dimecres, de gener 03, 2007

Bibliosistemes

. dimecres, de gener 03, 2007

Una de les pèrdues més lamentables de la cultura occidental ha estat, sens dubte, la de l’estudi de la Retòrica. Si algú volia defensar una causa insostenible amb uns pocs arguments febles, sempre podia invocar l’auxili de la Retòrica perquè, almenys, l’escrit fos una mica amè. Eduard Voltas va publicar fa uns mesos una mostra exemplar de feblesa argumental a propòsit del conflicte entre el Gremi de Llibreters i Abacus. Al lloc on hauríem de trobar la captatio benevolentiae de l'exordi trobem, en canvi, una frase desafortunada: “sembla que el políticament correcte és donar suport al Gremi de Llibreters.” Bé, no sé si és important que una cosa sigui políticament correcta o no, però amagar que el consens al voltant del preu únic del llibre compta també amb el suport del Gremi d’Editors és fugir d’estudi. Afirmar que una cosa és políticament correcta per desqualificar-la s’ha convertit ja en un tòpic gastat que només fan servir els aspirants més mandrosos a enfant terrible. Si a Eduard Voltas li interessés de debò abordar la qüestió del preu fix, hauria de començar per demanar-se com és que les editorials hi estan a favor, i es trobaria amb tot de respostes possibles; la més important: que així es garanteix la supervivència d’una xarxa de llibreries prou gran per alleujar les imposicions dels hipermercats de l’oci. Qualsevol lector sap que hi ha més diversitat d’editorials en una llibreria independent que a la secció de llibres d’un hipermercat.

L’article d’Eduard Voltas va ple de maniobres que volen guanyar-se l’adhesió del lector amb guspires efímeres d’aquesta mena. Afirma, també, que els llibreters “relacionen directament la crisi de les llibreries a Catalunya amb l'agressiva expansió dels establiments Abacus per tot el territori.” Suposo que aquí “agressiva expansió” s’ha de llegir com a cosa positiva, a la manera de l’executiu agressiu i altres expressions semblants; si no fos així, la contradicció delataria la inconsistència de les seves reflexions. I bé, no es pot negar que l’agressiva expansió és un factor directe a molts llocs —i segurament el més important per a les llibreries que ja han hagut de tancar gràcies als nous veïns—, però també sabem que no és l’únic, cal ser molt neci per fer d’Abacus la culpable de tots els mals. Malgrat això, Eduard Voltas opta per refugiar-se a la boira quan intenta parlar d’altres factors:

Les petites llibreries independents estan en crisi a tot el món occidental. Ho estan a Estats Units, on el preu del llibre està liberalitzat, i ho estan també a França, on regeix el preu fix. I a Itàlia, i a Espanya, i a Alemanya, i a Anglaterra. Són països on no existeix res de semblant a Abacus cooperativa, i les llibreries independents tanquen igualment en benefici de les grans cadenes.



La realitat és que barrejar les coses no ajuda a comprendre-les. Cal distingir necessàriament entre bibliosistemes diferents si es vol parlar de crisi en el sector del llibre. Només cal passejar per París i per Londres per comprovar que a Londres no hi ha, ni de bon tros, ni la mateixa quantitat ni la mateixa diversitat de llibreries que a París. Si tanquen llibreries a banda i banda del Canal de la Mànega no és en la mateixa proporció i sí, almenys, per un motiu diferent. A l’especulació immobiliària que podem trobar a Barcelona o a París o a Londres —sempre serà més rendible obrir una botiga de roba que una llibreria al centre de qualsevol ciutat— cal sumar, a més a més, que a Londres no hi ha preu únic: una llibreria independent no pot competir amb els hipermercats de l’oci perquè les diferències de preu poden arribar fins al 30% en el mateix títol. Això vol dir, doncs, menys llibreries i menys oportunitats perquè una editorial mitjana o petita pugui donar a conèixer les seves novetats. És cert que l’expansió tecnològica entre la població està canviant els hàbits de lectura tradicionals, però sense preu únic les llibreries no poden ni tan sols plantejar-se l’adequació als nous temps, perquè tanquen.

