncia l’Anatomia 06/07. Millor que triar els millors, fer balanç des de posicions diverses dins de la bibliosfera.
Però si els millors els trien a can Subal, cal parar atenció: I Premi Espectacular de l'Assumpte.
Després d’Els llibres, la curiositat em va menar a Los papeles de K. de Manuel António Pina. O la credulitat com tema literari. Més aviat, la necessitat de creure.
Potser una broma filològica a propòsit de L’autoajuda al descobert, de Francesc Miralles. Una lectura lleugera. I força divertida.
Sebastià Alzamora també ravaleja. I fa cara de mussol. Lògicament, tot és cultura.
També, l’autoajuda i Montaigne, amb autors més nostrats com Francesc Eiximenis o Joanot Martorell.
La revista Qué leer com a model de diversitat, contra el simulacre homogeni de revistes i suplements aparentment més cosmopolites.
Més feina, menys temps. Entre llegir i escriure, és fàcil triar.
8 comentaris:
Gràcies LLibreter!
Ets de lectura imprescindible!
Bon cap de setmana!
Quin final de post més provocatiu! A vegades penso que és mig immoral i mig pressumptuós escriure a aquestes alçades perquè sembla que ja tothom ho ha pogut escriure tot però, afortunadament, la passió d'escriure és una passió amb tot el que això comporta de plaer, d'esforç, de disciplina i de temerarietat. M'agrada que llegeixi i que vengui llibres però entre llegir i escriure, per a mi, no és fàcil triar.
Salut!
Llegir, un plaer onanista i, alhora, fet de generositat. Escriure és la mateixa cosa, però, així com tothom hauria de llegir un llibre, n'hi ha que no hauríen d'agafar mai la ploma.
Felicitats pel bloc!
Potser sí però tant el Quixot com la Mme Bovary van acabar fatal de tant llegir...
Bona setmana Sani, que el cap de setmana ha durat un sospir.
Si no fos pel bloc, Marta, segurament no escriuria. Per a mi, doncs, la tria és molt fàcil. De fet, aquesta apunt és una relació dels apunts que m’hauria agradat escriure darrerament. Ja veurem què en faig.
Espero que a Chatanooga no s’acabin les plomes, Mrs. Gotoshit.
Salutacions cordials i gràcies!
a Quimera falta el gran projecte de la novel·la argentinocatalana que ho canviarà tot, tot i tot. esclar, com varia de títol cada mes i l'autor no s'hi posa...
Ea, discutirem doncs pels drets d'edició del a primera gran novela catalanoargentina. A les cinc de la tarda a la bassa per a fer un combat de fang i resoldre aquest contracte
Per si et pot interessar:
http://www.bibgirona.net/salt/sete_cel/index.htm
Publica un comentari a l'entrada