dimecres, d’agost 08, 2007

Troballes llibròfagues

. dimecres, d’agost 08, 2007

Manllevo el títol de flaneuse a propòsit d'un apunt d'Albert Forns a Llibròfags que m'ha incitat a temptejar el microrelat de prestatge:





Una solitud massa sorollosa esperant els bàrbars just abans de la guerra amb els esquimals. S'alcen veus del soterrani més enllà de la raó; no pots no sentir-ho mentre agonitzo escorxat viu sota la pols.

25 comentaris:

subal ha dit...

ai, senyor llibreter, quina collonada més divertida!

S'ha de tenir una gràcia que jo no tinc, per fer això... no sé on fotre el 2666.

subal ha dit...

per cert, aquest Daniel Alarcón de l'apunt anterior és molt potent, a la llum del relat del Granta, que recomano a propis i estranys.

el llibreter ha dit...

Estava d'allò content perquè havia endreçat una mica els llibres i pots imaginar-te com m'ha quedat la biblioteca després d'això.

Una proposta:
El secret de Christine Falls: 2666 certituds immediates.

Sobre Daniel Alarcón, gràcies pel consell. La intuïció necessita aliats!

Salutacions cordials

subal ha dit...

Ah, doncs miri, me'l compraré, aquest de la sra Falls. Ara per ara, frueixo de la lectura de Cheever, que finalment, després de molt de temps, ha caigut a les meves mans...

salutacions per a vostè també.

Tirant al cap ha dit...

Fabul�s poema visual, senyor Llibreter. Provaria de fer-ne un per� a banda de no tenir la gr�cia necess�ria (amb aix� sembla que coincidisc amb l'amic Subal) em trobe com aquell qui diu desnonat, immers de ple en l'infern d'una mudan�a, amb tots els llibres (excepte els pendents, que en s�n molts i he pogut salvar d'aquesta peculiar "crema") en caixes. Encara gr�cies, perqu� hauria pogut perpetrar qualsevol cosa...
Ah! I gr�cies tamb� per estar de gu�rdia aquest estiu. Els seus apunts sobre la distribuci� s�n realment aclaridors i, si m'ho permet, molt did�ctics. Jo els els he reenviat al director comercial de l'editorial...

Mandarina mecànica ha dit...

Avui Guillamon desqualifica Francesc Serés amb l'argument de la manca de contrast dels lectors. Sort en té ell (Guillamon) que els seus judicis plens de prejudicis (Zavala???) normalment no els contrasta ningú amb l'experiència de llegir

Quimet ha dit...

molt bo, senyor llibreter. Com que sé que vosté admira el J Coca li diré que quan acabi la reelectura dels relats del Cortázar que estic fent, començaré amb "sota la pols"

ea! ha dit...

quina bona pila!

el llibreter ha dit...

El llibre de la Falls també espera de fa dies el seu torn, senyor Subal. A veure si sóc capaç d’atendre les lectures que m’he reservat especialment per a les vacances.

Precisament el “microrelat de prestatge” em va servir per distreure’m en plena feina de fer lloc als prestatges, després de ficar en capses tot de llibres de narrativa que per motius diferents no em cal tenir gaire a l’abast. Quan em vaig adonar que realment necessitava espai per als llibres de poesia i assaig em vaig consolar amb aquest entreteniment. Sobre la distribució, sospito que tots aquests canvis beneficien força la teva editorial. I encara una coseta més: Ítaca ha fet curt amb el Banville i, malgrat que vam fer la comanda de novetat amb antelació, hem estat molt de temps sense exemplars de la traducció espanyola. Celebro que t’hagin agradat els apunts.

L’article del Guillamon és mooooolt divertit: dedicar la meitat d’una crítica d’un llibre per desqualificar un autor que no hi té res a veure és una maniobra de parvulari.

Sota la pols és teca de la bona, Quimet. ¿Algú sap si existeix cap iniciativa per demanar el Nobel per a Jordi Coca? M’hi apunto!

Doncs la pila de llibres pendents de llegir és realment monstruosa, Ester.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

M'encanta el mos que diu: "més enllà de la raó, no pots no sentir-ho"... m'encanta, sr. llibreter.
ahir a la nit vaig sentir que les vostres paraules atravessaven el meu cos... és llavors quan ho vaig veure clar: la poesia és el meu destí. M'hi vull dedicar.
Un habitual de vacances i des d'un ordinador de lloguer.

Gücklich ha dit...

Moooooolt bo!!!

Mandarina mecànica ha dit...

D'altra banda, el crític guillamon ni tan sols encerta el llibre al que creu referir-se: el premi Nacional de literatura li han donat a Francesc Serés per un recull de relats que va publicar l'any passat, no per un conjunt de "falsos reportajes" (?) que ha publicat enguany. Gairebé està a l'altura de la cadaga de lalzamora a l'Avui, que confonia Olot amb Vic com a "ciutat dels sants"...La revista Cultura en bones mans, i el suplement Cultura/s igual

frigodit ha dit...

Enric Casasses té un poema tot fet amb títols de novel·les de Pedrolo.

La mandarina s'ha trabucat: parla de la "cadaga" de lalzamora, i segur que volia dir "la cagada de l'alzamora"...tant la cosa aquesta com la cosa aquella dels poemes fets de títols segur que tenen algun nom a Verbàlia

artur ha dit...

Sr llibreter, a veure si pot ajudar-me. fa setmanes que busco exemplars de llibre de Ramiro Pinilla una mic antics i el resultat ha estat desastrós.
cap distribuïdora té títols que, per exemple han guanyat el Nadal ("las ciegas hormigas") o finalista del Planeta ("Seno"), si bé és veritat que ja fa un munt d'anys.

