tag:blogger.com,1999:blog-10583059.post5113395548783172770..comments2023-09-16T17:53:03.130+02:00Comments on El Llibreter: Simulacre i castracióel llibreterhttp://www.blogger.com/profile/03603997258302280012noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-10583059.post-88884101915212239792007-03-15T09:51:00.000+01:002007-03-15T09:51:00.000+01:00Lògicament, el meu apunt no toca la complexa xarxa...Lògicament, el meu apunt no toca la complexa xarxa de variacions sobre el simulacre que trobem a <I>Canto castrato</I>; m'acontento —conscient de les meves limitacions— a explicar un sol fil. Una novel·la que és una autèntica meravella, cert. <BR/><BR/>Salutacionsa cordialsel llibreterhttps://www.blogger.com/profile/03603997258302280012noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-10583059.post-19350431800997301852007-03-15T02:40:00.000+01:002007-03-15T02:40:00.000+01:00Senyor Llibreter: Arribe fins a vosté a través de ...Senyor Llibreter: <BR/><BR/>Arribe fins a vosté a través de la segona rodalia. Circule pel cinturó de ronda de l'amic Subal i acabe al bell mig del 'coeur de banlieu': un 'bloc', un edifici --la llibreria-- que, en els temps que volen, no pot sinó ubicar-se als afores. Felicitats per tota la seua tasca; la real i la virtual. <BR/><BR/>El simulacre. Quina meravella. <BR/><BR/>Que en la hipertrofiada acumulació d'afaits que constitueix la faç del món actual, la incessant circulació de significants (de cantants pintats com una mona) no obeesca al contingut dels significats que vehiculen (a allò cantat), sinó que siga autònoma pel que fa a aquestos i tinga en si mateixa un valor independent de tot significat: el valor simbòlic generalitzat i desqualificat. Moganos per onsevulla, Moganos de mala mort, proliferació de maquillatge que tapa tota única veu. I a qui l'importa? L'espectacle ha de continuar. Quina meravella. <BR/><BR/>Que algú (una mentida: Micchino) òmpliga la mancança de sentit de la seua existència il·lusòria amb altra ficció, amb una impostura, amb un --oh, revelació-- Pseudomogano (doble mentida, falsia de la falsia, fonament de la vida). Quina meravella. <BR/><BR/>Que algú assassine una representació de la representació. Quina meravella. El crim perfecte d'un Donato que enfila un Micchino que no és Micchino sinó Mogano. L'assassinat de la ficció (Micchino) per tal d'ofrenar-nos només la seua còpia (el Pseudomicchino). El crim perfecte; no deixa rastre de la ficció, i, aital com esdevé en la ficció de telerealitat, ço és, davant dels ulls, els espectadors accedeixen a l'únic i absolut món de la re-representació. Quina meravella.<BR/><BR/>L'artefacte que ens ajuda amb la realitat. Quina meravella.<BR/><BR/>Aira i Baudrillard.Anonymousnoreply@blogger.com