dilluns, de juliol 04, 2011

El llibre que tothom que mantingui un blog hauria de llegir almenys una vegada en la vida

. dilluns, de juliol 04, 2011

Fa poc que s’ha reeditat Ortotipografia: Manual de l’autor, l’editor i el dissenyador gràfic de Josep M. Pujol i Joan Solà a un preu molt assequible, si tenim en compte el gran profit que se’n pot treure. Tot i que està pensat per a la impremta i, més concretament per a l’edició de llibres, està ple d’indicacions molt útils a l’hora de resoldre dubtes que es puguin presentar en la publicació —i per tant en l’autoedició— de blogs. Encara que la primera edició és del 1995, l’objectiu dels autors es manté vigent:
Amb l’adveniment de l’autoedició, el pas intermedi de transvasar el text des del paper a la tipografia ha desaparegut, i de cop l’autor s’ha trobat exercint inopinadament la feina artesanal dels antics caixistes i linotipistes. Paradoxalment, la tecnologia, que l’havia foragitat del taller de Gutenberg, l’ha tornat a incorporar, a través de la pantalla de l’ordinador i sense demanar-li permís, a món d’aquesta autèntica artesania industrial que continuen sent, malgrat tot, les arts gràfiques.

Els blogs ofereixen més limitacions que qualsevol programa d’edició de textos, però també tenen particularitats ortotipogràfiques que no estan recollides en aquest manual. Entre una cosa i l’altra, hi ha 430 pàgines que condensen segles d’una tradició que aspira a passar desapercebuda:
I parlant de la tradició, algun lector potser trobarà que en aquest llibre li concedim un pes massa considerable. Ningú no se n’ha de sorprendre, ans al contrari: això és positiu (i en gran mesura inevitable) si tenim en compte que estem parlant de tipografia del llibre, és a dir, de tipografia que ha de vehicular un missatge generalment llarg i complex, que exigeix un esforç de lectura important i continuat, i que per tant ha d’esborrar-se davant dels ulls del lector com els bons majordoms saben esborrar-se de la vista del senyor. Doncs bé: només la tradició és capaç de convertir en transparent la lletra impresa, com ens torna invisibles els objectes quotidians que hem d’utilitzar sense haver de saber que ho fem. En el món del llibre, l tradició no és un pes mort ni un pretext per al plagi sinó un element funcional.

Aquesta invisibilitat de l’ortotipografia, que dóna tot el protagonisme a la fluïdesa del text, és pertinent també en els blogs. Malgrat que els textos siguin generalment breus, el cas és que se sol seguir diversos blogs —visitant-los, és clar, però també a través de la sindicació— i que aquesta lectura es combina amb la d’altres publicacions digitals. Per aquesta raó, un mínim consens i bon gust en l'edició afavoreix l’accés al text —l’atenció— i disminueix les distraccions.

Precisament la invisibilitat de les convencions fa que la lectura d’aquest llibre sigui molt gratificant: de l’ús dels guions i guionets a la manera de citar un text o una font bibliogràfica, hi ha tot de detalls que constantment passen desapercebuts davant dels nostres ulls i que els autors analitzen amb un rigor i amb un sentit de l’humor que llimen l’aspror que podríem esperar en un manual, i que converteixen aquesta obra en una mena d’enciclopèdia de lectura amena i profitosa. Un ideal assolit.

7 comentaris:

Jesús ha dit...

Hola, Llibreter: Moltes gràcies per l'avís de la reedició. Podries indicar on ha eixit? Uns pocs gugleigs no en trauen l'aigua clara, de moment. Moltes gràcies de bestreta per l'ajuda.

Salvador Macip ha dit...

Tens tota la raó recomanant-lo. Me l'apunto.

el llibreter ha dit...

Perdona, Jesús: acabo d'afegir l'enllaç cap a l'editorial. És veritat que a Google surt sobretot l'edició anterior.

També m'obligarà tenir més cura, Salvador: és una recomació proactiva!

Salutacions cordials.

viu i llegeix ha dit...

anotada la recomanació, surto corrents a buscar-lo

Anònim ha dit...

Aquest i el de Martínez de Sousa pel castellà, són els que faig servir de sempre.

De tota manera, aviso: el llibre d'en Pujol no és fàcil. Cal tenir una mica de criteri. Les normes ortotipogràfiques no estan fixades del tot i hi ha diverses solucions, moltes d'elles vàlides. Pujol les recull i dóna la seva opinió (a vegades amb un toc d'humor). Això vol dir que no sempre es troba amb prou rapidesa la solució adequada als nostres interessos.

Si es vol fer servir amb criteri, recomano fer abans una lectura completa del llibre.

el llibreter ha dit...

Espero que t'agradi, Viu i Llegeix!

Moltes gràcies per la teva precisió, Enric. De fet, des de l'amateurisme, recomano precisament la lectura del llibre per prendre consciència que amb això dels blogs —que són autoedició— és molt important la transparència, evitar les interferències en la lectura provocades per les vacil·lacions en determinats usos. Quan llegim un llibre hi ha tot de detalls que passen desapercebuts perquè justament la seva funció és que no es notin, i el llibre de Pujol i Solà mostra molt bé aquests detalls. La delicadesa a l'hora de defensar el signe inicial d'interrogació, per exemple, també mostra un altre encert: que no és un simple recull de receptes, sinó que convida a reflexionar sobre la pràctica d'escriure i publicar. I que consti que sóc conscient de les meves vacil·lacions en coses com l'ús de cometes, guions i altres signes de puntuació.

Salutacions cordials.

Montse ha dit...

Moltes gràcies per aquesta recomanació. Me'l compraré!