dissabte, de gener 13, 2007

El Premi Llibreter

. dissabte, de gener 13, 2007

El Premi Llibreter d’enguany estava enverinat. Cap de les obres finalistes de l'edició anterior, l’any 2005, era d’un autor català i això, quan celebràvem l’Any del Llibre, va ser interpretat per alguns com una ofensa i per altres com una mostra d’independència. Imma Bellafont va acusar el jurat que hi havia llavors de menysprear la llengua catalana. Després va ser elegida presidenta del Gremi de Llibreters i com que no va rectificar, o ni tan sols matisar, les seves declaracions, el jurat va dimitir. I una matisació, almenys, sí que hauria estat necessària. Jo mateix vaig escriure alguna cosa a propòsit de la qüestió. El cas és que, amb la dimissió del jurat, el veredicte es va haver d’ajornar fins al Saló del Llibre de Barcelona, a la tardor. Els llibreters ens vam trobar, doncs, sense una selecció de títols, els finalistes i el guanyador, que ens facilitava molt la feina durant l’estiu. El verí inoculat pel desenvolupament dels fets va provocar que, fos quin fos el resultat, la selecció dels finalistes semblés sospitosa. Si s’hi incorporava un nombre significatiu d’autors catalans, algú podia al·legar que el nou jurat no seria independent perquè hauria seguit els dictats de la presidenta del Gremi de Llibreters. Si cap autor català viu no hi apareixia —com així ha estat finalment—, el mateix algú podria afirmar que tant d’enrenou era inútil si les coses continuaven igual.

L’any 2005 va guanyar la novel·la El port de les aromes de John Lanchester, la traducció al català de la qual dormia plàcidament en un calaix de can 62. Guillem Terribas va afirmar que el Premi Llibreter havia aconseguit, com a mínim, que s’edités ràpidament en català una traducció que semblava condemnada a l’oblit. Enguany ens trobem amb el fet que el llibre guanyador, El quinto en discordia de Robertson Davies, tampoc estava disponible català. Però l’editorial, Libros del Asteroide, posseïa també els drets de traducció al català. I aquí és on rau, segons la meva opinió, el problema: és un costum força estès que les algunes editorials comprin alhora els drets de traducció al català i a l’espanyol d’un llibre. Recentment, per exemple, hem llegit que Acantilado publicarà l’obra completa de Danilo Kis; no hem llegit enlloc que Jaume Vallcorba ha comprat també els drets en català i no sabem, de moment, si publicarà també Danilo Kis en català o no. El cas d’Imre Kertész ens pot servir per intuir que sí publicarà alguna cosa, però amb retard respecte a la traducció espanyola. Les raons que poden menar a una editorial a comprar alhora drets en català i en espanyol són molt diverses: des de voler evitar que es publiqui en català per evitar la competència fins a la confiança que el llibre tindrà èxit i negociar després a l’alça la venda dels drets. El fet indiscutible, però, és que gràcies al Premi Llibreter de 2006, la llengua catalana ha guanyat una nova editorial, que no es limitarà a publicar solament El quinto en discordia, malgrat les ofertes d’editorials més poderoses. Desconec si aquest era un dels objectius del nou jurat, en qualsevol cas recomanaria a Luis Solano que comenci a pensar seriosament en la traducció al català de Volvieron como golondrinas, un llibre que ha agradat, i molt, a tots els qui l’hem llegit a la llibreria.

Al final compta, però, l’encert o no del Premi Llibreter i El quinto en discordia és un molt bon llibre que mereix, sens dubte, el guardó. És el culpable, junt amb els Assaigs de Montaigne, de la poca activitat d’aquest bloc durant els darrers deu dies. La revista Benzina, a més a més, l’ha triat com a millor llibre de l’any 2006:

Ho té tot: una història que enganxa i que retrata una odissea personal, però també les vicissituds d’una nissaga i, fins i tot, d’un país. També hi ha una prosa trenada amb delicadesa però capaç d’aportar sàvies reflexions sobre la condició humana. I fins i tot alguns tocs de màgia. I de mitologia.

