dissabte, de setembre 17, 2011

La Setmana del Llibre en Català

. dissabte, de setembre 17, 2011


Malgrat que la crisi ha empès moltes editorials a avançar les novetats de tardor i crear, així, un miratge de rentrée a la francesa, el setembre és el mes de la tornada a l’escola, de l’estalvi després de les vacances, i no estic segur que sigui la millor època per celebrar La Setmana del Llibre en Català, tot i que el Parc de la Ciutadella rep una afluència extraordinària de persones durant un parell de dies, amb motiu de la Diada Nacional. 

El millor reclam de l’edició d’enguany és una nova reinvenció de l’esdeveniment. Una Ciutat de la Lectura feta amb parades de fusta noves de trinca, gestionada per llibreries, editorials i entitats, amb activitats per a tota mena de lectors de totes les edats, i que s’adiu més amb el nou entorn que l’envelat tradicional, el qual semblava una condició irrenunciable dels organitzadors. El preu que s’ha pagat és molt alt: el llibre més antic, els títols que malgrat tot encara perduren als catàlegs de les editorials, i que era el tret que més em seduïa, no gaudeix del protagonisme que distingia La Setmana d’altres celebracions. A més a més, la recta final coincideix aquest cap de setmana amb la inauguració de la Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern. Com a contrapartida, els participants, tant si hi tenen una parada com si organitzen alguna activitat, s’han implicat molt en la difusió de La Setmana: cal esperar a les xifres oficials de visitants, però sospito que deuen haver augmentat força. 

Tot plegat té l’aire d’un naixement. Com si la nova Setmana del Llibre en Català fos un nadó que aviat veurem créixer amb més llibreries, més editorials i més entitats relacionades amb el món del llibre i de la lectura i que hi huarà més presència d’arreu de les terres de parla catalana i Barcelona exercirà de capital de la llengua, sense complexos, vist que hi ha qui no n’ha tingut mai a l’hora de capgirar conflictes i presentar els agressors com a víctimes.    

17 comentaris:

Rita ha dit...

Vaig ser-hi dimecres i em va agradar com a muntatge, l'estètica, i per passejar-hi, però a l'hora no m'hi vaig trobar gens bé per mirar i remenar. Les parades petites fan que et sentis observat pel que ven esperant que compris, sembla que et doni pressa, diguem-ne, i això és el que no em va agradar.

La gran carpa antiga, on ningú et deia res, a mi em donava més llibertat per anar mirant sense presses i et puc assegurar que sempre n'acabava comprant, mentre que enguany no n'he comprat cap de llibre allà.

D'altra banda, totes tenien el mateix: les novetats i pràcticament res més.

És estrany en mi que vagi a una llibreria o a una fira i no compri res i aquest any m'ha passat a la Ciutadella.

el llibreter ha dit...

En el meu cas, anava a la caça de tìtols oblidats o que em pensava que ja estaven exhaurits, per anotar-los i demanar-los després per a la llibreria.

Enguany, tinc la sensació que es tracta de fer rodar aquest nou model. De fet, l'anterior equip de l'Ajuntament ja hi estava treballant fa un any i mig; suposo que no van tenir temps de dur-lo a terme a l'edició anterior.

Per això intueixo que es faran correccions i, espero, ampliacions que donin compte de l'autèntica riquesa editorial en català.

Salutacions cordials.

Júlia ha dit...

Pel meu gust, des que va marxar de les Drassanes ha anat empitjorant, un dels seus al·licients, pel meu gust, era el que comentes, els fons 'perduts', i també la classificació seriosa, ordre alfabètic, gènere. I les perles comarcals,sovint poc conegudes. Ara és una botiga més. Són els temps, o jo que em faig gran i enyoro d'altres tendències culturals.

Júlia ha dit...

i el que diu Rita, novetats i poca cosa més... i molts contes també 'nous' o 'refregits', és nota que hi ha hagut un increment de natalitat, els pares novells són bons clients incondicionals.

miquel ha dit...

Penso igual que la Rita i que la Júlia. I jo també vaig acabar, per primera vegada, sense endur-me cap llibre. Bé, ja anirem veient com evoluciona.

Rodolfo del Hoyo Alfaro ha dit...

Jo penso igual que la Rita i que la Júlia. Vaig tenir la mateixa experiència que elles i tampoc no vaig comprar per primer cop. A més, vaig anar a veure l'acte d'en Jaume Cabré i resulta que a la mateixa hora havia també un acte amb en Jordi Coca, ho vaig trobar una falta de respecte per els escriptors. No es poden posar dos autors de primera fila a la mateixa hora a 50 m. de distància un de l'altra.

el llibreter ha dit...