Però és que . dels més recents, tampoc rien de rien ("quince años" 1990, "huesos " 1997).
Sabria ir-me'n alguna cosa.
Merci de bestreta.

Quimet ha dit...

Amic Artur, no cal anar tant lluny, tens LA HIGUERA, novetat editorial de no fa pas gaire, l'últim cop que vaig anar a la llibreria encara hi havia exemplars.
Posats a demanar ajuda al sr llibreter, ha parlat vosté alguna vegada de César Aira, pot recomanar algun títol en concret???

Miquel (València) ha dit...

De César Aira jo vaig llegir váramo i em va agradar bastant.
He llegit unes declaracions de J F Mira a premsa on , entre altres "perletes" diu que "els valencians no tenien consciència de parlar res que s'asemblés al català" (es refereix a quan ell era un xiquet/nen) i , senzillament, sent vergonya d'aquest personatge que és catedràtic d'universitat i que, si no vaig errat, representarà la cultura catalana a Frankfurt. I em pregute, a què collons hi va si allò que escriuno és català?
Ah, clar, que hi ha diners pel mig.
Quina vergonya, així ens van les coses per València. Sense comentaris.

el llibreter ha dit...

Em sap grau, Artur, però diria que estan exhaurits. Quince años sembla autoedició, la darrerera edició de Las ciegas hormigas sembla un edició de quiosc de l'any 1999, etc. Només hi ha disponibles els llibres que ha publicat a Tusquets, tal com diu Quimet. A Iberlibro pots trobar la major part dels títols que esmentes de segona mà.

César Aira? Bé, jo sempre recomano Cómo me hice monja que a l'edició de Mondadori conté tres novel·letes que em semblem sensacionals. Fragmentos de un diario en los Alpes és brutal. I de les més recents, Parménides, sens dubte. Les dues novel·les que em van descobrir César Aira van ser, per aquest ordre, Varamo —la que esmenta Miquel— i El mago. Però Una novela china, Ema la cautiva i Canto castrato també estan molt bé.

Sobre les declacions de Mira, diria que descontextualitzes, Miquel. Mira es refeeix a la percepció popular de la llengua, de les persones que havien rebut una educació —si és que n'havien rebut cap— on la llengua era l'espanyol i allò que parlaven a casa era una cosa local sense importància. Que malgrat la desinformació i el menfotisme —principals armes del secessionisme— la unitat de la llengua hagi triomfat als llocs on sí s'hi reflexiona —universitat, associacions de pares i mares d'alumnes, editiorials, associacions culturals, etc.— el Mira ho troba una victòria.

Salutacions cordials

Artur ha dit...

merci company Quimet, va ser aquí, precisament, a "la higuera" on vaig descobrir R Pinilla. Vaig veure que havia publicat una trilogia i he llegit el primer ("la tierra convulsa"), però aquella intuïció que tu tant has posat de moda em va suggerir que els altres dos sevien ser una mica "más de lo mismo" i, com que són densos (800 pàgines) vaig pensar recórrer a obres anteriors i, em va sobtar molt no poder comprar res.

Desconeixia aquesta pàgina per comprar llibres de 2a mà, snyr llibreter, moltes gràcies.
No només és un plaer llegir-lo, sinó que és una delícia la seua generoitat.
Fins aviat.

Prenc nota dels consells (C Aira)

Miquel (València) ha dit...

Gràcies per la puntualització al voltant de les manifestacions de Mira, llibreter, però tot i així t'he de dir que se n'ha armat una de grossa!! Si entreu al blog de Toni Cucarella ho podreu seguir.

Lolita ha dit...

Quin és aquest llibre de la guerra amb els esquimals, del Salinger? En teniu més dades?

Gràcies!

el llibreter ha dit...

Tot just acabo d'arribar d'una setmana de desconnexió total a Berlin.

Demà entraré a can Cucarella, Miquel, a veure el què.

Lolita: l'única dada és recomanar-te que te'l llegeixis. La traducció és de Quim Monzó, un molt bon deixeble de Salinger.L'únic problema és que incomprensiblement està descatalogat, així que hauràs d'anar-lo a trobar a la biblioteca o de segona mà.

Lolita ha dit...

Ei, merci. Però quin llibre és? Tens el títol en anglès? No el coneixia... Any d'edició Veig que és d'Empúries, no?

el llibreter ha dit...

Lapsus postvacacional imperdonable, Lolita. Just abans de la guerra amb els esquimals és la primera edició (1986) en català de Nine Stories, que a partir de 1991 va canviar el títol per Nou contes i que SÍ es troba disponible en butxaca. Just abans de la guerra amb els esquimals és el títol d'un dels nou contes.

Salutacions cordials.

Lolita ha dit...

Ah, merci.Doncs ja el tinc... m'havia emocionat pensant que havia descobert un llibre desconegut del Salinger... Quina llàstima! Com que el Salinger fa això de repetir personatges i títols.
En fi, moltes gràcies de totes maneres. Provaré de trobar aquesta traducció que em dius.
I felicitas pel poema llibròfag. És magnífic!

Artur ha dit...

Allò que la llarga convivència de molts anys no ha aconseguit- dsgadtar el meu matrimoni- ho estan aconseguint la magnífica literatura que decobreixo als blogs. Us aconsello que seguiu les recomanaciuons que fa l'Empar d'Alacant al blog de LA PANXA DEL BOU (narradors desconeguts de la "massa global" , però magnífics) i, de C Aira, snyr llibreter, no sé què dir-li!!!!!
"Como me hice monja" és immens!!!!
La part on el pare discuteix amb el venedor de gelats és magistral!!!
Continuaré amb aquest autor argentí. Una abraçada i merci, senyor llibreter!