La màgia i la mitologia són precisament dos aspectes del, segons el meu parer, tema central del llibre: la meravella com a necessitat profunda de l’ésser humà. La fascinació del protagonista per l’il·lusionisme o la santedat tenen a veure també amb la fascinació que provoca l’home d’èxit —atractiu i ric—, la monarquia com a institució mítica o l’heroi de guerra que torna a un poble petit, entre altres coses, tan ben escrites que la novel·la imposa una lectura lenta i atenta, un autèntic plaer.

— ¿Qué queréis, entonces? ¿Que os teman?
— Que se maravillen. Esto no es un acto de egoísmo. La gente necesita maravillarse con algo, y el espíritu de nuestro tiempo consiste, precisamente, en impedírselo. Pero si se hacen cosas buenas y maravillosas, habrá gente que pague por verlas.

10 comentaris:

Dav ha dit...

T'he fet cas i he comprat El Quinto en discordia. Que no es digui que no fem cas als llibreters...

;-)

Merci

subal ha dit...

Ens Drals ahir em deia que era un llibre excel·lent. Doncs, va, reservin un per a aquest pobre diable.

Excel·lent, excel·lent, l'article del País "Pequeño gran editor", com també era excel·lent un article homònim aparegut a La Vanguardia del 19 de març de 2006.

El llegidor pecador ha dit...

El gremi de llibreters és un gremi format per comerciants, per gent que té un negoci. És un ofici amb un valor afegit pel tema cultural. Un jurat format per llibreters catalans trien la millor novel.la publicada el darrer any. La millor pels seus valors literàris i no pas per si l´eina utilitzada per l´escriptor és la llengua espanyola o la llengua catalana. I la ofereixen a les seves llibreries conjuntament amb una oferta de llibres escrits en català i castellà que són les dues llengües que fan servir els seus clients. Crec que el premi ha de destacar l´excel.lència literària per damunt de llengües.

Talín ha dit...

Saludos. Otra literatura también puede ser saludable:
http:// ever-enen13.blogspot.com/
http:// ever-enen14.blogspot.com/
http:// ever-enen15.blogspot.com/
http:// ever-enen16.blogspot.com/
http:// ever-enen17.blogspot.com/
http:// ever-enen18.blogspot.com/
http:// ever-enen.blogspot.com/

Albert ha dit...

Avui l'he tingut a les mans i m'ha sorprès força que no estigui editat en català. Suposo que, de totes maneres, si és un bon llibre, i els que guanyen el premi llibreter ho solen ser, s'ha de llegir. Així doncs, i en part gràcies a la teva ressenya, el compraré la propera setmana (tinc un "vale" de 75 euros per gastar...).

j.t. ha dit...

Per cert, a la revista indica qui són els crítics que han fet la llista del millor de l'any pel que fa a discos i pel·lícules, però no quant als llibres. Que curiós!

el llibreter ha dit...

El llibre arribarà aviat a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació, així que comprar-lo no serà l'única manera de llegir-lo. En qualsevo cas, m'alegra que una apreciació personal susciti la curiositat dels internautes.

El Premi Llibreter no es proposa triar el millor llibre de l'any, llegidor pecador, sinó destacar alguns llibres que per la seva qualitat mereixin una empenta perquè no passin desapercebuts. Com ja vaig comentar l'any passat, no se sol seleccionar entre els finalistes cap novel·la que hagi rebut algun premi, cosa que dificulta mol la inclusió d'obres en català. Per això mateix em temo que Volvieron como golondrinas no serà finalista de l'edició d'enguany: ha entrat a les llistes de llibres més venuts d'algun suplement. En qualsevol cas, estic d'acord que el premi s'atorga pensant en els lectors.

j.t., ¿insinues alguna mena d'incompatibilitat entre la crítica literària i la poesia?

Quera ha dit...

És imprescindible que sigui novel·la? No hi entra ni poesia, ni contes, ni prosa literària? Si és així, m'agradaria saber-ne el perquè, no ho he llegit mai...

j.t. ha dit...

nostre sinyor carles riba me'n guarde! ¿però veritat que queda poc coherent?

Dav ha dit...

Me l'he llegit amb deteniment i una certa fruïció inicial i... està bé. Tampoc m'he mort. Us deixo aquí el comentari per si pot servir a algú:

http://desdesants.bloc.cat/category/3787/9078