Efectivament, Júlia: a La Setmana li falta alguna cosa —a banda de les activitats, és clar— que reclami l'atenció dels lectors habituals; que trobin llibres que no se solen trobar a les seves llibreries habituals, per exemple.

Aquesta edició pot ser un bon punt de partida, Pere, si és que no es vol altra cosa que imitar simplement altres fires a l'aire lliure que solen fer-se per primavera.

Quna ràbia, Rodolfo, que no vaig poder escoltar Jordi Coca, futur premi Nobel ;-)

Salutacions cordials.

El llegidor pecador ha dit...

M'afegeixo a la Júlia i la Rita, has de poder mirar i remenar amb comoditat; com diu el Pere, ja anirem veient com devoluciona.

I és que no pot ser que la majoria de casetes anéssin "en exclusiva" amb un grup editorial o distribuïdor. Costava moltíssim col·locar fons de petites editorials i moltes s'han quedat sense poder ser-hi. Lleig.

I parlant de lletjors, es poden fer coses molt més maques amb la fusta i el reciclatge, l'aspecte d'aquestes casetes et feien venir ganes de rebatejar la Ciutat de la Lectura com les Faveles de la Lectura.

L'artista abans conegut com Subal Quinina ha dit...

Sento discrepar: la paradeta de Laertes tenia llibres dels anys 80, dels 90 i tota la col.lecció Arcà. El mateix es pot dir de la paradeta del club editor i 1984.

L'artista abans conegut com Subal Quinina ha dit...

I també: les parades de Laie i Central teníen llibres d'una editorial tan petita com labreu...

Júlia ha dit...

Quinina, alguna cosa hi havia, però res a veure amb l'època de les Drassanes, potser és que jo ja sóc més antiga que els 80...

Júlia ha dit...

I, per descomptat, el fet d'estar per editorials o llibreries trenca l'ordre anterior on els autors es trobaven per ordre alfabètic i podies trobar coses 'ocultes' de gent molt poc mediàtica. O les publicacions d'ajuntaments, barris, comarques...

L'artista abans conegut com Subal Quinina ha dit...

júlia, recordo les Drassanes, per descomptat. Hi anava de petit i en conservo records meravellosos. Però a Drassanes van començar a demanar molts diners per establir-hi la Setmana. Per tant, adéu Drassanes. Al passeig de Gràcia les botigues pijes s'horroritzaven de tenir cultura davant de les portes dels seus negocis pijos.

Si no trobeu llibres de fons de les grans editorials catalanes és perquè no existeixen llibres de fons de les grans editorials catalanes.

Els anys en que es col·locaven els llibres per temàtiques i autors representaven molta feina pels llibreters i distribuidors, i la desaparició d'Arc de Berà, que en aquest aspecte feien una feina propera al voluntariat, explica en bona mesura que ara no es trobin els llibres tal i com tu desitges, Júlia.

Salut.

L'artista abans conegut com Subal Quinina ha dit...

(propera al voluntariat però s'endonsaven el 60% del PVP del llibre, clar)

Júlia ha dit...

Quinina, tot això ja m'ho imagino, què hi farem, ja sabem com van les coses, el tema de l'Arc de Berà, Ona i la resta, lamentable. De vegades el que em sorprèn és que alguna cosa encara funcioni, però no puc evitar queixar-me quan es perden llençols a cada bugada.

L'artista abans conegut com Subal Quinina ha dit...

Queixar-se és un vici que comparteixo, Júlia, però no deixa de saber greu que no es valorin tal i com es mereixen les editorials que sí que aporten el seu fons a una cosa com la Setmana.

el llibreter ha dit...

Júlia, Artista, Llegidor Devolucionat: perdoneu aquests dies de desconnexió.

Si vaig a una fira és perquè vull descobrir coses, necessito descobrir coses. És una aspiració egoista, cert. Si ja conec gairebé tot el que hi ha, només m'interessa si aconsegueix crear l'atenció sobre algun tema que em preocupi. I el tema de la lectura en català m'amoïna, és clar. I no estic segur que una Setmana que cada cop representa menys la bibliodiversitat del bibliosistema català contribueixi gaire a resoldre'l. Cada any he publicat un comentari sobre la Setmana i cada any les respostes anaven en la mateixa línia. Hi ha excepcions lloables, sempre, però el nombre de títols, d'editorials i de terres de parla catalana minva. No sé si restar visibilitat al llibre en català és una bona tàctica.

Si aquesta nova Setmana és el punt de partida per aspirar a coses més ambicioses, bé. Si no, ja veurem.

Salutacions cordials.