dilluns, de gener 18, 2010

Slash: Paper under the Knife

Qui passi per Nova York abans del 4 d’abril tindrà l’oportunitat de visitar Slash: The Paper under the Knife al MAD, Museum of Arts and Design. El propòsit és destacar l’ús del paper com a “mitjà creatiu i font d’inspiració artística” i sembla ser que el resultat és espectacular. Malauradament, m’hauré d’acontentar amb el catàleg de l’exposició que, malgrat l’abundància d’il·lustracions, difícilment pot transmetre la percepció de determinades obres, instal·lacions que a les pàgines semblen poca cosa més artefactes bonics sense gaire ambició però que a la sala del museu podrien suscitar altres reaccions, qui sap si més profundes o complexes o interessants. David Revere McFadden, curador de l’exposició, ens explica el perquè de tot plegat en aquest vídeo:




Així, trobem alguns artistes que se situen més a prop d’una artesania sofisticada i d’altres que cerquen el risc artístic, si és que realment hi ha una frontera clara que delimiti aquestes disciplines. Perquè, quina perspectiva és la més adient per acostar-se a obres com Black Cloud, de Carlos Amorales?

Milers de papallones negres de paper disseminades per les parets d'una sala del MAD, via Halcyon Days


Black Cloud a la Sala Verónicas de Múrcia

A banda del desconcert sobre quina cosa sigui art, voldria destacar la secció dedicada al llibre: Shredding the Word: Books and Language, on trobem Brian Dettmer, de qui vaig penjar un vídeo a YouTube a propòsit de Fully Bookeddescatalogat, per cert. En aquesta secció hi ha propostes que també m’han atret, com les de Georgia Russell, Su Blackwell —que també apareix a Fully Booked— o Carole P. Kunstadt, que sap furgar en el neguit que provoca veure un llibre manipulat tot dessacralitzant-ne la idea amb l’ús d’un exemplar de 1844 de Parish Psalmody, un llibre de psalms concebut, doncs, per a la pràctica religiosa.


Però a les altres seccions de l’exposició també trobem artistes que han treballat en alguna ocasió amb la manipulació de llibres, com Olafur Eliasson amb l'inevitable Your House, Nina Katchadourian, Noriko Ambe i Doug Beube o que utilitzen altres formes de paper imprès, com Chris Kenny —mapes— o Dario Robleto —cartes i esqueles de soldats.

Slash: Paper under the Knife m’ha sorprès i desconcertat; és a dir: m'ha interessat molt. Fullejar el catàleg amunt i avall, cercar informació a internet i a la meva biblioteca, seleccionar els enllaços, les fotografies, el vídeo, etc. Un bon pretext per escriure un apunt.

6 comentaris:

  1. Un bon pretext per escriure un apunt i per fer-nos venir ganes d'anar a una exposició molt interessant però molt lluny. Llàstima!

    ResponElimina
  2. El catàleg, almenys, convida a anar més enllà de les pàgines i descobrir noms nous.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  3. Us deixo l'enllaç al tràiler d'un documental relacionat amb el tema. No sé si per aquí l'arribarem a veure. Mentrestant, buscaré el catàleg d'aquesta expo. Gràcies!

    ResponElimina
  4. Efectivament, ea!, gomet: oooooohhhhh! com si fos un castell de focs. Però i després, què? És art? És alguna cosa més? Què és l'art?

    Gràcies Sfer. L'origami s'està convertint en una plaga també! ;-)

    Salutacions cordials.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.