Per tal guanyar-se el cor dels catalans Eduard Voltas afirma que Abacus és “l'única cadena de distribució de llibres del nostre país que prioritza la llengua catalana en la seva política de vendes”. Si tenim en compte que les vendes d’Abacus es concentren en el llibre destinat als nois i noies que van a escola o a l’ensenyament mitjà —només cal observar la disposició de les diferents seccions—, no és que afavoreixi la llengua catalana: és que afavoreix la mena de llibres que els seus clients demanen. De fet, l’única objecció d’Abacus, segons la seva interpretació, a la Llei del Llibre és que permet el preu lliure del llibre de text, perquè toca directament els seus interessos. Afavorir l’edició en català és destacar i mantenir llibres en català encara que la rotació sigui inferior a la dels llibres en espanyol, i això no és exclusiu de ningú: es troba pertot. Si les llibreries independents només tinguéssim en compte la demanda, la presència del català seria molt menor. I sí, Abacus és una cadena.

Al final de l’article, Eduard Voltas ens fa el favor de donar consells a les llibreries i a Abacus, per fer veure que practica l’equidistància i ens vol bé a tothom. El consell més bonic, adreçat només als llibreters, és que ens dediquem "a fer els deures mirant el que passa al món”. Però no té en compte la cosa fonamental. Imaginem una llibreria, La Independent Catalana per exemple, que sigui moderna, que estigui al dia en qüestions tecnològiques, que prioritzi la llengua catalana i que compti amb un bon equip de llibreters. Imaginem que ben a prop obre un establiment d’Abacus de qualitat similar i amb un equip de llibreters igualment bo. El resultat és que La Independent Catalana tanca. Però és que si la hipotètica Abacus fos mediocre, la Independent Catalana tancaria també. Els consells d’Eduard Voltas no serveixen de res perquè no afronten el nus de la qüestió: que si Abacus creix és perquè aprofita un nyap legal, un avantatge que és fruit de la incompetència dels polítics per resoldre’l. La qüestió de la qualitat en aquest assumpte és secundària, seria absurd dubtar de la feina dels llibreters d’Abacus: el fet diferencial de la cooperativa no és la qualitat sinó el preu que ofereix. De fet, el descompte que aplica als llibres és superior al descompte que aplica a altres productes que tenen un marge comercial més gran: fan servir, doncs, els llibres com a reclam per vendre altres coses. I això és un obstacle perquè Abacus es converteixi en una FNAC catalana, com sembla proposar Eduard Voltas. Amb l’aplicació de la llei Lang a França, l’FNAC va haver de renunciar a l’aplicació de fins al 20% de descompte en els llibres... l’any 1981. És a dir: fa vint-i-sis anys que l’FNAC aplica només el descompte màxim permès per la llei, el 5%. I em sembla que ha crescut força des de llavors. Ara, a més a més, l’FNAC de França només permet el descompte als qui tinguin la targeta de client. Fa molt de temps que els llibreters ens dediquem a mirar "el que passa al món”.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

No entenc massa tota la història legal, ni el perquè de les diferències de preu que pot oferir Abacus comparades amb altres establiments. El fet és que Abacus va néixer fa molts ays com a cooperativa de servei a mestres i ha evolucionat vers el que és ara, una cadena més, on hi pot anar tothom. El tracte personal, en general, no és massa bo, però té el nom fet, i sembla que comprar allà encara comporta un estrany prestigi. Jo ja fa temps que hi vaig poc, malgrat els descomptes, a no ser per coses puntuals o per material escolar. Malauradament les petites papereries-llibreries de barri on encarregaves llibres, joguines i materials, han anat desapareixent. Els han fet molt mal Abacus i la venda de llibres a les escoles, a més de moltes altres i complexes circumstàncies socials. De fet, el mateix ha passat amb les petites botigues de confecció on hi havia de tot i, sinó, t'ho portaven.

Anònim ha dit...

COMUNICADO de la SALA LA PALOMA y su plantilla de TRABAJADORES



Barcelona, martes 2 de enero de 2007-20.30h.

La sala de baile La Paloma y su plantilla de casi 100 trabajadores permanecen a la espera de una cita solicitada al Sr. Carles Martí, regidor del distrito de Ciutat Vella. A sus declaraciones de esta mañana en las que “confía en que La Paloma vuelva a reabrir las puertas en tres o cuatro meses” los trabajadores y la empresa solicitan un compromiso oficial en firme mediante el cual garantice la agilidad de los trámites, a fin de no perder los puestos de trabajo de la plantilla. Asimismo La Paloma y su equipo confían en que el diálogo con el Ayuntamiento se mantenga de manera directa y no en forma de declaraciones públicas a la prensa.



La Paloma insiste en la nulidad de cualquier prueba presentada por el Ayuntamiento y reafirma su denuncia de que las mediciones realizadas por el Consistorio (única prueba de la que se tiene constancia), no se hicieron de manera regular, es decir, no ciñéndose a la normativa y que fueron efectuados por una empresa y aparatos de medición no homologados por la Generalitat de Catalunya.



