tag:blogger.com,1999:blog-10583059.post111583076913550300..comments2023-09-16T17:53:03.130+02:00Comments on El Llibreter: Literaturael llibreterhttp://www.blogger.com/profile/03603997258302280012noreply@blogger.comBlogger11125tag:blogger.com,1999:blog-10583059.post-1163231385538508752006-11-11T08:49:00.000+01:002006-11-11T08:49:00.000+01:00Hi ha un llibre de Giorgio Agamben on parla de la ...Hi ha un llibre de Giorgio Agamben on parla de la impossibilitat de donar testimoni d'Auschwitz perquè l'únic testimoni vàlid seria el d'un <I>musulmann</I>, el títol és <I>Lo que queda de Auschwitz</I>. Així, només quedaria la literatura per donar testimoni de la impossibilitat del testimoni. No hi estic d'acord, però aquest plantejament està al darrere d'un film impressionant: <I>Shoah</I> de Claude Lanzmann; crec que els devedés estan disponibles encara i hi ha alguns llibres al voltant del film. Una refutació d'Agamben i Lanzmann la trobaràs en un capítol a <I>Els usos de la història</I> d'Enzo Traverso, autor també d'un gran llibre sobre la recepcció de la Xoà: <I>La historia desgarrada: Ensayo sobre Auschwitz y los intelectuales</I>. Imre Kertész es pot comprendre enmig d'aquesta discussió sobre la possibilitat o no de donar testimoni per part dels qui van sobreviure a l'extermini. És un tema molt dolorós, però val la pena dedicar-hi un esforç. <BR/><BR/>Salutacions cordials.el llibreterhttps://www.blogger.com/profile/03603997258302280012noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-10583059.post-1163199359762823602006-11-10T23:55:00.000+01:002006-11-10T23:55:00.000+01:00ostres!! justament he trobat el que estava buscant...ostres!! justament he trobat el que estava buscant..el tema és que no sé si ho arribaràs a llegir...<BR/>he de fer un treball sobre Sin destino i precisament volia tractar la qüestió de per què escull Kértesz un personatge de ficció per relatar el que troba oportú sobre l'Holocaust i no fa el no poc cultivat testimoni en primera persona?<BR/>...tant de bo ho llegeixis i em puguis dir alguna cosa! gràciesAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-10583059.post-1115923939636763222005-05-12T20:52:00.000+02:002005-05-12T20:52:00.000+02:00El que m' ha corprés d'Enric Marco és la desepe...El que m' ha corprés d'Enric Marco és la deseperada cursa per tots els mitjans de comunicació ,com un boxador amb el rostre inflat i mig grogui que no es tira a terra perque s' acabi el turment d'una vegada. Ell ha dit: "Podria haver desaparegut durant tres mesos i no hauria passat res...". Segur que la notícia ocuparia menys espai sense la seva presència, però em sembla que el personatge ha estat més fort i no ha deixat que marxés ben lluny.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-10583059.post-1115922266335929012005-05-12T20:24:00.000+02:002005-05-12T20:24:00.000+02:00Gran entrevista. Jo, quan em vaig acabar el llibre...Gran entrevista. Jo, quan em vaig acabar el llibre vaig notar alguna cosa que el distanciava del discurs que sempre havia sentit. Aquesta entrevista, sens dubte, m'ajuda a entendre més profunditat què vol dir Sin destino. És una resposta a la pregunta innocent que sovint em formulo; Com s'ho van deixar fer? En el llibre hi ha una imatge esfereidora; quan relata com fan cua ordenadament per entrar al camp de concentració.<BR/><BR/>Una nova gran lliçó, senyor llibreter.subalhttps://www.blogger.com/profile/11403487281116130027noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-10583059.post-1115911023828176992005-05-12T17:17:00.000+02:002005-05-12T17:17:00.000+02:00Perdó, sobra un "no".Perdó, sobra un "no".Pere Vhttps://www.blogger.com/profile/13059758057568800893noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-10583059.post-1115910922200425612005-05-12T17:15:00.000+02:002005-05-12T17:15:00.000+02:00Tant de bo l'afer d'en Marco no afecti a la gran t...Tant de bo l'afer d'en Marco no afecti a la gran tasca que fan per instituts i escoles l'Amical. Com bé dius, no sé quina part ni quantitat de culpa té l'Enric Marco, però crec que no entre tots hem de fer esforços per no perdre la memòria històrica.Pere Vhttps://www.blogger.com/profile/13059758057568800893noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-10583059.post-1115885660671482802005-05-12T10:14:00.000+02:002005-05-12T10:14:00.000+02:00Gràcies per l'adreça de l'entrevista. M'interessa ...Gràcies per l'adreça de l'entrevista. M'interessa molt.<BR/>Fins a una altra estona,<BR/><BR/>Lola (paraules)Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-10583059.post-1115881816975179202005-05-12T09:10:00.000+02:002005-05-12T09:10:00.000+02:00D'una entrevista a Kertész que vaig enllaçar al po...D'una entrevista a Kertész que vaig enllaçar al post 'El Fàstic': "On ne survit jamais aux camps. Ils sont là pour toujours. Pour survivre aux camps, il fallait traverser l'enfer. Et en enfer, on se salit! Les véritables innocents sont ceux qui sont morts. C'est pourquoi je dis que Spielberg a une vision simpliste de l'histoire lorsqu'il présente ceux qui ne sont pas morts pendant leur captivité comme des victorieux. C'est absurde. Il n'y a aucune victoire possible dans le système concentrationnaire. Chez Benigni, le mot "victoire" est prononcé par un adulte qui sait qu'il a perdu." La pots trobar sencera a http://www.lire.fr/entretien.asp/idC=48308/idTC=4/idR=201/idG=4<BR/><BR/>Com pots veure, el film de Benigni està més a prop de Kertész; la fantasia i l'humor més a prop de la veritat que el presumpte rigor en blanc i negre d'Spilberg. Per això em preocupa tant la mena de narració que l'Enric Marco ens volia vendre; crec que està més a prop d'Spilberg que de Benigni.<BR/><BR/>Salutacions cordialsel llibreterhttps://www.blogger.com/profile/03603997258302280012noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-10583059.post-1115880579151331932005-05-12T08:49:00.000+02:002005-05-12T08:49:00.000+02:00És tan lúcid el que diu Kertész que quasi fa mal. ...És tan lúcid el que diu Kertész que quasi fa mal. <BR/>No crec que això del Marco tingui cap trascendència. És senzillament grotesc.<BR/>L'Adan Kovacikcs (no sé si ho escric bé; és el traductor de Kertész al castellà), comentava, en una xerrada en una llibreria, que Kertész li havia dit que admirava la ple.lícula "La vida és bella", i en canvi no trobava encertada "La llista de Schindler".<BR/>Això de la ficció va per aquí; no sé per on exactament... ho hauria de pensar millor.<BR/>Lola (paraules)Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-10583059.post-1115853700466913092005-05-12T01:21:00.000+02:002005-05-12T01:21:00.000+02:00Quan m’he assabentat de la notícia del dia no sabi...Quan m’he assabentat de la notícia del dia no sabia què pensar. Encara no ho sé. He cercat a Internet diverses entrevistes a Kertész en què parlava de parlava de la ficció com a vehicle adequat per expressar la veritat. No he trobat la cita exacta i he penjat això, que he trobat, com bé dius, senzill i encertat. <BR/><BR/>Avui, parlant amb un amic, he trobat un exemple d’allò que Kertész diu al <I>Diario de la galera</I> sobre veritat i ficció. A l’exposició En guerra que es va exhibir al CCCB hi havia una pantalla en què es projectaven dues pel·lícules: a l’esquerra, una filmació realitzada des d’un punt fix i en blanc i negre, perquè es va prendre just en el moment del desembarcament de Normadia —és tracta, doncs, d’un document real, d’una prova irrefutable d’un esdeveniment—; a la dreta es projectava el desembarcament tal com apareix a <I>Salvar el soldat Ryan</I>. Aquí no es tracta de dir què es veritat o què és mentida, sinó de quina mena de veritat expressa cada pel·lícula: la superproducció nord-americana expressa millor l’angoixa, l’atzar imprevisible dels projectils, el desordre dins l’ordre de batalla, la velocitat, la por, la immensa quantitat de vides que costava guanyar un pam de platja i tot de coses que ara no sé explicar; tot això ho expressa millor, d’una manera més concentrada i complexa alhora que el document real. <BR/><BR/>Per tant, no sé què pensar exactament d’Enric Marco: és un mentider i un irresponsable, d’acord; també ha estat capaç de dir allò que tothom volia escoltar sobre l’horror dels camps, d’acord. Però: la seva narració —allò dels escacs, per exemple—, fins a quin punt no segueix el mateix esquema narratiu d’una pel·lícula dolenta de bons i dolents? Fins a quin punt no desmenteix l’obra de Kertész, Primo Levi o Jean Améry? No ho sé del cert, per això me he limitat a penjar un fragment de l’entrevista a Kertész amb un enllaç amb l’entrevista completa, perquè és veritat com a document i com a literatura; aquí no hi ha engany possible. <BR/><BR/>Salutacions cordials.el llibreterhttps://www.blogger.com/profile/03603997258302280012noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-10583059.post-1115835839778853382005-05-11T20:23:00.000+02:002005-05-11T20:23:00.000+02:00El millor d'Imre Kertész és la senzillesa de les s...El millor d'Imre Kertész és la senzillesa de les seves paraules i la complexitat de tot el que diu, un equilibri meravellós entre continent i contingut, literatura, en definitiva. Lluny de la llàgrima fàcil fa fregar el record contra una realitat que sembla que es desfaci, quan llegeixes aquestes paraules. L'entrevista de Mihaly Dés és molt bona.<BR/>Una cosa que m'amoïna, llibreter, és que l'Holocaust pugui acabar convertint-se en un element de consum. Som greus a l'hora de recordar alguns temes i frívols a l'hora de recordar-ne d'altres... I penso que té a veure amb el que diu Imre Kertész... I penso en Zapatero entre banderes republicanes i penso en Zapatero dient que de Txetxènia no se n'ha de dir res... Bòsnia no és tan lluny...Anonymousnoreply@blogger.com