Por otra parte, informamos de que en la tarde de ayer lunes 1 de enero de 2007, la plantilla de La Paloma se reunió en asamblea a fin de solicitar a la empresa que no cierre la sala, hecho que supondría perder sus puestos de trabajo. El equipo de la sala La Paloma aprovecha para agradecer el apoyo mostrado durante la manifestación de ayer lunes 1 de enero.



Por último, La Paloma y sus trabajadores aprovechan para mostrar su apoyo a los trabajadores del programa de Barcelona Televisió “Saló de Lectura”, programa que, según su director Emili Manzano, ha sido retirado de la parrilla del canal municipal por “realizar unas observaciones sobre el modelo de ciudad hacia el que nuestras autoridades municipales parecen que quieren conducir Barcelona”.

El llegidor pecador ha dit...

Li ha sortit un escrit rodó, enhorabona Sr. Llibreter.

El que defensa el Sr. Eduard Voltas és la continuació d´un sistema tremendament injust. A més a més els seus arguments, com vostè indica, fan figa per tot arreu.

Això és el mateix que si en un partit, posem per cas, de futbol, a un dels equips el deixen jugar tocant la pilota amb les mans i a l´altre li prohibeixen. És el mateix. Dins el propi terreny de joc un equip juga amb unes regles que l´altre no pot fer servir.

El Sr. Voltas es queixa de que els llibreters no disposen d´un programa informàtic "per conèixer amb total certitud i al minut les llistes de més venuts"; Doncs ara mateix, això no ho pot fer Abacus amb la seva pròpia xarxa de botigues. Això sí que és greu. Llest, que sou un llest.

Gran part de les vendes del llibre en català als Abacus es limiten al llibre escolar recomanat, amb la resta de fons tenen un espai similar al que hi dediquen la resta de llibreries catalanes.

Si Abacus deixés de fer aquest descompte abussiu salvaríem a les petites i mitjanes llibreries del possible tancament a mitjà termini i la cooperativa podría anar fent el seu camí sense gaires problemes (sense fer aquests descomptes s´està expansionant per Espanya).

Anem arreglats amb aquesta mirada escarransida del nou Secretari de Cultura.

P.D.: Per cert, "Se equivocó la paloma. Se equivocaba."

Anònim ha dit...

Però sembla que això del preu fix del llibre és molt relatiu, doncs per exemple, a mi (que no sóc ningú), a Laie em fan un 5% de rebaixa. I tot i que tinc una Abacus a dos minuts de casa, i una Fnac a menys de deu, continuo anant a Laie, i no pas pel 5%.

Anònim ha dit...

Mai m'ha agradat l'Abacus. El trobo un lloc aburrit, de burgès que va pudor a alcanfor i a tancat...
Salutacions, Llibreter!

Anònim ha dit...

Hola, Llibreter¡ No te pierdas la reseña en el magazine litteraire de enero , realizada por Pierre Lepape, del nuevo libro de Bayard en editorial Minuit, "Cómo hablar de libros que uno no ha leido".
distinti saluti.
He dicho la reseña, el libro obviamente estamos autorizados, again, a no leerlo.

Enric Xicoy i Comas ha dit...

És realment una bona reflexió sobre el món del llibreter a partir d'un article que alguns també hi hem reflexionat des d'altres punts de vista: De Llibres

Anònim ha dit...

I love you

Un fan

el llibreter ha dit...

L’article d’Eduard Voltas vol justificar que des del govern no es faci res per resoldre el conflicte. Aquesta equidistància que vol semblar una posició equilibrada, una manera de no prendre partit, en realitat és fugir d’estudi i no afrontar que hi ha un problema a partir de la contradicció entre dues lleis i que es tracta d’un problema que han de resoldre els polítics. L’aplicació de la nova Llei del llibre l’hauria de resoldre, però si Abacus s’empesca una esquerda legal per mantenir el seu privilegi, res no em garanteix que altres cadenes comercials no vulguin també trobar altres esquerdes per aprofitar-se’n. I adéu preu fix.

Gràcies, anònim de les 9:49 h. per avisar-me de la ressenya de Pierre Lepape. M’ha semblat molt divertida, tot i que lògicament no l’he llegida...

Guardo l’enllaç, Enric, a favorits per quan torni a tocar el tema. M’ha agradat molt el teu apunt perquè no et fa por tocar qüestions certament complexes.

Salutacions cordials

Marc Arza ha dit...

No ens hauríen de passar per alt els benefícis d'una bona distribució de comerç electrònic per al llibre i la música en català.

Sobre això: http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/01/e-dicii-vendes.html